«Em sento molt ben acollit»

Salvador Batet és el nou mossèn d’Arbeca. Relleva Lluís Noguero a la parròquia i els feligresos estan més que contents amb el nou sacerdot, que arriba a les Garrigues després de ser monjo de Poblet.

Quan va arribar a Arbeca i de quantes parròquies s’ocupa?

El 3 de setembre es va fer públic el meu nomenament com a rector d’Arbeca i de vuit parròquies més de les comarques de les Garrigues i l’Urgell per part de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles. Són Belianes, Maldà, Llorenç de Rocafort, Sant Martí de Maldà, Rocafort de Vallbona, Nalec, els Omellons, l’Espluga Calba, i el Vilet. El 5 de setembre vaig arribar a Arbeca.

Té 42 anys i ja ha estat monjo de Poblet. Què l’ha portat a canviar de destinació?

De molt jove em vaig sentir cridat a dedicar la meua vida a Déu i servir els altres. Als 20 vaig començar la meua vida com a religiós, el febrer del 2003. A Poblet he pogut fer moltes coses, malgrat ser una vida de retir en un monestir. Als 39 anys vaig sospesar la meua vida i vaig sentir la necessitat de compartir la meua fe amb els altres fent de capellà i servint els altres més de tu a tu en una parròquia. Això em va portar a sol·licitar al meu abat que em concedís un temps per dedicar-me a ser capellà d’una parròquia i m’ho va concedir pactant amb el bisbe. He passat mig any d’aquesta excedència fent de vicari a Falset i set parròquies del Priorat, dos anys més com a vicari de la parròquia de Sant Joan de Valls i nou parròquies més de l’Alt Camp i el quart any d’excedència l’estreno com a rector d’Arbeca. Estic molt content per la gent que he trobat i una terra que a poc a poc vaig coneixent.

Com va ser el primer contacte?

Intento ser jo mateix. Em trobo molt bé a prop de la gent, senzillament compartint-hi el camí de la vida, rient amb ells i plorant amb ells. Intento viure el missatge de Jesús i l’anuncio quan tinc l’oportunitat d’interactuar. El tret principal de la meua vida és viure amb senzillesa i alegria de la fe i comunicar-la. Intento ser pròxim i saber escoltar sempre amb senzillesa.

Quina és la seua activitat diària? Crec que té un suport especial?

Catequesi, formació d’adults, cursos, cant coral.. Sí, allà on no puc arribar com a capellà m’ajuda Concepció Motlló, d’Arbeca. Treballem en equip. És una gran col·laboradora i una gran ajuda! Té un nomenament com a laica en missió pastoral. Els diumenges a les parròquies en què jo com a capellà no puc arribar ella fa la celebració de la paraula. Porta grups de catequesi i s’ocupa de malalts a casa i residències. Per a molts pobles petits la missa encara és un punt de trobada i molta gent gran ho valora, s’arregla i surt de casa per socialitzar i compartir la fe. És important no descuidar els pobles petits.

Se sent ben acollit?

Crec que sí i m’ho demostren de moltes maneres. Són gent integradora i em tenen en compte per a moltes coses del dia a dia local. També intento fer-me present en la vida del poble tant com puc, comprant als comerços, anant al cine.. Em sento afortunat del que he trobat a Arbeca i en aquestes parròquies.

Que va motivar la seua vocació?

La vida cristiana viscuda dia a dia a casa amb la meua família a Igualada, i a la parròquia. El testimoni senzill i proper del mossèn de la meua parròquia i el suport dels meus amics.