Indignació mundial pel pla de Trump de crear la 'Riviera del Pròxim Orient' a Gaza

El president nord-americà, Donald Trump, va afirmar dimarts que els Estats Units “prendran el control” de la Franja de Gaza a llarg termini i la reconstruiran, convertint-la en la nova “Riviera del Pròxim Orient”, després de reassentar permanentment els palestins en altres països. “No vull ser un graciós ni un espavilat, però la Riviera del Pròxim Orient.. Això podria ser tan magnífic”, va afirmar Trump en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Per a això, no va descartar fins i tot l’enviament de tropes militars nord-americanes.

En concret, va insistir que Jordània i Egipte haurien d’acceptar més refugiats palestins procedents de Gaza, una proposta que ha estat reiteradament rebutjada de ple per aquests dos països, així com pels Emirats Àrabs Units, Qatar, l’Aràbia Saudita, l’Autoritat Palestina i la Lliga Àrab.

La guerra comercial iniciada pels decrets de Trump està arribant fins al negoci online

Les reaccions a aquest pla, que no és nou ja que ja l’havia suggerit en el passat, no va deixar de sorprendre i aixecar agres reaccions.

L’Alt Comissariat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Turk, va qüestionar el pla de Trump i va recordar que “qualsevol trasllat o deportació forçosa de persones des d’un territori ocupat està estrictament prohibit”.

Els països europeus van rebutjar en bloc la proposta del dirigent nord-americà. Veus com la ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, van dir que l’expulsió de la població gaziana seria “inacceptable” i “contrària al dret internacional”, mentre que França –a través d’un comunicat– va reiterar la seua oposició a “qualsevol desplaçament forçat”.

Per la seua part, el ministre d’Exteriors italià, Antonio Tajani, va insistir que es manté a favor de la solució dels dos estats i que Roma està preparada per enviar soldats a la zona per reunificar Gaza i Cisjordània.

A Espanya, el Govern central i la majoria dels partits polítics van reprovar els plans de Trump, tret del PP, que va evitar posicionar-se, i Vox, que els va considerar “raonables”.

Les paraules de Trump també han provocat el rebuig de països com l’Aràbia Saudita, Turquia, Egipte o Rússia.

La Xina va insistir que s’oposa al “desplaçament forçós” dels palestins i que el control local del territori “és el principi bàsic” per a la governança de Gaza després de la guerra.

Als EUA, el pla del president nord-americà constitueix una crida pública a la “neteja ètnica”, segons van estimar legisladors demòcrates del país.

Després d’escoltar les queixes al seu pla, el president nord-americà va afirmar ahir que “a tothom li encanta”.

Per una altra banda, la carrera de l’administració Trump per reduir costos ha portat l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA, en anglès) a oferir les anomenades “baixes indemnitzades” a tota la seua força laboral, que s’ha traduït a oferir a la plantilla indemnitzacions de vuit mesos de salari i beneficis a canvi de presentar la dimissió.

El Servei Postal dels EUA va suspendre temporalment l’arribada de paquets internacionals que procedeixin de la Xina i Hong Kong “fins a nou avís”, en el marc de la guerra comercial entre Washington i Pequín.

Malgrat que la mesura va durar poc temps, arriba tot just uns dies després que el president nord-americà, Donald Trump, firmés una ordre executiva que posava fi a l’exempció “de mínimis”, una norma que permetia a qualsevol persona enviar paquets amb valor inferior a 800 dòlars als EUA sense pagar aranzels ni passar per inspeccions, com a part de la imposició d’aranzels del 10 per cent imposada als productes xinesos.

Aquest tipus d’enviaments són utilitzats per empreses de comerç electrònic vinculades a la Xina, com Shein i Temu, que han aprofitat aquestes exempcions d’impostos per construir els seus models de negoci de productes a preus baixos, segons la cadena CNN.

Precisament ahir, la Comissió Europea va demanar acabar amb l’exempció de gravamen que gaudeixen en l’actualitat les importacions per sota de 150 euros, un avantatge del qual es beneficien especialment grans plataformes de venda de baix cost com Shein i Temu que han crescut “extremament ràpid” els últims anys. D’aquesta manera, l’Executiu d’Ursula von der Leyen busca reactivar una reforma de la política duanera que ja va posar sobre la taula el maig del 2023 però que segueix pendent d’adopció i que passa també per reforçar els recursos per a un control més gran, intercanvi de dades i avaluació de riscos.