SEGRE

POLÍTICA ECONÒMICA INTERNACIONAL

Els 27 fan pinya davant les amenaces de Trump sense entrar en una guerra comercial

Adverteixen que una lluita aranzelària només perjudicarà Europa i els Estats Units. El president nord-americà frena les taxes imposades a Mèxic, que desplegarà 10.000 agents a la frontera

Pedro Sánchez conversa amb la responsable de política exterior de la UE, Kaja Kallas. - SIERAKOWSKI FREDERIC / EUROPEAN CO / DPA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els líders dels Vint-i-set van tancar ahir files davant les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de prendre per la força l’illa àrtica de Grenlàndia o imposar aranzels a Europa, assegurant que el bloc ha d’abordar la urgència de reforçar la seua defensa i trobar mecanismes de finançament europeus per afrontar aquesta despesa però sense entrar en una guerra comercial amb Washington. Els dirigents europeus van arrancar al palau Egmont de Brussel·les el debat de pes, en una cita amb la participació en diferents sessions del primer ministre britànic, Keir Starmer, i del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

El president francès, Emmanuel Macron, va assenyalar que les declaracions de Trump “empenyen els europeus a estar més units”. “La prioritat és l’agenda estratègica i la seguretat de les nostres fronteres. I si ens ataquen en qüestions comercials, Europa, com a potència que es manté ferma, haurà de fer-se respectar i, per tant, reaccionar, va assenyalar davant de les amenaces d’aranzels. Pel seu costat, el primer ministre polonès, Donald Tusk, va fer una crida a evitar “guerres comercials innecessàries i estúpides” amb els Estats Units. L’alta representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, va advertir que “no hi ha guanyadors en les guerres comercials”. “Si els Estats Units inicien la guerra comercial, qui se’n riurà serà la Xina. Estem molt interrelacionats. Necessitem els Estats Units i ells també ens necessita a nosaltres”, va assenyalar, avisant que els aranzels són dolents per a l’ocupació i els consumidors als dos costats de l’Atlàntic.

“Si els EUA inicien la guerra comercial, qui se’n riurà serà la Xina. Estem molt interrelacionats” Les relacions de Washington i el Canadà continuen tenses i s’anuncia negociacions amb la Xina

Fonts europees van indicar que la primera part de la cimera informal es va dedicar precisament a les relacions transatlàntiques, punt en el qual els líders van valorar la relació amb Washington i la necessitat de trobar solucions als problemes que puguin sorgir, amb un fort consens sobre evitar una guerra comercial que sens dubte seria perjudicial per a les dos parts.

Mentre els líders europeus estaven reunits, Donald Trump va confirmar que retarda un mes l’entrada en vigor dels aranzels del 25% a Mèxic després d’una conversa telefònica amb la seua homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum, qui es va comprometre a desplegar 10.000 efectius de la Guàrdia Nacional a la frontera comuna.

És un compromís que prova de frenar el tràfic de drogues de Mèxic als Estats Units, en particular de fentanil. La Casa Blanca havia anunciat dissabte que a partir d’avui dimarts entrarien en vigor aranzels del 25% a tots els productes mexicans en represàlia pel dèficit comercial, la migració irregular i el tràfic de fentanil.

Sobre el Canadà, tanmateix, Trump va ser més crític i va dir que, malgrat la seua “bona conversa” amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, queden assumptes pendents. El mandatari va insistir que li agradaria que el Canadà es convertís en l’estat número 51 dels Estats Units, una cosa que ha indignat el Govern canadenc, i va acordar ajornar 30 dies la imposició d’aranzels.

A més, el magnat nord-americà va anunciar que començarà un diàleg amb la Xina sobre els aranzels “probablement” durant les pròximes 24 hores.

L’OTAN insta els socis a més despesa en defensa

Els líders de la UE estan disposats a abordar íntegrament com millorar la defensa comunitària i guanyar autonomia en seguretat, amb la urgència de ser capaços de col·laborar mes conjuntament i el repte de trobar la manera de finançar aquests esforços. “La meua intenció amb aquest retir és mantenir un debat franc, obert i lliure” sobre les prioritats militars que la UE ha de desenvolupar en col·laboració, com garantir el finançament necessari i com reforçar les associacions existents, va indicar el president del Consell Europeu, António Costa. A aquesta cimera informal, en la qual també s’aborden les relacions amb els EUA, han estat convidats a més el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer. Rutte va reiterar que els membres de l’Aliança hauran de gastar “considerablement més” del 2% del PIB en Defensa, actual objectiu d’inversió, i que els europeus han d’assumir la càrrega de donar suport a llarg termini a Ucraïna. Avui ho compleixen 23 dels 32 aliats de l’OTAN, amb Espanya a la cua amb l’1,28%. Al ser preguntat per les amenaces de Donald Trump sobre prendre l’illa àrtica de Grenlàndia, territori autònom dependent de Dinamarca, el cap polític de l’OTAN va insistir que el desafiament és la manera com l’organització fa més cl·lectivament per garantir la seguretat de tot l’Àrtic.

Panamà es distanciarà de la Xina i donarà prioritat als EUA

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va concloure ahir la visita oficial a Panamà després d’aconseguir que el país centreamericà s’hagi compromès a no renovar un acord comercial amb la Xina i a treballar amb la Marina nord-americana per “optimitzar la prioritat” del trànsit dels seus vaixells pel Canal. El Govern de Panamà ha volgut atansar postures amb Rubio en un intent de rebaixar les tensions per les amenaces de Donald Trump per “recuperar” el Canal de Panamà per la suposada presència de la Xina, negada per les autoritats panamenyes i que sembla tenir l’origen en l’administració d’empreses de Hong Kong en dos ports propers a la via.

La por sacseja a la baixa les borses europees i asiàtiques

Les borses europees i asiàtiques van respondre ahir amb caigudes la guerra comercial empresa durant cap de setmana per Donald Trump. El principal índex de la Borsa de Tòquio, el Nikkei, va caure un 2,66%, mentre que el de la Borsa de Seül, el Kospi, va tancar amb una baixada del 2,52% després de desplomar-se vora un 3% en l’obertura de la sessió. Tanmateix, la de Hong Kong amb prou feines va retrocedir un 0,04% al tancament de sessió. La Borsa espanyola va baixar l’1,32% i va acabar sobre els 12.200 punts afectada per la caiguda de les places europees (més informació a la pàgina 27). La que més va perdre al Vell Continent va ser la de Frankfurt, amb -1,4%.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking