Netanyahu acusa Hamàs de "crear una crisi a última hora" i ajorna la ratificació de l’alto el foc

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha acusat aquest dijous al Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) de "crear una crisi a última hora" en "retractar-se d’acords explícits" i ha anunciat un ajornament de la reunió que anava a celebrar el seu govern per ratificar l’acord de l’alto el foc per a la Franja de Gaza acordat durant la jornada de dimecres.

"Hamàs està renegant dels acords i creant una crisi a última hora que impedeix un pacte", ha dit la seua oficina. "Hamàs s’està retractant d’enteniments explícits que van ser acordats amb els mediadors i Israel, en un intent d’extorsió en l’últim minut," ha agregat, segons ha recollit el diari israelià 'The Jerusalem Post'.

Així, ha recalcat que "Israel no fixarà una data per a una reunió del govern o el gabinet (de seguretat) fins que els mediadors anunciïn que Hamàs ha aprovat tots els detalls de l’acord", després que el grup anunciés el dimecres que havia acceptat els termes i sense que els mediadors –Qatar, Egipte i Estats Units– s’hagin pronunciat ara per ara sobre les afirmacions de Netanyahu.

Per la seua part, Izat al Rishq, alt càrrec del braç polític de Hamàs, ha reaccionat immediatament a les paraules de Netanyahu per recalcar que el grup islamista palestí "està compromès amb l’acord d’alto el foc anunciat pels mediadors", tal com ha informat el diari palestí 'Filastin'.

El comunicat de Netanyahu ha estat publicat poc després que la reunió del gabinet de seguretat d’Israel, prevista per a les 11.00 hores (hora local), fos ajornada per les discussions internes en el partit Sionisme Religiós sobre la seua possible retirada de la coalició governamental israeliana –integrada per partits ultradretans i ultraortodoxos– pel seu rebuig de l’acord assolit amb Hamàs.

L’acord de l’alto el foc

L’acord, assolit després de mesos de converses indirectes mesurades per Qatar, Egipte i els Estats Units, estarà dividit en tres fases. La primera d’elles tindrà una durada de 42 dies i en la mateixa se certificarà el cessament d’hostilitats, la retirada de les tropes israelianes cap a la frontera i l’intercanvi de 33 ostatges per presos palestins.

La segona fase consistirà en la distribució d’ajuda humanitària "segura i eficaç" en gran part de la Franja de Gaza, devastada després de més de 15 mesos d’ofensiva israeliana. També es durà a terme la reparació de centres sanitaris i es permetrà l’ingrés a l’enclavament de subministraments civils i combustible. Segons se certifiqui la primera fase es donaran a conèixer més detalls de la segona i tercera etapa del pacte.

Israel va llançar la seua ofensiva contra Gaza després dels atacs executats el 7 d’octubre de 2023, que van deixar prop de 1.200 morts i uns 250 de segrestats. Des d’aleshores han mort més de 46.700 palestins a la Franja, segons les autoritats de Gaza, controlades per Hamàs, a qui s’afegeixen més de 850 de morts en mans de les forces de seguretat i en atacs executats per colons a Cisjordània i Jerusalem Est.