El suport a l'enviament de tropes de pau a Ucraïna divideix els principals líders europeus

Els líders de França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Polònia, Dinamarca i el Regne Unit es van reunir ahir d’urgència a París juntament amb representants de la Unió Europea i de l’OTAN per prendre una postura conjunta entorn de les negociacions de pau a Ucraïna, després que els Estats Units i Rússia hagin decidit deixar-ne fora els països europeus.

Un dels punts principals de la cimera era el del possible enviament de soldats a Ucraïna en missió de pau, una idea que ja va llançar fa uns mesos el president francès, Emmanuel Macron, però rebutjada pels seus socis en aquell moment. La presència dels soldats europeus a Ucraïna hauria de facilitar que l’hipotètic acord que permeti aturar la guerra sigui respectat. A més, dificultaria una nova ofensiva de Rússia, que hauria d’agredir tropes europees si decidís reactivar el conflicte. Tanmateix, no van aconseguir un acord en aquest punt.

Les empreses europees de defensa van pujar ahir amb força a la borsa davant un augment de despesa a la UE

Els Estats Units ja han avisat que si Rússia ataqués aquestes tropes de pau europees no podria invocar-se l’article 5 del tractat de l’OTAN, segons el qual l’Aliança ha d’intervenir en cas d’agressió a un dels seus membres. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ja es va mostrar disposat a enviar soldats britànics a Ucraïna “si fos necessari”. Tanmateix, països com Espanya, Alemanya i Polònia van rebutjar aquesta opció per ser molt prematura.

Tots els líders que van parlar després de sortir de la trobada a l’Elisi van coincidir que qualsevol acord ha d’implicar Ucraïna i ha de ser durador, perquè no inciti Rússia a tornar-hi en el futur.

Un altre dels punts importants de la reunió va ser el de l’augment del percentatge del PIB que els països europeus destinen a defensa, una exigència constant per part del president dels Estats Units, Donald Trump. “Necessitem una mentalitat d’urgència, necessitem un impuls en defensa”, va recalcar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va advocar per una flexibilització de les normes fiscals, tot i que va incidir que, més enllà dels esforços estatals, la nova estratègia de defensa europea ha de venir de la mà d’altres mecanismes mancomunats per finançar les inversions necessàries.

Ahir, les empreses europees del sector de la defensa, inclosa l’espanyola Indra, van pujar amb força a la borsa, en un context en el qual la Unió Europea ha proposat que se suspenguin les regles fiscals per permetre més despesa en defensa, i mentre s’inicien les negociacions de pau.

Els ministres d’Economia de l’eurozona (l’Eurogrup) van abordar ahir l’impacte de les amenaces comercials del nou president dels Estats Units, Donald Trump, i les conseqüències que això pot tenir sobre l’objectiu de domar la inflació, ja que podria entorpir la seua aspiració de reduir-la al 2% el 2025.

A Espanya, el dèficit comercial amb els Estats Units es va elevar l’any 2024 un 7%, fins a assolir els 10.013,5 milions d’euros, la qual cosa deixa un escenari menys desfavorable de cara a l’amenaça d’aranzels anunciada per Trump.

D’acord amb les dades publicades ahir pel ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, les exportacions d’Espanya als EUA es van situar en 18.179,1 milions d’euros, la qual cosa suposa una caiguda del 3,8% respecte a l’any 2023, mentre que les importacions van descendir un lleuger 0,3%, fins als 28.192,6 milions d’euros.

A l’arribar a la reunió de l’Eurogrup, el ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va defensar la necessitat de mantenir les taxes a les grans empreses tecnològiques, la denominada taxa Google per garantir la justícia tributària malgrat l’amenaça dels EUA d’imposar aranzels als països que gravin a les empreses nord-americanes.

Mentrestant, el president del Bundesbank, Joachim Nagel, va alertar del risc que representen per a l’economia del país els aranzels que pretén imposar la segona Administració Trump, ja que podrien restar 1,5 punts del creixement fins a l’any 2027.

Rússia i els EUA busquen a Riad la pau al marge d’Europa

Els caps de la diplomàcia de Rússia, Serguei Lavrov, i els EUA, Marco Rubio, obriran avui dimarts a Riad, capital saudita, les negociacions per normalitzar les relacions bilaterals i posar les bases per a un arranjament pacífic a la guerra a Ucraïna.Si els Estats Units van deixar clar a la Conferència de Múnic, celebrada la setmana passada, que els països europeus no participaran en les negociacions, Moscou fa molt de temps que manté aquesta postura i com a argument esgrimeix l’incompliment fa deu anys dels Acords de Minsk per part de Kíiv, Berlín i París. Les negociacions transcorreran amb el teló de fons d’una possible reunió entre els caps del Kremlin, Vladímir Putin, i la Casa Blanca, Donald Trump.Per la seua part, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va assegurar que no reconeixerà les conclusions d’aquesta reunió entre els EUA i Rússia, una cimera a la qual no ha estat convidada Ucraïna.