El menyspreu de Trump a la UE en el procés per a la pau a Ucraïna indigna Europa

La forta divergència entre Europa i els EUA sobre el procés negociador per posar fi a la guerra russa a Ucraïna va dominar la Conferència de Seguretat de Múnic, que va concloure aquest diumenge amb una inquietud generalitzada pel fet que Washington vol excloure el Vell Continent de la taula de negociació.

Els líders europeus han repetit com un mantra durant els últims tres dies a la capital bavaresa la idea que no hi pot haver un procés negociador sense Ucraïna i sense Europa, ni tampoc una discussió sobre la futura arquitectura de seguretat del continent sense Europa.

Mandataris europeus insisteixen a seguir donant suport a Ucraïna i assumirien més responsabilitats

Keith Kellogg, l’enviat especial per a la guerra a Ucraïna del president dels EUA, Donald Trump, va dir obertament que no consideren que els europeus hagin de participar directament en les negociacions. Washington al·lega que el procés de Minsk el 2014 i el 2015 per a un alto el foc al Donbás ucraïnès va fracassar perquè hi havia massa parts involucrades.

A més, Trump va donar a entendre que un acord de pau passa per un pacte primer entre ell i el cap del Kremlin, Vladímir Putin, i no amb el cap d’Estat del país envaït, Volodímir Zelenski. Així, els europeus no només estan preocupats per no tenir cap veu a la taula, sinó també perquè no estan sent consultats ni informats ni tan sols sobre el tipus de pau que els EUA volen plantejar per a Ucraïna. El president de Letònia, Edgars Rinkevics, va insistir en la necessitat de continuar donant suport a Ucraïna perquè estigui en una situació de força que no permeti negociar a la seua esquena. Va afirmar que si Europa ha d’assumir més responsabilitat sobre Ucraïna, com volen els EUA i com està disposada a fer-ho, llavors ha de tenir un paper en les negociacions.

“Estic convençut que els EUA volen acabar la guerra. En qui no confio és en Vladímir Putin i existeix el perill que els EUA es confonguin amb ell. Perquè, de què estem parlant?, d’una pau duradora o d’un cessament del foc que permeti a Rússia rearmar-se?”, va assenyalar. Respecte a possibles concessions a Rússia –com les que va plantejar en dies passats el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, al qualificar d’“il·lusòria” la idea de tornar a les fronteres de l’any 2014–, alguns mandataris europeus han evocat una comparació amb la política d’apaivagament de Neville Chamberlain davant dels nazis que va quedar plasmada en els resultats de la Conferència de Múnic del 1938.

Macron busca amb aquesta reunió “iniciar un període de consultes entre líders europeus sobre la situació a Ucraïna i qüestions de seguretat europea”, afegeix el portaveu, “que podrien continuar poc després en altres formats amb l’objectiu d’atansar postures entre tots els socis interessats en la pau i la seguretat a Europa”.

Líders europeus reaccionen avui a París contra la marginació

El president de França, Emmanuel Macron, s’ha apressat a donar una primera resposta, almenys simbòlica, a la intenció dels Estats Units d’arraconar els europeus en un eventual procés de pau a Ucraïna i reunirà avui a París els principals líders de la Unió Europea, el Regne Unit, així com la Comissió Europea (CE) i l’OTAN. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, hi acudirà, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, o la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, entre d’altres.