El Consell de Política Fiscal impulsarà al gener la condonació de part del deute de les autonomies
Sánchez proposa un finançament que "conciliï multilateralitat i bilateralitat"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant una declaració institucional abans de començar la Conferència de Presidents a Santander.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres a la Conferència de Presidents autonòmics que convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera durant el mes de gener. En aquesta reunió l'executiu pretén impulsar la condonació de part del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per part de l'Estat, tal com havia pactat amb ERC en les negociacions per a la investidura. Sánchez també ha instat les comunitats autònomes a acordar conjuntament un model de finançament autonòmic "que conciliï la multilateralitat i la bilateralitat", que "blindi" la "solidaritat entre territoris" i garanteixi que totes les comunitats obtinguin "més recursos dels que reben avui".
La proposta de la Moncloa s'ha conegut just després que el PP deixés clara la seva postura per boca de la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, qui exerceix d'amfitriona a la XXVII cimera de dirigents autonòmics. De fet, la dirigent popular ha avisat que cal abordar debats com el del finançament "entre tots, sense privilegis i en peu d'igualtat". En aquest sentit, ha demanat oferir acords "més enllà de partidismes i personalismes" i des de la "lleialtat i el sentit d'Estat".
La idea de suprimir el deute acumulat pels territoris a través del Fons de Liquiditat Autonòmica és una proposta plantejada originalment com una de les condicions que ERC va imposar per a la investidura de Sánchez després de les eleccions del 23-J. El text de l'acord establia que el govern espanyol condonaria a Catalunya 15.000 milions, fet que permetria un estalvi addicional de 1.300 milions en interessos. Aquesta quantitat suposa el 20% dels 71.000 milions de deute que manté la Generalitat amb l'Estat.
L'acord entre republicans i socialistes sobre el FLA, que finalment es va fer extensiu al deute de totes les comunitats amb aquest fons, va ser durament criticat pel PP. De fet, Gènova assegurava que aquesta i altres propostes creaven "espanyols de primera i espanyols de segona" per la necessitat de Pedro Sánchez de seguir al govern. A més, es dona la situació que no tots els territoris tenen comptes pendents amb aquest mecanisme. Madrid, Galícia o Castella i Lleó, totes comunitats governades pels populars, no en tenen.
El FLA que ara vol reabsorbir i condonar l'Estat a les comunitats va posar-se en marxa l'any 2012 com una via de finançament extraordinari per a les comunitats més afectades per la crisi econòmica que va sacsejar en aquelles dates l'economia espanyola. Es va considerar que podia servir per respondre al problema d'impagaments de les administracions territorials als seus proveïdors i evitar que aquest deute es cobrís mitjançant crèdits i deutes comercials en un moment en què moltes institucions tenien dificultats per acudir als mercats financers.
En un primer moment, la posada en marxa d'aquest mecanisme addicional de finançament va elevar la liquiditat a les administracions territorials a uns costos molt reduïts en un període de crisi econòmica que requeria unes necessitats més grans de finançament i en un entorn de forta inestabilitat en els mercats financers. Tot i això, va acabar sumant una suma de deute i uns interessos periòdics que ara l'Estat està disposat a assumir.
El Consell de Política Fiscal i Financera
La darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va tenir lloc al mes de juliol a Madrid. En aquell moment, les comunitats del PP i també Castella-La Manxa -en mans del socialista Emiliano García Page- van alertar que no acceptarien que Catalunya obtingués cap mena de "privilegi" al nou sistema de finançament fruit del "xantatge" al govern de Pedro Sánchez.
Des de Madrid afirmaven que el finançament 'singular' que proposa Catalunya suposava un "cupó" que no té cabuda a la Constitució i que costaria "entre 300 i 1.500 milions als madrilenys". També Castella-La Manxa va acusar el Govern de plantejar un model "injust i egoista".
Finançament i dana
Més enllà de la proposta del FLA —compromís que l'Estat pot adquirir independentment del consens que generi entre les comunitats– Sánchez també ha apostat per resoldre el debat sobre el finançament autonòmic. En aquest sentit, ha fet una nova crida al consens entre les comunitats de règim comú -totes menys les comunitats forals i Canàries- prometent que es pot compaginar la bilateralitat que demana Catalunya i la multilateralitat que volen les comunitats populars.
A més, Sánchez també ha proposat als presidents autonòmics aplegats a Santander que reprogramin una part dels fons europeus de cohesió Feder i FSE+ per donar una línia addicional d'ajuda als territoris afectats per la dana del País Valencià. De fet, recorda que aquesta és una opció que ja preveu la normativa comunitària i que podria contribuir a reforçar les mesures ja adoptades pel govern d'Espanya i la Generalitat Valenciana.
