IMMIGRACIÓ BALANÇ
Més de 10.400 migrants han mort enguany intentant arribar a Espanya
Els naufragis de pasteres deixen una trentena de víctimes mortals cada dia. El 93% de les tragèdies s'han produït a la ruta canària, amb 9.757 morts

Allau de pasteres a les Canàries ■ Més de 525 persones migrants van arribar entre dimecres a la matinada i ahir a bord de vuit embarcacions irregulars. El portaveu del Govern canari, Alfonso Cabello, va afirmar que les illes acabaran aquest 2024 ... - EFE
Un total de 10.457 persones van morir el 2024 en el seu intent d’arribar a les costes espanyoles, fet que representa una mitjana de gairebé 30 al dia i un increment del 58 per cent respecte a l’any anterior, segons el balanç publicat ahir pel col·lectiu Caminant Fronteres.
Es tracta d’una xifra rècord des que aquesta ONG va començar a investigar les desaparicions de migrants al mar de camí cap a Espanya que reflecteix el notable augment dels morts en els dos últims anys, ja que el 2023 els 6.618 morts gairebé triplicaven els registrats un any abans.
L’ONG apunta cap a l’omissió del deure de socors com la principal causa dels naufragis
Respecte al 2024, Caminant Fronteres subratlla que del total de persones que van perdre la vida, 421 eren dones i 1.538 nens o adolescents, i recalca que la ruta Atlàntica cap a les illes Canàries “es manté com la més letal a nivell mundial”, amb 9.757 víctimes, el 93% del total registrat a Espanya. Per un altre costat, 517 morts es van produir en la ruta algeriana, 110 a l’Estret i 72 en la ruta d’Alborán. Els 10.457 morts que Caminant Fronteres ha comptabilitzat pertanyien a 28 nacionalitats diferents: Algèria, Bangla Desh, Burundi, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Egipte, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea Bissau, Guinea Conakry, l’Iraq, les illes Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, Nigèria, el Pakistan, la República del Congo, Somàlia, el Senegal, Sierra Leone, Síria, el Sudan, Tunísia i el Iemen.
L’informe, titulat Monitoratge Dret a la Vida 2024, recull dades fins al 15 de desembre i detalla 293 tragèdies ocorregudes en les diferents rutes migratòries. Entre les dades que ofereix indica que durant aquest any han desaparegut sense deixar rastre 131 infraembarcacions. També recalca el “notable augment” de sortides des de Mauritana, un país que “s’ha consolidat com a principal punt d’encreuament migratori” cap a les illes Canàries. S’hi van produir 6.829 morts. A més, recorda que la ruta algeriana cap a les Balears també està considerada com una de les “més perilloses” a causa de la seua longitud i la dificultat del trajecte, com ho és igualment, dins de la ruta atlàntica, la que acaba a l’illa canària d’El Hierro. Per mesos, l’abril va ser el que va registrar més morts, amb un total de 1.284, davant del mes de maig (1.103) i del febrer (1.093). L’ONG analitza les causes d’augment dels naufragis i apunta cap a l’omissió del deure de socors. En aquest sentit, assegura que “la falta d’activació oportuna dels protocols de rescat i l’escassetat de recursos en les operacions de salvament han incrementat les morts”. Adverteix per una altra banda que es prioritza el control migratori sobre el dret a la vida, ja que les polítiques migratòries se centren a evitar l’arribada de persones migrants “fins i tot a costa de vides humanes”.