Els alemanys voten avui amb el repte migratori i l’economia en ment

Alemanya celebra avui unes eleccions legislatives en les quals es dirimiran el paper de la ultradreta, la política migratòria i el futur econòmic del país, en una jornada en què els conservadors de Friedrich Merz parteixen com a clars favorits i estaran per tant en posició de pactar una coalició en un moment intern i geopolític complicat.

Des de fa setmanes els sondejos tot just es mouen i un dia abans de les eleccions ja no hi ha cap dubte que el bloc format per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seua germana bavaresa Unió Social Cristiana (CSU) aconseguiran al voltant del 30% dels vots, seguit de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) que, amb un 20 o 21%, duplicaria el resultat del 2021.

Tampoc no hi ha dubte que el Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz quedarà en tercer lloc amb un 15% i Els Verds en quart amb un 12,5 o 13% o que L’Esquerra serà la gran sorpresa en aquestes eleccions amb un 7 o 7,5%.

Totes les mirades estan per tant posades en els liberals i l’esquerra populista de l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) que podrien o no entrar a la Cambra Baixa germànica, fet que en tots dos casos altera el repartiment dels 630 escons.

En l’última enquesta publicada aquest dissabte pel diari Bild a Alemanya, en què no hi ha jornada de reflexió i en la qual Merz i Scholz van fer campanya a Múnic i Potsdam, respectivament, els liberals de l’FDP es quedarien fora del Parlament amb un 4,5% i el BSW obtindria just el 5% necessari per tenir representació.

Després de la que ha estat la campanya electoral més curta a Alemanya des de la ruptura del Govern de coalició de socialdemòcrates, liberals i ecologistes el novembre passat, gairebé 60 milions d’electors decidiran el futur del país, immers en una recessió econòmica i polaritzada entorn de la política migratòria després de diversos atemptats recents i l’auge de la ultradreta.

Tot això en la principal potència econòmica de la Unió Europea (UE) i la tercera economia mundial i en mig d’un context geopolític complicat després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i els dubtes que la seua Administració ha sembrat sobre la fermesa de les relacions transatlàntiques i el seu suport a Europa en el tercer aniversari de la guerra russa a Ucraïna.