Trump topa amb la Constitució per reformar el sistema migratori

El president nord-americà, Donald Trump, ha topat en la seua ofensiva migratòria amb els marges de la Constitució: organitzacions defensores de drets civils i autoritats d’estats demòcrates han recorregut a les lleis per bloquejar o frenar la posada en marxa dels seus ordres executives. El primer revés li va arribar dijous, quatre dies després que iniciés el seu segon mandat. Un jutge federal de Seattle va considerar “clarament inconstitucional” el decret pel qual preveu acabar amb la ciutadania per naixement per a fills d’immigrants indocumentats o amb un estatus temporal. L’Esmena 14 de la Constitució estableix que tota persona nascuda en sòl nord-americà obté automàticament la nacionalitat. Divendres, el Govern nord-americà va recórrer a dos avions militars per a dos vols de repatriació a Guatemala i va promocionar les imatges en xarxes socials per “enviar un missatge” de mà dura en política migratòria.

Per una altra banda, Trump, va mantenir una “acalorada” conversa amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, sobre la seua ferma decisió de comprar Groenlàndia, assegura aquest divendres el diari Financial Times. Abans de la seua arribada a la Casa Blanca, Trump va dir que no descartaria l’ús de la força militar o de sancions econòmiques per aconseguir Groenlàndia, unes declaracions matisades posteriorment pel seu ara vicepresident, J. D. Vance.

Trump va mantenir una “acalorada” conversa amb la primera ministra danesa sobre Groenlàndia

Així mateix, el nou Executiu dels EUA va anunciar el canvi de nom oficial del golf de Mèxic i la muntanya Denali (Alaska), que d’ara endavant passaran a dir-se golf d’Amèrica i muntanya McKinley, respectivament.

Paral·lelament, Trump ha firmat una ordre executiva que suspèn els fons federals destinats a finançar o promoure avortaments voluntaris.

A més, després de visitar Los Angeles, devastats pels incendis, el magnat va esmentar la possibilitat d’eliminar l’agència federal d’emergències, a més de criticar la gestió dels demòcrates del desastre que ha arrasat milers de cases.

El ministre de Defensa, confirmat in extremis

El candidat per liderar el departament de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va ser finalment confirmat per al càrrec pel Senat, després que dos senadores del Partit Republicà en rebutgessin la candidatura, posant en dubte entre altres coses la seua falta d’experiència política i el seu rebuig a la presència femenina en operacions de combat de les Forces Armades. “Felicitacions a Pete Hegseth. Serà un gran secretari de Defensa!”, va expressar Donald Trump només uns minuts després de conèixer-se el resultat de la votació, que va tirar endavant gràcies al vot de desempat del vicepresident, J. D. Vance.El nomenament de Hegseth, presentador de Fox News i veterà de les Forces Armades, ha estat envoltat de polèmica des del començament. No només pesa sobre ell una acusació d’agressió sexual a una dona el 2017, sinó que també ha qüestionat obertament que les dones puguin participar en operacions de combat o que els militars LGTBI mostrin obertament la seua orientació sexual.