EUA POLÍTICA
El Congrés avala sense incidents la victòria electoral de Donald Trump
Després de 4 anys de l'assalt dels seus seguidors al Capitoli en què van morir 5 persones
Una llevaneu neteja l’exterior del Capitoli dels Estats Units, a Washington. - EFE/EPA/JIM LO SCALZO
El Congrés dels Estats Units va certificar ahir el triomf en les eleccions presidencials del republicà Donald Trump, que tornarà al poder el 20 de gener que ve, el dia que es van complir quatre anys de l’assalt al Capitoli per part dels seus seguidors. Aquesta vegada, a diferència de la sessió conjunta de fa quatre anys per certificar la victòria de l’encara president, Joe Biden, l’acte va transcórrer com un simple tràmit i només la tempesta de neu a l’exterior va complicar la presència de públic a l’exterior. El d’ahir era el penúltim pas del tediós procés de transició presidencial als Estats Units que al llarg de la història havia passat inadvertit fins als successos de fa quatre anys.
Després de les eleccions del 5 de novembre guanyades per Trump, el 18 de desembre es va reunir el Col·legi Electoral per elegir-lo com a president. Els resultats del Col·legi Electoral –312 vots per a Trump i 226 per a la candidata demòcrata, la vicepresidenta Kamala Harris– van ser aleshores enviats al Congrés per a la seua certificació.
Trump va publicar hores abans una fotografia a la seua xarxa social Truth Social del 6 de gener del 2021, amb els milers de manifestants a Washington abans que comencés l’assalt al Capitoli. Cinc persones van morir durant l’assalt, entre les quals un policia.
D’altra banda, el dòlar dels EUA va caure entorn d’un 1% després que el diari The Washington Post assegurés que Trump “va descafeïnar” els seus plans d’imposició d’aranzels universals, amb especial impacte per a la Xina, Mèxic o el Canadà.
Mentrestant, Joe Biden es va reunir amb l’opositor veneçolà Edmundo González.
Líders europeus carreguen contra l’intervencionisme d’Elon Musk
El primer ministre britànic, Keir Starmer, va rebutjar ahir els atacs al seu Govern laborista llançats en xarxes socials pel magnat i pròxim integrant de l’Administració nord-americana de Donald Trump, Elon Musk.Així mateix, tant el president francès, Emmanuel Macron, com el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, van acusar Musk de “recolzar una nova internacional reaccionària” i d’interferir en les eleccions d’altres països, com Alemanya.
