Donald Trump paralitza l’enviament d’armes i Zelenski s’obre a negociar

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va reaccionar ahir a la interrupció de l’ajuda militar per part dels Estats Units demanant al seu homòleg nord-americà, Donald Trump, reprendre la cooperació per avançar cap a la pau i va proposar una treva parcial com a primer pas per posar fi a les hostilitats.

El mandatari dels EUA va ordenar paralitzar tota l’ajuda militar a Ucraïna, fins i tot la que ja està compromesa o en camí de la seua destinació, després que divendres passat mantingués una acalorada discussió amb Zelenski a la Casa Blanca. El Govern polonès va dir ahir mateix que ja s’han detectat indicis que la suspensió de l’ajuda militar a Ucraïna no són “només paraules” i està començant a posar-se en pràctica.

“Vull reiterar el compromís d’Ucraïna amb la pau”, va escriure a la xarxa social X Zelenski després que fos acusat per Trump de no estar interessat a posar fi a la guerra. “El meu equip i jo estem disposats a treballar sota el fort lideratge del president Trump per una pau duradora”, va dir també.

Zelenski –a qui l’administració de Trump ha demanat que es disculpi públicament pel que va passar al Despatx Oval si vol esmenar les relacions– va afirmar que està interessat en “treballar ràpid per acabar la guerra”.

Per això va proposar l’alliberament de tots els presoners ucraïnesos i una treva en els atacs aeris –inclosos els bombardejos de les infraestructures energètiques– i marítims com a primer pas cap a la pau.

El president ucraïnès també va reafirmar la disponibilitat d’Ucraïna a firmar “en qualsevol moment i en qualsevol format que sigui convenient” l’acord econòmic proposat per Washington mitjançant el qual Kíiv contribuirà amb els seus recursos naturals a un fons d’inversió comú però dominat pels EUA que serviria per reconstruir Ucraïna.

El Kremlin va afirmar que una suspensió per part dels EUA de l’ajuda militar a Ucraïna podria “empènyer” Kíiv “cap a un procés de pau”. En aquest context, Ucraïna busca en els seus socis europeus alternatives al subministrament d’armament que fins ara rebia de l’Administració nord-americana.

Paral·lelament, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar des de Brussel·les un nou instrument amb el qual vol mobilitzar 150.000 milions d’euros en préstecs per disparar la despesa en Defensa a la Unió Europea (UE), en el marc d’un pla de rearmament per destinar fins a 800.000 milions d’euros durant la pròxima dècada davant l’escenari de turbulències geopolítiques que marca l’acostament dels Estats Units amb Rússia per al final del conflicte a Ucraïna.

Segons Von der Leyen, Europa afronta una era de “rearmament” en la qual ha d’estar preparada per augmentar massivament la despesa en Defensa durant la pròxima dècada, tant per donar suport a Ucraïna, com per fer front a la necessitat “a llarg termini” d’assumir una responsabilitat més gran sobre la seguretat al continent.

Per la seua part, el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, va desdenyar el suggeriment d’alguns països europeus d’enviar tropes a Ucraïna, assegurant que molts d’ells no tenen l’experiència militar per fer-ho. A més, el primer ministre d’Hongria, l’ultranacionalista prorús Viktor Orbán, va afirmar que a dia d’avui només el seu país, els EUA, el Vaticà i Eslovàquia volen la pau a Ucraïna.

La Xina i el Canadà contraataquen els aranzels de Trump

El Govern de China va anunciar ahir l’aplicació d’aranzels addicionals de fins al 15% a importacions dels principals productes agrícoles nord-americans com el pollastre, el porc o la soja, després que el president dels EUA, Donald Trump, hagi augmentat d’un deu a un 20% les taxes a productes xinesos, argumentant que Pequín no ha pres “mesures adequades” per abordar el flux d’opioides sintètics, inclòs el fentanil.

Així mateix, el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar aranzels del 25% sobre les importacions nord-americanes en resposta al que va qualificar com la “guerra comercial” desencadenada per Trump i va advocar per “desafiar” les “accions il·legals” dels EUA davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC).Els aranzels anunciats pel líder nord-americà van esborrar ahir els prop de 3,2 bilions d’euros de revalorització a Wall Street des del nivell rècord assolit fa unes setmanes després del triomf electoral del republicà.

Paral·lelament, Trump tenia previst pronunciar ahir a la nit el primer discurs davant d’una sessió conjunta del Congrés en el seu segon mandat, a les sis setmanes d’assumir el poder el passat 20 de gener. Trump es trobarà aquesta vegada amb un Congrés especialment afí, controlat pels republicans a les dos cambres. El Partit Demòcrata va acusar Trump de “trair” els nord-americans amb propostes de pressupost que beneficien rics i inclouen retallades a programes importants per als més desfavorits.