Estrasburg avala l’actuació del Tribunal Constitucional en el 'procés' independentista

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, avala les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional (TC) durant el 'procés' independentista i inadmet la demanda de l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, i unes altres 31 persones contra la causa per presumpta desobediència als membres independentistes de la Mesa de la Cambra catalana que va presidir Roger Torrent. En la decisió d’inadmissibilitat, el TEDH sosté que les decisions del TC que van impedir a la Mesa del Parlament adoptés noves resolucions per intentar declarar la independència de Catalunya són "lícites i previsibles" i no van ser desproporcionades.

El dictamen respon a la demanda presentada per l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; pel secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, Eusebi Campdepadrós, i per uns altres 30 diputats, i conclou que la Constitució espanyola "no podia modificar-se per mitjans diferents als previstos per la llei".

Eludir les vies constitucionals

El Tribunal recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució el 2015 que va donar inici al 'procés' cap a una "república catalana independent", que establia que el Parlament havia d’adoptar mesurades per continuar amb aquest procés i que no reconeixeria la jurisdicció del TC. Aquesta resolució va ser declarada inconstitucional i anul·lada pel TC, però el Parlament va continuar aprovant resolucions similars, que també van ser anul·lades, i en destaca dos en concret d’octubre de 2019 sobre l’1-O, que també van ser tombades pel TC.

Tanmateix, el novembre del 2019 el Parlament va aprovar una nova versió de la resolució "de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets del primer d’octubre" i que, encara que ometia alguns dels apartats impugnats, mantenia la voluntat del Parlament d’exercir de nou el dret a l’autodeterminació.

Per aquesta raó, es va advertir Costa i Campdepadrós de la seua obligació d’abstenir-se de prendre iniciatives que poguessin suposar "ignorar o eludir les sentències anteriors del Tribunal Constitucional" i el 2021 se’ls va obrir un procés penal de què van ser absolts i que està pendent d’apel·lació.

El TEDH argumenta que, encara que els denunciants consideren que aquest procés podria entendre’s com una limitació dels seus drets, les decisions del TC perseguien un "objectiu legítim": la protecció de l’ordre constitucional i dels drets dels altres, sosté textualment la sentència.

Reitera que la Constitució no pot alterar-se per mitjans diferents als establerts i que, en aquest cas, les resolucions aprovades per la Cambra catalana i que van ser anul·lades "buscaven expressament eludir les vies constitucionals per a la revisió de la Constitució d’Espanya a fi d’establir un Estat català independent i posar fi a l’estatus d’Espanya com a monarquia constitucional".

No aprecien discriminació

Els demandants van al·legar que havien estat discriminats per motius polítics, en prohibir-se els debats al Parlament sobre iniciatives no vinculants en suport al dret d’autodeterminació, però no aquelles en contra de la independència, favorables a la monarquia i en suport al rei com a símbol de la nació espanyola.

No obstant, el TEDH conclou que "els demandants no han demostrat que hagin estat tractats de forma injustificadament diferent d’altres persones", doncs van infringir reiteradament les sentències del TC i, en el cas de Costa, afirma que tampoc no s’ha pogut sustentar que aquesta discriminació fos la causa del seu processament.