JUSTÍCIA FRANÇA
Vistes per a sentència les monstruoses violacions a Pelicot
El seu exmarit acusa 50 persones més. Gisèle s'ha erigit en icona del feminisme mundial al donar la cara en el judici perquè “la vergonya canviï de bàndol”
Gisèle Pelicot, a l’arribar a l’última sessió del judici celebrat en un tribunal d’Avinyó. - EFE
Dominique Pelicot, jutjat per agredir sexualment del 2011 al 2020 la seua llavors esposa, Gisèle Pelicot, i oferir-la a desenes d’homes perquè la violessin, va tornar ahir a reconèixer la seua culpa i la va estendre als altres 50 acusats, durant l’última presa de paraula en aquest macrojudici. “Tots els que són aquí, malgrat la presumpció d’innocència, són culpables, com jo”, va assegurar Pelicot, que va deixar reiteradament en estat d’inconsciència la seua dona amb altes dosis d’ansiolítics per agredir-la sexualment, fins al punt de posar-la en risc de mort. La jornada va estar dedicada a les últimes declaracions dels 51 acusats, encara que només una quinzena la van utilitzar, abans que el judici quedés vist per a sentència. Els jutges iniciaran avui les deliberacions i està previst que el veredicte es conegui dijous.
El principal acusat, que s’enfronta a la pena màxima de 20 anys de presó, va demanar disculpes a la seua família i va destacar “el coratge” que va mostrar la seua exdona al llarg d’aquest judici. Va acabar la declaració agraint la feina de la seua advocada, Béatrice Zavarro, així com del tribunal, al qual va dir que “la privació de no veure els seus és pitjor que la privació de llibertat”. Després va arribar el torn de la resta. La majoria no van voler declarar, encara que d’altres van agrair la feina dels seus advocats. Alguns més van voler reiterar les excuses a la víctima. N’hi va haver també que van insistir a negar els fets, malgrat els milers de fotos i vídeos que va fer Dominique Pelicot mentre cometien els delictes, prova clau d’aquest judici. “No soc un violador”, va intentar esgrimir un d’ells.
Durant tot el procés, Gisèle Pelicot s’ha erigit en una icona feminista mundial al decidir que aquest judici sigui públic i acudir a les sessions a cara descoberta “perquè la vergonya canviï de bàndol”. Durant la seua compareixença davant del tribunal, va relatar com es va assabentar per boca de la Policia de la submissió química a la qual era sotmesa, que donava peu a “escenes de barbàrie” en les quals ella era “una nina de drap, una bossa d’escombraries” a mercè de mig centenar d’homes. Els fiscals han donat compte d’almenys 92 violacions durant deu anys.
