PROCÉS TRIBUNALS EUROPEUS
El TJUE abordarà el 2025 els dubtes dels tribunals sobre l'amnistia
Pels casos de terrorisme i malversació associats al procés. Els experts en Dret admeten que hi ha pocs precedents en aquest tribunal de Luxemburg
Imatge de la sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. - NATÀLIA SEGURA/ACN
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abordarà aquest 2025 els dubtes de tres tribunals espanyols sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en casos de terrorisme i malversació vinculats al referèndum de l’1-O i el procés.
El tribunal amb seu a Luxemburg té sobre la taula vint preguntes prejudicials sobre la mesura de gràcia als independentistes: tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vuit del Tribunal de Comptes i nou de l’Audiència Nacional. El TJUE pot optar per fusionar les peticions, si ho considera oportú, però en tot cas la resolució tardarà mesos.
Henri de Waele, professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, explica que existeixen molt pocs precedents d’amnisties que s’hagin sotmès a l’examen del TJUE, no només perquè són un assumpte estatal, sinó perquè el dret penal de la UE és “relativament recent”.
No és la primera vegada que el procés passa pel TJUE. Luxemburg ja es va pronunciar sobre els intents d’extradició d’Espanya pel referèndum de l’1-O i sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat empresonat.
Ara té davant l’acord polític entre PSOE, ERC i Junts per girar pàgina a les represàlies judicials contra els líders independentistes que van impulsar el procés i els activistes que li van donar suport.
A diferència del Tribunal Suprem, que s’ha limitat a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat, l’Audiència Nacional, el TSJC i el Tribunal de Comptes han remès als magistrats europeus la norma que busca la “normalització institucional, política i social” a Catalunya eximint de responsabilitat penal, administrativa i comptable els implicats en el procés.
Així, a grans trets, tots tres tribunals han alertat el TJUE sobre l’aplicació de l’amnistia en casos de terrorisme i de malversació perquè dubten que sigui compatible amb la legislació europea.
D’altra banda, el Tribunal Suprem directament no ha volgut aplicar-ho en casos de malversació, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en canvi, ha preferit abans preguntar a Luxemburg.
