Els palestins retornen al nord d’una Gaza arrasada: "D’aquí no ens n’anirem"

Els milers de palestins que aquest dilluns tornen a les seues cases del nord de Gaza després de 15 mesos d’exili forçat gairebé no reconeixen ni el terra que trepitgen, amb els edificis convertits en una successió de muntanyes de runa, però tenen una cosa clara: no abandonaran la seua terra.

El carrer Rashid, que creua de sud a nord Gaza al costat de la costa mediterrània, s’ha vist inundat per una riuada de gent caminant després que Israel hagi obert l’accés del corredor de Netzarim, una franja que travessa l’enclavament d’est a oest controlada per les tropes israelianes.

Famílies senceres proveïdes amb motxilles, carros o maletes, amb nens i ancians –alguns en cadires de rodes– caminen quilòmetres en una línia recta al costat de la platja, amb el mar a l’esquerra i un paisatge de runa a la dreta, que fan irreconeixibles els carrers fins i tot per als que van nàixer allà.

Un 90 % destruït

Després d’una negociació d’últim minut, sota l’amenaça d’Israel que no obriria els passos al nord fins l’alliberament d’una ostatge, Hamàs va acceptar les seues condicions i va anunciar que aquest dijous deixaria lliures tres captives israelianes, la qual cosa va fer possible que aquest dilluns els palestins puguin tornar al nord.

Portaven esperant-ho mesos, encara que allà es troben amb un paisatge de destrucció, amb el 90 % dels edificis arrasats, segons el govern gazatí de Hamàs, que ha demanat 135.000 tendes de campanya i caravanes per allotjar la població.

El nord al qual retornen, que inclou la ciutat de Gaza i les localitats de Yabalia, Beit Lahia i Beit Hanoun (la qual cosa es coneix com la governació Nord), és un dels sectors més castigats per l’ofensiva israeliana, especialment aquestes tres últimes ciutats en l’extrem septentrional de Gaza.

Entre els quals tornen al costat de la platja, una família amb nens que porta mitja hora cantant "Al·là és gran", en un ambient festiu de desplegament de somriures per primera vegada en mesos.

El pare, Faraj Al Jamal, deixa de cantar preguntat per EFE. "Sento com si això fos millor que una festa, és el millor dia de les nostres vides perquè estem tornant a les nostres cases", diu aquest home, que ha perdut la seua casa i als seus germans, però ara vol celebrar. "Avui torno a casa i d’aquí no ens desplaçaran, d’aquí no ens n’anirem".

Al seu costat, la seua mare Nihad explica mentre camina que fa anys el van operar a cor obert. "El metge em va dir que no havia de caminar o pujar escales, però porto caminant dos hores i no estic cansada, sento com si algú em portés a cada pas, cada vegada més a prop de casa meua".

"No reconec res!"

El paisatge arrasat del que abans eren edificis al costat de la costa i la famosa "corniche" (passeig marítim) fan irreconeixible el lloc. Els ciutadans de Gaza miren a un costat i un altre intentant identificar carrers.

"No reconec res! Durant tot el camí, només he reconegut un lloc per un edifici de colors, a part d’això no s’on soc. Però tornarem a reconstruir Gaza", diu una noia entre la gent.

Encara que l’ambient és festiu, l’alegria es barreja amb tristesa, reconeix Hatem Faiq, d’uns 60 anys i les dos cases del qual en Beit Lahia (extrem nord de Gaza) estan totalment destruïdes.

"El meu sentiment està barrejat entre tristesa i alegria, no és una felicitat completa perquè les nostres cases estan destruïdes i hem perdut la nostra gent. Trobarem les nostres cases buides dels nostres éssers estimats (...). Però ens adaptem a tot", explica.

Per a Faiq, el poble palestí és "com l’herba: com més es talla, més creix". "Mai no ens derrotaran sempre vencerem", afegeix.

De Beit Lahia és també Fares Oweida, la casa de la qual està destruïda però a la qual dona gràcies de poder tornar un dia que li causa una felicitat, diu, "indescriptible". "Gaza és la nostra llar, ha estat la nostra casa tota la nostra vida, on vam nàixer. I continuarà sent nostra".