Trump culpa Zelenski d’iniciar la guerra amb Rússia i l’acusa de ser un “dictador”

A menys d’una setmana de complir-se el tercer aniversari de la invasió russa, el president dels EUA, Donald Trump, ha arremès en les últimes hores contra el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha culpat d’haver iniciat la guerra i de ser un “dictador” per no haver celebrat eleccions al seu país.

Dimarts a la nit, Trump va culpar el president d’haver iniciat la guerra amb Rússia el febrer del 2022. “Un negociador principiant” hauria arribat a un acord “fa anys sense la pèrdua de tant territori”. “He estat seguint aquest conflicte durant tres anys. És una guerra que no hauria passat si jo hagués estat president”, va afirmar en una compareixença a la seua residència de Mar-a-Lago, a Florida.

El líder republicà replicava així a les queixes de Kíiv per haver quedat fora de la taula de negociació amb Rússia després de la primera reunió diplomàtica entre nord-americans i russos a Riad de dimarts.

Així, va suggerir que Zelenski convoqui eleccions i doni “veu” als ucraïnesos. Trump va recordar que “fa molt temps” que no celebren eleccions, però també va destacar les “baixes quotes d’aprovació” que, diu, té el president Zelenski, d’un “4 per cent”.

A això, el president d’Ucraïna va afirmar que el seu homòleg nord-americà “viu en una bombolla de desinformació” que l’hauria portat a donar per certes tesis difoses per Rússia. Zelenski va fer al·lusió a més a una enquesta publicada per l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv, segons la qual un 57% dels ucraïnesos confia en ell. L’anterior enquesta d’aquest mateix institut, al desembre, situava l’índex de suport en Zelenski en el 52%.

Lluny de reduir-se l’enfrontament, Trump va replicar hores més tard, a través de la seua xarxa Truth Social, amb una llarga diatriba contra Zelenski, en la qual l’anomenava “dictador” per no haver convocat eleccions al terme del seu mandat el maig de l’any passat, tenint en compte que la llei ucraïnesa prohibeix anar a les urnes sota la llei marcial que impera al país des del començament de la invasió russa. A més, el va acusar de gastar 350.000 milions de dòlars que li va proporcionar l’administració del seu antecessor Joe Biden per anar a una guerra que no podia guanyar.

Aquestes acusacions van ser qualificades de “completament absurdes” per països com Alemanya o França.

Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, va assegurar que no comprèn la “histèria” d’Ucraïna per la seua absència en les converses de Riad, ja que “ningú” busca excloure el govern de Kíiv d’un futur procés de negociació.

Paral·lelament, va suggerir que l’atac ucraïnès a una estació de bombatge del Caspi, clau per a les exportacions a Europa, va ser coordinat per la Unió Europea.

Brussel·les eleva la pressió contra Moscou amb més sancions econòmiques

Els estats membres de la Unió Europea van acordar ahir reforçar les sancions contra Rússia pocs dies abans del tercer aniversari de la invasió sobre Ucraïna i quan el president rus, Vladímir Putin, ha acordat llançar negociacions de pau amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump; en una nova tanda que inclou el veto a la importació d’alumini rus i més mesures contra la flota fantasma amb la qual Moscou eludeix les restriccions comercials.

L’acord a nivell d’ambaixadors de la UE el va celebrar la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un missatge en xarxes socials en el qual destaca que la UE “pren mesures més dràstiques contra l’evasió de les sancions”. “Apunta a més vaixells de la flota fantasma de Putin i imposa noves prohibicions d’importació i exportació. Ens comprometem a mantenir la pressió sobre el Kremlin”, va assegurar.Pel que fa al sector comercial, la UE prohibeix les transaccions amb 11 ports i aeroports i retira del sistema de pagaments SWIFT 13 bancs més.Queda per veure si es confirma la proposta del Servei d’Acció Exterior de la UE de limitar les exportacions de videojocs a Rússia després que l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, assenyalés que l’Exèrcit rus es val de consoles per operar drons en la seua agressió contra Ucraïna.D’altra banda, la UE estudiarà la proposta d’un paquet d’ajuda militar urgent per reforçar Ucraïna davant de l’acostament de Trump i Putin i l’imminent llançament de negociacions de pau, que en principi exclouen ucraïnesos i europeus.

Macron insisteix que la pau ha de tenir en compte Kíiv i Europa

El president francès, Emmanuel Macron, va insistir ahir que la negociació per assolir la pau en la guerra d’Ucraïna ha de tenir en compte les preocupacions ucraïneses i europees. “Ucraïna ha d’estar sempre associada i els seus drets respectats”, va afirmar Macron en un missatge a X després de la reunió que va mantenir amb dirigents de vint països membres de la Unió Europea o de l’OTAN, i a la qual va seguir una altra de similar celebrada dilluns passat amb líders europeus. Mentrestant, Dinamarca va anunciar que destinarà 6.700 milions d’euros fins al 2026 per reforçar de forma urgent la seua defensa, va dir la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.

Quatre ferits en un atac massiu rus de drons sobre Odessa

Almenys quatre persones van resultar ahir ferides i 80.000 s’han quedat sense calefacció a la regió ucraïnesa d’Odessa, situada al sud del país, a causa d’un atac “massiu” amb drons kamikaze executat per l’Exèrcit de Rússia, coincidint amb els acostaments entre els Estats Units i Rússia per aconseguir un acord de pau a Ucraïna.

Paral·lelament, les autoritats de Rússia van denunciar un atac amb drons per part de l’Exèrcit ucraïnès contra una refineria ubicada a la regió de Samara (centre), a més de 1.900 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, abans d’agregar que “no hi ha danys de rellevància” a les instal·lacions.