La UE afronta un 2025 marcat per Trump i la feblesa de les seues locomotores econòmiques

La Unió Europea afronta aquest 2025 un “any vital” per al seu futur i seguretat, marcat per la debilitat del tradicional eix francoalemany i l’ascens d’una ultradreta que es reflecteix en l’estil de lideratge “narcisista” del futur president dels EUA, Donald Trump. Així ho apunten experts com la investigadora del think tank CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), Carme Colomina, que avisa que Ursula von der Leyen “intentarà” com a presidenta de la Comissió Europea ocupar el buit de lideratges a Europa, però tindrà complicat garantir “la unitat que necessita la UE”.

El rol que finalment Trump vulgui jugar a Ucraïna marcarà també el futur d’un conflicte en el qual la UE ha fet un “gran esforç” en un context amb cada vegada més “pressió interna”.

Donald Tusk haurà d’anar a totes per sortejar els nombrosos reptes de la Unió Europea Els experts veuen la UE en una cruïlla per saber si serà determinant en la política mundial

Trump prendrà possessió com a nou president dels EUA el proper 20 de gener, convertint-se en el líder més representatiu d’un nou estil de lideratge polític “molt més personalista, simbòlic i gestual”.

Per a Colomina, caldrà veure si l’arribada de Trump a la Casa Blanca implicarà que el 2025 hi hagi “canvis reals” en la política internacional o només “foc d’encenalls”, l’escenari que des del CIDOB veuen més probable. Això també marcarà, i molt, el paper que pugui jugar la UE al món, que lluitarà per asseure’s a la taula de negociació d’uns conflictes que té a la porta de casa.

La UE “haurà de lluitar per no veure’s exclosa d’una negociació sobre el futur immediat d’un estat cridat a unir-se al club comunitari i en el qual es decideix la seguretat del continent” com és Ucraïna, admet Colomina.

“El 2025 és vital per a la UE ser a la taula si hi ha una negociació a Ucraïna”, afegeix.

El conflicte per la invasió russa d’Ucraïna és un dels que han permès a la UE, fins ara, mostrar més unitat d’acció –a diferència del que ocorre, per exemple, amb Israel i Gaza–, però podrien començar a sorgir esquerdes. “Els estats estan endeutats, han de fer uns esforços, també econòmics i pressupostaris, que portaran polítiques d’austeritat i, per tant, nova tensió social als seus països”, explica.

Dos dels estats més febles el 2025 són, precisament, els que eren tradicionalment motors del projecte europeu: França i Alemanya. “Emmanuel Macron és un ànec coix, amb governs en minoria i malestar social”, avisa Colomina. I Alemanya està pendent de les eleccions del febrer, on la ultradretana Alternativa per Alemanya (AdF) puja amb força, empesa des de les xarxes per aliats de Trump com Elon Musk.

Tot plegat, amb un rerefons complex, amb altres països europeus en els quals es veu l’ascens de forces prorusses, i amb el Pròxim Orient a les portes de l’abisme.

A Síria, per exemple, fins ara la Unió Europea ha tingut una “reacció limitada i preocupant”, segons Colomina, centrada únicament “en temes migratoris”. “Ha estat una resposta curta de mires des del punt de vista geopolític, i de seguretat, molt més centrada en les tensions internes que tenen alguns estats membres” que en la política internacional, lamenta l’experta de CIDOB.

Per tot això, Colomina veu el 2025 “un any amb més preguntes que respostes”, en què la política que es fa “des del malestar, l’enuig i fins i tot la por” començarà a aplicar-se en països com els Estats Units i pot créixer, encara més, a la Unió Europea.

Polònia assumeix durant aquest primer semestre del 2025 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, agafant el relleu a Hongria, en un any marcat per la incertesa econòmica, la guerra d’Ucraïna i la necessitat de reformar les polítiques europees.

Donald Tusk, un líder veterà i amb gran experiència en el context europeu, haurà d’anar a totes per sortejar els nombrosos reptes a què s’enfrontarà la Unió Europea en àrees clau com la migració, la seguretat, la competitivitat i les relacions amb els EUA, i al mateix temps intentarà redefinir el paper de Polònia en el concert internacional.

La seguretat en totes les seues dimensions (exterior, interior, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària) serà l’eix central de Polònia al capdavant de la presidència rotatòria del Consell de la UE.

Això es traduirà a assegurar el finançament per a l’Escut Oriental polonès, facilitats per a la indústria de Defensa europea, la completa eliminació de les importacions de combustibles fòssils russos i la recerca de solucions per al desenvolupament de tecnologies energètiques pròpies de la UE.

D’altra banda, Polònia, que ha liderat un enduriment de la política en matèria migratòria que després altres països han recolzat, advocarà per tractar la migració com una part de la política de seguretat europea, amb el reforç dels controls fronterers externs i la cooperació amb tercers països.