PANORAMA
Trump, de nou president
Obre el seu segon mandat afirmant que “des d'avui als EUA només hi ha dos gèneres”. Anuncia que declararà l'emergència nacional a la frontera sud i reforçarà l'explotació petrolera
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Forta presència policial als afores del Capitoli. - VANESSA CARVALHO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
Donald Trump va prendre ahir possessió com a president número 47 dels Estats Units, en una cerimònia d’investidura que es va celebrar a l’interior del Capitoli pel fred. Trump va prestar jurament amb la mà dreta aixecada i l’esquerra sobre les mateixes dos bíblies que va utilitzar en la seua primera presa de possessió el 2017: el seu exemplar personal i el de l’expresident Abraham Lincoln.
“Jo, Donald John Trump, juro solemnement que exerciré fidelment el càrrec de president dels Estats Units i que, en la mesura de les meues habilitats, preservaré, protegiré i defensaré la Constitució dels Estats Units”, va declarar Trump.
Declara el final del “declivi” dels Estats Units i l’inici d’una nova “era daurada” Invocarà una llei del 1798 contra les bandes urbanes i promet indultar els assaltants al Capitoli
Amb 78 anys, set mesos i sis dies, es converteix en el president de més edat en la història del país a prendre possessió, el segon que torna al poder després de perdre unes eleccions i el primer condemnat. El seu predecessor, Joe Biden, va assumir el càrrec amb 78 anys i 61 dies. Va jurar el càrrec davant de les 750 persones presents a les cadires disposades a la rotonda del Capitoli, ubicada just sota de la cúpula de l’edifici i que és un espai de gran valor simbòlic per unir el Senat i la Cambra de Representants. La xifra d’assistents va ser menor en comparació amb les 1.600 persones que solen congregar-se a les escalinates del Capitoli, l’escenari tradicional de les investidures, on centenars de milers de ciutadans van poder presenciar l’acte i el discurs inaugural a l’esplanada del National Mall.
Després de prestar jurament, Trump va pronunciar el discurs inaugural, assegurant que “a partir d’aquest moment, el declivi dels Estats Units ha acabat i comença una era daurada”. Va assegurar que torna a la Presidència “amb la confiança i l’optimisme” que ens trobem a l’inici d’una de nova era “de canvi” que s’expandirà a tot el món. Tanmateix, el Govern s’enfronta, va assegurar, una “crisi d’identitat” després de molts anys d’establishment “corrupte”. Després, Trump va confirmar el que ja va havia avançat en un míting diumenge i va anunciar la intenció de declarar l’“emergència nacional a la frontera sud”, una mesura que va ser rebuda entre aplaudiments. “Tota entrada il·legal serà aturada immediatament”, va afirmar que invocarà la llei d’Enemics Estrangers del 1798 per combatre les bandes urbanes i les xarxes criminals.
Així mateix, va anunciar que declararà una emergència nacional energètica, per la qual cosa ampliarà els permisos d’explotació petrolera per aprofitar “les quantitats de petroli més grans i gas de qualsevol país del món”, la qual cosa va qualificar com a “or líquid”.
A més, va expressar el desig d’“acabar la política” de l’anterior Administració de, segons ell, utilitzar el “gènere i la raça” com a armes d’enginyeria social: “Des d’avui, als Estats Units només hi ha dos gèneres: masculí i femení”, va sentenciar el president número 47.
Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Eurogrup) van apostar ahir per continuar avançant en una agenda pròpia que reforci la competitivitat i acceleri la transformació econòmica del bloc davant la incertesa i els reptes que planteja la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca. “Cal centrar-nos en les nostres fortaleses”, va assenyalar el ministre belga, Vincent Van Peteghem, qui va comparar l’arribada del magnat amb altres crisis com la financera o la de la covid-19. Al seu torn, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va defensar mantenir les relacions transatlàntiques, però va defugir de la idea d’una UE que es limiti a actuar de forma “reactiva” i pendent de la resposta dels EUA.
En el seu conjunt fa mesos que l’eurozona i la UE exploren com accelerar la transició cap a una economia descarbonitzada, avançar en la digitalització dels seus sistemes, redoblar les inversions en les capacitats de defensa i reduir l’anomenada “bretxa d’inversió” amb altres potències globals. Però davant la falta de concreció sobre els plans de Trump, la incertesa que genera la seua amenaça d’aranzels, diversos ministres de l’Eurogrup van preferir mostrar cautela. Mentrestant se succeïen les felicitacions a Trump, com les del rei Felip VI.
Biden concedeix indults preventius per a alts càrrecs amenaçats
El president sortint dels Estats Units, Joe Biden, va concedir diversos indults preventius en favor d’una sèrie d’alts càrrecs de la seua Administració als quals el ja president, Donald Trump, havia amenaçat de jutjar quan tornés a la Casa Blanca per les seues decisions durant l’exercici de les seues funcions.Beneficia el responsable de la retirada de les tropes de l’Afganistan, l’assessor mèdic durant la pandèmia del coronavirus i membres del comitè que va investigar l’assalt al Capitoli.El ja expresident va emetre també en els últims minuts de la seua presidència un decret pel qual indulta de forma preventiva els seus tres germans i les seues parelles.
Bukele, Milei i Meloni, entre els convidats
La cerimònia d’investidura va permetre fer-se una idea de les aliances internacionals que el mandatari formarà al món. Entre els mandataris estrangers va destacar el president argentí, Javier Milei, i la italiana Giorgia Meloni.
Polèmica per una salutació de tipus nazi de Musk
El magnat Elon Musk va desencadenar la polèmica al fer un gest semblant a la salutació feixista en un discurs després de la investidura de Trump. Va agrair als votants de Trump que hagin contribuït a “garantir el futur de la civilització”, i es va tocar el pit per després aixecar el braç en dos ocasions.
Netanyahu espera treballar estretament
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va felicitar Donald Trump i va dir que espera treballar amb ell per aconseguir “el retorn dels ostatges restants” i “assegurar-se que l’enclavament mai no torni a ser una amenaça per a Israel”.
Un barret s’interposa entre Trump i Melania
Trump no va poder besar la seua esposa Melania en la cerimònia d’investidura que va tenir lloc dins del Capitoli, i tot perquè va topar amb l’ala dura del barret que lluïa la nova primera dama nord-americana.
TikTok torna després de la protecció presidencial
TikTok va restaurar el seu servei als EUA després que Trump anunciés una ordre executiva el primer dia en el càrrec per permetre de forma temporal que continuï operant.
El bitcoin es dispara, igual que la moneda de Trump
El bitcoin es va disparar més del 5% i Trump, que va crear divendres la seua pròpia criptomoneda, podria estar amassant una fortuna d’uns 40.000 milions de dòlars.