EUA GUERRA COMERCIAL
Trump imposarà aranzels del 25 per cent a totes les importacions d'alumini i acer
Brussel·les diu que la mesura seria “il·legal i contraproduent”. Caigudes en borsa de les principals acereres, mentre que Lagarde avisa que la “fricció” comercial pot impedir rebaixar la inflació

Donald Trump va presenciar diumenge la Superbowl, de futbol americà, a Nova Orleans. - EMILY CURIEL / TNS VIA ZUMA PRESS / DPA
El president dels EUA, Donald Trump, va instaurar des d’ahir dilluns aranzels del 25% sobre l’acer i l’alumini que importin els Estats Units, segons va anunciar el mateix mandatari nord-americà. Aquestes tarifes s’aplicaran “a tothom”, va explicar Trump al ser interrogat per quins països es veurien afectats per la mesura. “Qualsevol acer que vingui als EUA ha de tenir un 25 per cent d’aranzel. També l’alumini. 25 per cent per als dos”, va indicar Trump des de l’Air Force One, l’avió presidencial, en declaracions a la premsa nord-americana.
A més, va avançar que elevarà encara més els aranzels en resposta a les mesures de represàlia adoptades per altres països, encara que va citar a avui dimarts o a demà dimecres per concretar aquesta decisió. “És molt senzill. Si ens cobren, els cobrem”, va manifestar. Aquests aranzels s’imposaran “gairebé immediatament” i l’impacte serà “a tots els països”. El magnat nord-americà també va avançar que podria gravar la importació de xips semiconductors, productes farmacèutics, petroli i gas, i divendres va advertir que hi hauria aranzels recíprocs a partir de la setmana vinent.
Els nous aranzels dels Estats Units a l’acer i a l’alumini penalitzen les siderúrgiques a la borsa
Trump ja va anunciar el passat 1 de febrer aranzels del 10% sobre els productes de la Xina i també aranzels del 25% per al Canadà i Mèxic, encara que en aquests dos últims casos n’ha suspès l’aplicació durant un mes després d’assolir acords per al desplegament de forces de seguretat a la frontera. A més, els aranzels imposats per la Xina a productes nord-americans en resposta als aplicats per Washington a les importacions xineses entraven també ahir en vigor, sense que de moment hi hagi signes que les dos potències hagin assolit un acord sobre això.
Des de França, el ministre d’Exteriors, Jean-Noel Barrot, va assegurar que la Unió Europea (UE) respondrà a qualsevol aranzel que imposi el president dels Estats Units, Donald Trump, abans d’advertir contra “un conflicte comercial” amb el bloc.
En aquest sentit, la Comissió Europea va avisar Trump que no hi ha “justificació” per imposar aranzels a les exportacions d’acer i alumini de la Unió Europea i per tant respondrà davant de qualsevol mesura “injustificada” que pugui posar en risc els interessos europeus.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mantindrà una reunió avui a París amb el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, la qual es convertirà en la primera trobada amb la nova administració nord-americana després de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca.
El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va traslladar a les associacions de l’acer i de l’alumini estatals un missatge de “confiança i suport” per part del Govern estatal, davant de l’anunci d’aquests aranzels.
Tanmateix, l’anunci d’aquestes taxes van penalitzar la majoria de les companyies productores del sector en borsa. Andalusia, País Basc i País Valencià seran les comunitats més exposades als aranzels, segons dades de CCOO.
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va advertir que la “fricció” en el comerç mundial, com l’inici d’un conflicte aranzelària amb EUA, pot “fer més incertes les perspectives d’inflació a la zona euro” i entorpir així l’objectiu de rebaixar-la al 2% el 2025.
Hamas ajorna l’entrega d’ostatges pels “incompliments” israelians
El braç armat de Hamas, les Brigades al-Qassam, va anunciar ahir que no es produirà un intercanvi d’ostatges israelians per presos i detinguts palestins aquest dissabte a causa de les “violacions de l’enemic” israelià dels termes de l’acord d’alto el foc.El portaveu d’al-Qassam, Abu Obeida, va explicar que des de l’inici de l’acord d’alto el foc, Hamas “ha estat monitorant les violacions de l’enemic i el seu incompliment dels termes” i posa, com a exemples, el retard en la data en la qual els gazians van poder tornar al nord de l’enclavament, la qual cosa hauria d’haver succeït el dia 7 de l’acord, però que Israel va retardar cinc dies fins a l’alliberament de l’ostatge Arbel Yehud, el passat 30 de gener. A més, Hamas també enumera com un factor determinant els atacs i bombardejos que s’han continuat produint a la Franja de Gaza i que han matat almenys una trentena de persones, malgrat l’acord d’alto el foc.Fins al moment, en un total de cinc canvis, 21 ostatges amb vida han estat alliberats –entre ells cinc tailandesos que no estaven inclosos en aquesta primera fase d’intercanvis–, a canvi d’uns 800 presos i detinguts palestins. Està previst que en els 42 dies des de la treva, 33 captius fossin alliberats, entre ells vuit morts, segons va revelar Hamas al gener.Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar que el seu gabinet “està compromès a comprar i posseir” la Franja de Gaza quan acabi el conflicte entre Israel i Hamas, i va assegurar que amb el seu pla, els palestins desplaçats a altres països no tindrien dret a tornar a l’enclavament.
El president ordena tancar l’agència que vigila Wall Street
Donald Trump ha ordenat el tancament i la suspensió de totes les activitats de l’Oficina de Protecció Financera del Consumidor (CFPB, en anglès), creada després de la crisi financera del 2008 per vigilar Wall Street i protegir els consumidors. L’agència ha estat objecte d’atacs polítics i empresarials des de la seua creació el 2011, després de la crisi financera del 2008 i el col·lapse del mercat hipotecari subprime, un tipus de préstec d’alt risc amb interessos elevats que va acabar en una onada d’execucions hipotecàries quan molts ciutadans no van poder fer front als pagaments.A més, el president nord-americà va anunciar que ha ordenat al departament del Tresor aturar la producció de nous centaus, una mesura que, segons ell, ajudarà a reduir la despesa innecessària del Govern.D’altra banda, Trump va reafirmar la idea que el Canadà “estaria millor” si es converteix en un estat dels Estats Units, en una entrevista amb la cadena de TV Fox que es va emetre diumenge.