CONFLICTE
Brussel·les insta els 27 a elevar més del 2% del PIB la despesa en defensa

Ursula von der Leyen fent ahir balanç dels primers cent dies del seu mandat.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va defensar ahir el pla per rearmar la Unió Europea i el seu potencial per impulsar l’economia del continent en una “nova era de dura competència geoestratègica” que fa tremolar les aliances tradicionals. En una compareixença per fer balanç els primers cent dies del seu mandat, va afirmar que en els últims mesos ha sorgit un “nou sentiment d’urgència” davant la constatació que “els valors europeus –democràcia, llibertat i estat de dret– estan sota amenaça”. Per això va instar els governs europeus a “fer els deures” i “assumir la seua responsabilitat” per elevar massivament la despesa en defensa, que va assegurar que haurà de superar el 2 % del PIB que té com a objectiu ara l’OTAN i que alguns socis encara no han assolit, després de l’acostament entre Moscou i Washington. Si bé va defensar que els EUA són un “aliat” de la UE i de l’OTAN, malgrat que les relacions s’hagin tensat des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
“Temps extraordinaris requereixen mesures extraordinàries”, va insistir l’alemanya, queva anunciar que convocarà “en les properes setmanes” un col·legi de comissaris sobre seguretat perquè estiguin al corrent de possibles amenaces, ja sigui de seguretat exterior o interior, en matèria energètica, ciberseguretat o ingerències estrangeres, entre altres àrees.
Per una altra banda, Von der Leyen va informar que la reforma que presentarà el seu equip demà per accelerar les expulsions de migrants irregulars que entrin a la Unió Europea inclourà la figura d’una “Ordre Europa de Retorn” i la prohibició d’entrada al bloc comunitari per a aquells que siguin deportats per força.
❘ vigo ❘ El president del Govern central, Pedro Sánchez, va defensar ahir l’increment de la despesa militar decidida per la Unió Europea (UE), per la qual cosa es va comprometre a invertir el 2% del PIB en defensa abans del 2029, perquè considera “necessari dependre una mica més de nosaltres mateixos i una mica menys dels altres”. Així es va pronunciar durant la seua intervenció en la clausura del congrés dels socialistes gallecs, que va reelegir José Ramón Besteiro com a secretari general, en la qual també va acusar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de deixar-se “tutelar” per Vox. “A nosaltres ens preocupa la seguretat d’Europa, no la solitud de la ultradreta”, va afirmar Sánchez amb referència a les crítiques de Feijóo per l’exclusió de Vox de la ronda de contactes sobre Ucraïna amb les forces parlamentàries que mantindrà el president aquesta mateixa setmana. “Com més aïllada estigui la ultradreta, més segura està Europa”, va proclamar el també màxim dirigent socialista, per a qui el PP hauria d’estar “preocupat de trencar amb aquells que volen trencar Europa i no convertir-se en els seus advocats defensors”.
Per la seua part, Feijóo va retreure al president del Govern espanyol que l’hagi citat a la Moncloa per parlar “20 o 30 minuts” de política de defensa, donant-li “el mateix tracte” que a la resta de formacions, malgrat ser “el primer partit d’Espanya”. En un acte a Valls, on va participar en una calçotada, el líder popular va dir que Espanya “viu en una cruïlla” i que té al capdavant el president menys fiable d’Europa. En aquest sentit, es va preguntar com parlarà Sánchez de pau a Europa “si tenim al Govern algú que considera enemic tot aquell no li doni la raó” i va instar Sánchez a “tornar a la política que serveix a la gent”.
Musk: “EUA ha de sortir de l’OTAN i no pagar la defensa d’Europa”
L’assessor de la Presidència dels EUA, el magnat Elon Musk, va advocar ahir per treure els Estats Units de l’OTAN i evitar així “pagar per la defensa d’Europa”. L’home més ric del món va respondre així al missatge d’un usuari anònim a la seua xarxa social X que resava: “Sortim de l’OTAN, ja!” acompanyat d’un vídeo d’una acció del grup feminista Femen a París denunciant l’“epidèmia feixista” amb dones amb el tors nu denunciant el militarisme de la UE, Rússia o els Estats Units.