CONFLICTE
Sánchez es compromet a arribar al 2% del PIB en despesa en defensa abans del 2029
Feijóo demana al president conèixer tots els detalls si vol comptar amb el suport del PP per a aquest propòsit, acordat per la UE. La Moncloa ho veu com una “inversió en democràcia, seguretat i valors”

Sánchez conversant ahir amb alguns dels seus ministres en un acte a Madrid. - EUROPA PRESS
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la matinada de dijous al divendres que Espanya farà un esforç per arribar al 2% del seu PIB en despesa en defensa abans de la data fixada inicialment per a això, el 2029, i així ho traslladarà als líders dels grups parlamentaris en una reunió que mantindrà amb ells dijous vinent. Sánchez va fer aquest anunci després del Consell Europeu extraordinari convocat per abordar la seguretat europea, la situació de la guerra a Ucraïna i les expectatives existents per intentar la pau. El cap de l’Executiu espanyol va recordar les noves eines i instruments de la Comissió Europea per facilitar la despesa en defensa, entre els quals la flexibilitat de les regles fiscals “perquè entre tots els europeus fem un esforç d’arribar a aquest 2%”. Per això va apel·lar a la voluntat política i generositat de tots els partits, especialment del PP, perquè donin suport a aquest propòsit. No obstant, la proposta d’augmentar la despesa en Defensa, que va rebre el suport dels Vint-i-set, es va trobar amb el rebuig frontal de socis com IU, una crida al “sentit comú” per part de Sumar i l’exigència dels populars de conèixer els detalls i que tingui el suport de tot l’Executiu. Davant d’això, el ministre a la Presidència, Félix Bolaños, va defensar que “en aquests moments invertir en defensa és invertir en democràcia, és invertir en seguretat i és invertir en la protecció dels nostres valors”.
Per la seua part, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, van mantenir una videoconferència amb els líders del Regne Unit, Turquia, el Canadà, Noruega i Islàndia per traslladar-los els resultats de la cimera extraordinària celebrada aquest dijous per armar-se davant l’amenaça russa i van coincidir en la importància de “cooperar”.
El Kremlin diu que el rearmament d’Europa va dirigit contra Moscou
El Kremlin va denunciar ahir que la militarització de la UE va dirigida contra Rússia i va recordar que Brussel·les considera Moscou “el seu principal adversari”. Així ho va afirmar el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, que va assegurar que “això pot ser un tema de profunda preocupació” per a Moscou, que es podria veure obligat “a adoptar les mesures corresponents per garantir la seua seguretat”. També va exigir incloure les potències nuclears europees –França i el Regne Unit– en les negociacions de desarmament amb els EUA. Ahir van seguir bombardejant infraestructures energètiques ucraïneses.
Trump amenaça de sancionar Rússia per instar-la a un alto el foc
El president dels Estats Units, Donald Trump, va avisar ahir amb la imposició de sancions “a gran escala” contra Rússia per forçar negociacions directes amb Ucraïna que desemboquin en un alto el foc i una pau definitiva. “d’acord amb el fet que Rússia està destrossant per complet Ucraïna al camp de batalla, estic considerant a fons la imposició de sancions bancàries, sancions i aranzels contra Rússia fins que sigui declarat un alto el foc i un acord definitiu de pau”, va fer saber a través de la seua plataforma TruthSocial. “A Rússia i a Ucraïna: asseieu-vos ara a la taula de negociacions abans que sigui massa tard”, va concloure el mandatari. Després d’aquesta amenaça, Trump va afirmar que li resulta més facil bregar amb Moscou que amb Kíiv i va assegurar a més que el president rus, Vladímir Putin, vol la pau i que durant les negociacions “serà més generós del que hauria de ser”.
D’altra banda, el magnat va dir que podria aconseguir un possible acord sobre armament nuclear amb l’Iran “molt aviat”, després d’enviar una carta a Teheran instant a negociar.