Les crítiques dels EUA contra les democràcies europees furguen l'esquerda transatlàntica

La Conferència de Seguretat de Múnic (MSC) esperava ahir del discurs del vicepresident dels EUA, J. D. Vance, una presentació de la política de defensa del Govern de Donald Trump, però amb el que es va trobar va ser amb una crítica a les democràcies europees que va posar en relleu l’esquerda que hi ha en les relacions transatlàntiques.

La seua tesi central va ser que la principal amenaça per a Europa no venia ni de Rússia ni de la Xina sinó de l’interior mateix del continent, on, segons ell, és amenaçada la llibertat d’opinió i fins i tot la democràcia per una presumpta marginació que pateixen determinats partits o postures. Així, va criticar l’anul·lació de les eleccions presidencials a Romania després del triomf de l’ultra Calin Georgescu per una presumpta ingerència russa i el cordó sanitari dels partits alemanys a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), la qual cosa va irritar el Govern germànic.

Vance va arribar a dir que, amb Trump a la Casa Blanca, hi ha “un nou xèrif” a Washington que defensarà “el discurs europeu per molt que hi estigui en desacord”. A més, va aprofitar l’atac de dijous a Múnic, efectuat per un migrant afganès, com a exemple d’“una història vista en moltes ocasions: un jove sol·licitador d’asil, que la Policia ja coneixia, estampa el seu cotxe contra una multitud i destrossa una comunitat”. “Quantes vegades hem de patir aquestes horribles patacades abans de canviar el rumb?”, es va preguntar el vicepresident.

Ahir, l’Administració Trump va enviar un missatge als migrants per Sant Valentí en el qual va advertir de forma directa que tot aquell que entri al país de forma il·legal serà deportat. “Les roses són roges, les violetes blaves, vine aquí il·legalment i et deportarem”, va dir la Casa Blanca al seu compte oficial d’Instagram.

Paral·lelament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va mantenir una conversa amb Vance, al qual va assegurar que només es reunirà amb el president rus, Vladímir Putin, quan Ucraïna tingui un pla comú amb els EUA i Europa per a la pau.

La Unió Europea respondrà “amb fermesa i immediatament” si el nou president dels EUA, Donald Trump, compleix la seua última amenaça d’imposar aranzels “recíprocs” per l’IVA, perquè considera que seria una barrera comercial “injustificada” que perjudicaria tant europeus com nord-americans.

“És un pas en la direcció equivocada. La UE segueix compromesa amb un sistema comercial global obert i predictible que beneficiï totes les parts”, va assenyalar ahir la Comissió Europea en un comunicat.

Brussel·les insisteix a advertir que els aranzels són en si mateix “un impost” i deixa clar que el bloc respondrà amb fermesa davant de qualsevol “barrera injustificada al comerç lliure i just, especialment quan les taxes són utilitzades per desafiar polítiques legals i no discriminatòries”.

Els ministres d’Economia de l’eurozona (l’Eurogrup) abordaran en la seua reunió de dilluns l’impacte de les amenaces comercials del nou president dels Estats Units i les conseqüències que això pot tenir sobre el seu objectiu de domar la inflació, ja que podria entorpir la seua aspiració de reduir-la al 2% el 2025.

Per la seua part, la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya (AmChamSpain) ha traslladat a l’Administració Trump l’especificitat de la situació comercial d’Espanya, deficitària en el saldo comercial amb els EUA, davant del recent anunci sobre la imposició de nous aranzels a productes de la UE.

Segons les últimes dades publicades per la secretaria d’Estat de Comerç del ministeri d’Economia, fins al mes de novembre del 2024, Espanya va registrar un saldo comercial deficitari amb EUA de 9.481,4 milions d’euros, un augment de 895,5 milions respecte al mateix període de l’any anterior.

En el cas de Lleida, pot fer perillar exportacions per valor d’uns 120 milions d’euros anuals amb el país nord-americà. Aquesta és la quantitat que previsiblement acabaran venent les firmes de la demarcació el 2024 al mercat nord-americà, com va publicar SEGRE.

Un dron danya el sarcòfag que protegeix el reactor a Txernòbil

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va acusar Rússia d’estar al darrere de l’atac d’un dron que la matinada de dijous a divendres va impactar contra el sarcòfag que envolta el reactor 4 de la central de Txernòbil, al nord d’Ucraïna, el mateix que va causar la pitjor catàstrofe nuclear civil al explotar el 1986. Tanmateix, el Kremlin va negar l’autoria de l’atac. “Els militars russos no ho fan, això”, va dir el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov.L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) va assenyalar que no s’ha detectat un augment de la radiació arran de l’impacte.