La dana, un dels deu pitjors desastres naturals al món, amb 223 morts

Catalunya tanca el 2024 amb un canvi de cicle polític. Les eleccions del maig van deixar un govern del PSC en solitari amb Salvador Illa al capdavant i l’independentisme en crisi després de perdre la majoria absoluta. També és l’any de l’aprovació de la llei d’amnistia, amb una aplicació desigual. El Suprem no l’aplica a Carles Puigdemont perquè li manté la malversació.

Al març, el president Pere Aragonès va convocar eleccions al no poder aprovar els pressupostos després del fracàs d’unes difícils negociacions amb el PSC, els comuns i Junts. Els socialistes van guanyar amb 42 diputats, seguits de Junts, que en van obtenir 35, i d’ERC, que va viure una patacada i es va quedar amb 20 escons. El PP va incrementar notablement la seua presència fins als 15 diputats, Vox es va quedar amb els 11 que ja tenia, els comuns van perdre pes i en van obtenir 6 i la CUP va caure fins als 4. Aliança Catalana, ultradreta independentista nascuda a Ripoll, va irrompre al Parlament amb dos escons.

El Tribunal Constitucional espera resoldre la causa de l’amnistia abans del mes d’octubre vinent Sánchez ha passat d’un període de reflexió a defensar que es veu fort per acabar la legislatura

El Congrés dels Diputats va aprovar al maig definitivament la llei d’amnistia després de mesos de negociacions, amb el suport de PSOE, l’independentisme i la resta de socis habituals de Pedro Sánchez. La llei va començar a aplicar-se en alguns casos, però no en tots. El Suprem va declarar no amnistiable el delicte de malversació i va deixar fora de l’aplicació de la llei Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. També es mantenen les ordres de detenció a l’Estat contra Puigdemont, Comín i Puig. El 8 d’agost va ser una jornada amb doble protagonisme. Salvador Illa era investit president després que Puigdemont fes un discurs de tot just uns minuts a l’Arc de Triomf de Barcelona i desaparegués sense deixar rastre, posant en la picota els Mossos i la seua “operació gàbia”, fins que va tornar a deixar-se veure a Waterloo.

L’última gran data política de l’any a Catalunya l’ha protagonitzat Oriol Junqueras, que va guanyar el 14 de desembre el congrés d’ERC i va tornar a aconseguir la presidència del partit. La formació va entrar en una profunda crisi arran dels resultats de les eleccions al Parlament i va obrir un procés congressual després d’aparèixer, a més, l’existència d’una estructura B en el partit. Junts va celebrar a finals d’octubre un congrés molt més plàcid que va avalar la tornada de Carles Puigdemont a la presidència del partit, mentre que la CUP va tancar aquell mes un llarg procés intern amb l’elecció de Non Casadevall com a coportaveu i secretari general.

Fa poc més de dos mesos, el 29 d’octubre, una dana va arrasar bona part de l’Horta Sud de València. Les inundacions han deixat 223 morts i molts danys materials, amb municipis sencers afectats amb carrers plens de fang.

És una de les deu pitjors catàstrofes naturals de l’any a tot el món pels danys econòmics que ha generat. La situació va provocar una onada de solidaritat però, políticament, no van tardar les acusacions creuades entre el Govern espanyol, l’oposició popular i la Generalitat Valenciana sobre qui és el responsable de la mala gestió de l’emergència i de la posterior ajuda als afectats.

La indignació ciutadana es va fer sentir en la visita dels reis a la zona zero, que van acabar enfangats. Milers de persones han sortit als carrers de València des d’aleshores exigint la dimissió del president valencià, Carlos Mazón.

En el pla polític, aquest 2024 que acaba avui passarà a la història per l’insòlit anunci el 24 d’abril del president espanyol, Pedro Sánchez: un període de reflexió de cinc dies per decidir si seguia en la política.

Tot plegat, després que s’iniciessin accions legals contra la seua esposa, Begoña Gómez, per suposats delictes de tràfic d’influències i apropiació indeguda.

Més tard va ser imputat el seu germà, David, però Pedro Sánchez es va declarar “fort” per acabar la legislatura.

D’altra banda, el PSOE també té obert el cas Koldo pel presumpte cobrament de comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, en l’exministre José Luis Ábalos, imputat.

El fiscal general, Álvaro García Ortiz, també és el primer a estar imputat, en aquest cas per un presumpte delicte de revelació de secrets del qual l’acusa el nòvio d’Isabel Díaz Ayuso.

El triomf de Trump sacseja el tapet polític mundial

El republicà Donald Trump va arrasar la demòcrata Kamala Harris a les eleccions del novembre i tornarà a ser president dels EUA. La candidatura d’urgència de Harris, fruit de la renúncia de Joe Biden d’optar a la reelecció després d’un debat contra Trump en el qual va sortir molt malparat, no va suposar el revulsiu que esperaven els demòcrates per aturar la tornada de l’expresident a la Casa Blanca. El republicà va acabar guanyant en tots els estats clau i la seua formació també va recuperar el control del Congrés. Prendrà possessió al gener. La tornada del republicà es mira amb cautela des d’Ucraïna, l’OTAN i la UE per les seues múltiples amenaces.