La pujada de l'SMI beneficia més de 23.000 lleidatans, però el fisc s'emportarà una part

El Consell de Ministres va aprovar ahir la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que, sobre el paper, suposa un increment de 50 euros mensuals, fins a assolir els 1.184 euros amb efectes des del passat 1 de gener.

Però la “cara b” de la notícia és que els treballadors que cobren aquest sou tributaran per l’IRPF, una mesura que torna a enfrontar el Govern central, d’una banda, amb el ministeri socialista d’Hisenda i, de l’altra, amb el de Treball dirigit per Sumar.

En el cas de Lleida, s’estima que seran més de 23.000 els treballadors que es veuran afectats per la revalorització de l’SMI, tenint en compte que en el conjunt de l’Estat són uns 2,4 milions.

Afecta de forma especial els joves, que són els que tenen retribucions baixes, així com les dones en sectors com el del servei de la llar, i també en l’agricultura, en aquest cas liderats a l’estiu pels temporers.

La revalorització, en catorze pagues, suposa que la pujada representa gairebé 16 milions d’euros des del punt de vista del treballador. Però cal tenir en compte que es calcula que de mitjana ingressaran 15 euros menys per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. És a dir, que a la pràctica i en net l’augment superarà els 11 milions d’euros que tindran més al llarg d’aquest any per afrontar les seues despeses.

Però aquestes són mitjanes, perquè la tributació per IRPF depèn de la situació personal de cada contribuent. Segons els experts, per a una persona soltera i sense fills, cas de la majoria dels joves, la factura del fisc serà de 300 euros. Dit d’una altra forma, a la pràctica representa perdre l’increment de sis nòmines. Per a una parella amb un fill major de tres anys, suposarà uns 99 euros.

Però tots aquests càlculs són des del punt de vista del treballador perquè la pujada salarial representa també un increment d’altres costos lligats, com la Seguretat Social, per als empresaris.

La patronal de petites empreses Cepyme estima que la pujada, a la pràctica, suposarà un increment de costos de 80 euros per treballador i mes. Tenint en compte les catorze nòmines, a Lleida representa de l’ordre dels 26 milions d’euros.

El sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda (Gestha) creu que la decisió del departament que encapçala María Jesús Montero és una “mesura política” que afecta els contribuents més vulnerables i que, entre altres conseqüències, podria frenar l’emancipació dels més joves pel problema d’accés a l’habitatge. Per aquest motiu, els tècnics d’Hisenda plantegen la possibilitat d’eximir de tributació tots els treballadors i pensionistes que cobren sous i pensions fins el nou import de l’SMI de 16.576 euros anuals, amb independència de la seua situació personal i familiar.

Així mateix, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar el Govern estatal de voler “fer caixa a costa dels que cobren el salari mínim” quedant-se la meitat de la pujada aprovada a través de l’IRPF, al no haver apujat el mínim exempt de tributació.

Xoc frontal en públic entre el PSOE i Sumar

Els socis del govern de coalició, PSOE i Sumar, van evidenciar ahir públicament les seues diferències a compte de la tributació a partir d’ara del salari mínim, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres que va aprovar l’increment d’aquesta percepció fins als 1.184 euros.La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, es va queixar en aquesta roda de premsa d’haver-se assabentat per la premsa que els perceptors de l’SMI tributaran per l’IRPF, assegurant que no hi ha hagut “deliberació ni cap comunicació” per part de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.“La justícia fiscal comença per dalt, no per baix. Acabem de fer un regal fiscal als rendistes a Espanya i els hem dit que desgravessin el 100% de l’IRPF”, va comparar. La ministra portaveu, la socialista Pilar Alegría, li va xiuxiuejar: “Això no és així.”Més tard, Sumar i després Podem van anunciar que presentaran una proposició de llei perquè les quanties del salari mínim continuïn exemptes de l’IRPF.