POLÍTICA SUD-AMÈRICA
Maduro jura com a president de Veneçuela tot i no acreditar la seua victòria electoral
El mandatari diu que la seua investidura és una “gran victòria” i celebra que no la poguessin “impedir”. L'oposició la titlla de “cop d'estat” i confia que la llibertat del país es trobi a prop
El líder del chavisme, Nicolás Maduro, va jurar ahir el seu càrrec com a president de Veneçuela per al període 2025-2031 en l’Assemblea Nacional (Parlament), controlat per l’oficialisme. Ho va fer malgrat les denúncies de frau electoral abocades per l’oposició, que consideren la seua investidura com un “cop d’estat”, sense mostrar les actes electorals que acreditin la seua victòria i sense el reconeixement de part de la comunitat internacional. “Juro per l’històric, noble i aguerrit poble de Veneçuela i davant d’aquesta Constitució, que faré complir tots els seus mandats, inauguro el nou període de la pau, la prosperitat i la nova democràcia”, va dir el mandatari, que amb la banda sobre el pit va celebrar que “no poguessin impedir aquesta presa de possessió”. Maduro renova així el seu càrrec per un tercer mandat mentre roman la incògnita sobre el parador del candidat opositor en les eleccions, Edmundo González Urrutia, que havia promès que apareixeria al país per ser qui fos investit president. La també líder opositora María Corina Machado va afirmar tanmateix que aquest tornarà a Veneçuela “quan les condicions siguin adequades”.
La presa de possessió del líder chavista arriba en un moment especialment convuls a Veneçuela. Segons l’oposició, el resultat dels últims comicis, celebrats el 28 de juliol, va ser fraudulent. En canvi, el Consell Nacional Electoral controlat pel chavisme va assegurar a l’agost que el president havia guanyat amb el 51,95% dels vots. González Urrutia, que va rebre asil a Espanya al setembre, ha portat a terme en els últims dies una gira per diversos països americans assegurant que les actes que Maduro es nega a mostrar demostrarien la seua victòria electoral. Així mateix l’acte es produeix uns dies després que esclatessin nombroses protestes a Veneçuela, entre les quals va destacar la que va protagonitzar Machado. Després de quatre mesos amagada, va reaparèixer en una marxa a Caracas. Poc després de pronunciar un discurs, veus del seu equip va assegurar que va ser arrestada de forma violenta i posteriorment alliberada. “Ara em trobo en un lloc segur”, va afirmar Machado. Després de la investidura va aparèixer per denunciar el “cop d’estat” i assegurar que “confia” en el fet que “la llibertat” de Veneçuela “és a prop”. Abans de la investidura, Veneçuela va ordenar tancar la frontera amb Colòmbia davant el temor d’“una conspiració internacional”.
La comunitat internacional no reconeix el líder chavista
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va subratllar ahir que el Govern no reconeixerà el resultat de les eleccions a Veneçuela fins que no es facin públiques les actes electorals. Així ho va afirmar en una entrevista a Radio Nacional, on va apressar a les autoritats veneçolanes que les posin sobre la taula “tan aviat com sigui possible” per poder certificar qui ha guanyat les eleccions. Mentrestant, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va considerar “inadmissible” i “fastigós” que el Govern d’Espanya “no alci la veu en defensa de la democràcia a Veneçuela”. La Unió Europea va afirmar que Nicolás Maduro no té “la legitimitat” d’un mandatari “democràticament elegit” i va decidir ampliar la llista d’individus sancionats a Veneçuela, mentre que els Estats Units van elevar a 25 milions de dòlars la recompensa per facilitar informació que contribueixi a la detenció de Maduro.