El Govern central aprova la reducció de jornada, sense suport per ratificar-se al Congrés

El Consell de Ministres va fer ahir el primer pas per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals aprovant la mesura en forma d’avantprojecte de llei. La proposta, que ara s’haurà de negociar amb els partits, no té garantits encara prou suports per tirar endavant al Congrés dels Diputats, ja que Junts ja ha deixat clar que prioritzarà la realitat de les pimes catalanes a l’hora d’encarar la mesura.

La vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va qualificar el dia d’ahir com “històric”, va apel·lar tots els partits a negociar la mesura perquè pugui tirar endavant i aprovar-se tan aviat com sigui possible. “Quan una mesura està guanyada al carrer és molt difícil buscar raons per tombar-la”, va afirmar la ministra, que va confiar que tant Junts com el Partit Popular acabin donant el seu vistiplau a la reducció de jornada. En aquest sentit, Díaz va apuntar que l’acord beneficiarà especialment Catalunya, on va afirmar que hi ha més de dos milions de persones que treballen per sobre de les 37,5 hores actualment.

L’Executiu confia a poder aprovar la mesura abans de l’estiu, perquè entri en vigor a finals d’any La Moncloa veu a prop un acord amb Junts per al traspàs de competències en immigració

La mesura va ser rubricada al desembre entre Díaz i els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. En aquell moment, ja es va fixar que els convenis col·lectius tindrien de termini fins al 31 de desembre del 2025 per adaptar-se al nou límit. El pacte, tanmateix, es va tancar sense el suport de la patronal, que va anunciar que es despenjava de la negociació fa un mes. Els empresaris van defensar en els onze mesos de negociació que aquesta qüestió s’havia de negociar als convenis col·lectius i no amb una llei d’aplicació generalitzada. De fet, tant el president de la CEOE, Antonio Garamendi, com el president d’ATA, Lorenzo Amor, van avisar la titular de Treball que traslladaran als grups parlamentaris la seua negativa al fet que es rebaixi la jornada laboral, assegurant que aquesta rebaixa tindria un cost per a les empreses a nivell estatal d’entre 21.000 i 24.000 milions d’euros. “Nosaltres estem disposats que hi hagi una reducció de jornada, evidentment, estem totalment disposats, però fent-ho sector a sector, territori a territori”, va afirmar Amor, que va advertir que aquesta mesura “no castigarà les grans empreses”, sinó que “danyarà molt sensiblement els autònoms” i les petites empreses que tenen un, dos o tres treballadors. En termes similars es va pronunciar el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, que va advertir que és un “error” promoure una reducció de la jornada laboral que vagi al marge de la negociació col·lectiva.

L’avantprojecte de llei per a la reducció de la jornada laboral recull a més el dret a la desconnexió digital, perquè es respecti el descans i la mateixa intimitat dels treballadors davant l’ús dels dispositius de videovigilància i geolocalització, sense que això comporti conseqüències negatives, represàlies o tracte menys favorable i multes d’entre 1.000 i 10.000 euros per incomplir la mesura.

La Mesa permet que es debati la qüestió de confiança a Sánchez

La Mesa del Congrés va acordar ahir admetre a tràmit la proposició no de llei de Junts que insta el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a sotmetre’s a una qüestió de confiança, i que serà debatuda pel ple el 25 de febrer o l’11 de març. Aquesta decisió del màxim òrgan de govern de la Cambra Baixa farà que, a canvi, els set diputats de la formació que lidera Carles Puigdemont donin suport al Congrés al nou decret aprovat pel Govern per salvar destacades mesures del decret òmnibus, com la revalorització de les pensions. La Mesa, que va arribar a paralitzar fins a en dos ocasions la tramitació, ho ha acceptat després que Junts accedís a retocar-la per deixar clar que la qüestió de confiança és una prerrogativa del president del Govern central i reconèixer que es tracta només d’una iniciativa política que no vincula jurídicament l’Executiu. Per això, en comptes de demanar a Sánchez que plantegi una moció de confiança, l’insta a considerar l’oportunitat de fer-ho, sabent que no ho farà, com ja va deixar clar la setmana passada.Les negociacions entre el Govern i Junts també continuen avançant en altres qüestions. Segons va assenyalar ahir la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, el pacte amb els de Puigdemont sobre la delegació de competències en matèria d’immigració a Catalunya és una qüestió que està “bastant avançada” i va assegurar que l’acord serà sota el paraigua de la Constitució. Junts aspira a poder dotar els Mossos d’Esquadra de facultats de control de fronteres, expedició del Número d’Identitat d’Estranger (NIE) i competències en els processos d’expulsió d’immigrants que es trobin en situació irregular o que siguin reincidents. El principal escull per tancar l’acord és la delegació de competències en el control de les fronteres.

La pujada de les pensions es votarà dimecres vinent

El Congrés ha fixat per a dimecres vinent dia 12 el debat per a la convalidació o derogació del decret llei òmnibus amb la revalorització de les pensions, la pròrroga dels ajuts al transport o la cessió d’un palauet a París al PNB, entre altres punts, i que recolzaran PP i Junts malgrat haver votat en contra d’una norma similar fa tot just dos setmanes. En concret, el decret inclou la pujada del 2,8% de les pensions contributives i de classes passives i del 6% per a les mínimes, mentre que per a les no contributives i l’Ingrés Mínim Vital l’augment serà del 9%. La norma recull també l’aplicació de la quota de solidaritat, l’augment de les bases màximes de cotització, la pujada de la pensió màxima fins als 3.267,6 euros al mes i l’augment del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Així mateix, s’inclou la pròrroga dels ajuts al transport públic fins al mes de juny.