Von der Leyen avisa que Europa viu “una crisi de seguretat”: “És el moment de la pau a través de la força”

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha avisat que la pau a Europa “ja no es pot donar per feta”. “Ens enfrontem a una crisi de seguretat, però sabem que Europa s’ha construït en els moments de crisi. Ara és el moment de la pau a través de la força i el moment de la defensa comuna”, ha afirmat en una intervenció al ple del Parlament Europeu, a Estrasburg. La líder de l’executiu comunitari ha reiterat que “l’ordre de la seguretat europea” ha sigut “sacsejat” i ha alertat que el rearmament de la UE no pot produir-se “en un futur llunyà, sinó ja”. Al seu torn, el president del Consell Europeu, António Costa, ha demanat als líders dels 27 “més confiança i unitat” per encarar una “nova era geopolítica”.

Von der Leyen i Costa han intervingut aquest dilluns al ple de la cambra europea, on es debat sobre el rearmament de la Unió Europea i el suport a Ucraïna de cara a les negociacions de pau per un eventual acord de pau que posi fi a l’agressió de Rússia. Les paraules d’ambdós dirigents comunitaris arriben pocs dies després que els 27 líders de la UE avalessin el pla per rearmar el bloc comunitari i incrementar la despesa en defensa.

“Tots desitgem viure en temps més pacífics, però confio que si despleguem el nostre poder industrial, podrem dissuadir els que ens volen fer mal”, ha expressat Von der Leyen davant els eurodiputats. “Hem començat a mobilitzar ingents recursos d’Europa. En les pròximes setmanes i mesos serà necessari tenir més valor, i ens esperen decisions difícils”, ha assenyalat.

El pla de l’alemanya per rearmar el bloc comunitari, anunciat la setmana passada, inclou la posada en marxa de préstecs de 150.000 milions d’euros i diverses mesures com l’exclusió de la despesa en defensa a l’hora de calcular el compliment de les regles fiscals o la reubicació dels Fons de Cohesió no utilitzats pels estats membres per a projectes vinculats a la seguretat, que, segons l’executiu comunitari, permetrien mobilitzar 800.000 milions d’euros en els pròxims anys.

“L’ordre de seguretat europeu s'està sacsejant i, moltes de les nostres il·lusions s’han fet pedaços. Després de la Guerra Freda, alguns van creure que Rússia podria integrar-se en l’arquitectura econòmica i de seguretat d’Europa, mentre que d’altres confiaven que podríem comptar indefinidament amb la plena protecció dels Estats Units”, ha apuntat Von der Leyen.

“I, així, vam abaixar la guàrdia i vam reduir la nostra despesa en defensa d’una mitjana habitual d’un 3% -del PIB- a menys de la meitat”, ha afegit, alhora que ha alertat del “dèficit de seguretat” en què ha caigut la UE en les últimes dècades. "El temps de les il·lusions s'ha acabat".

La presidenta de la CE ha reiterat que Europa “està cridada a fer-se càrrec de la seva pròpia defensa” i ha instat a fer-ho “no amb passes graduals, sinó amb la valentia que requereix la situació”. "En l'actualitat gastem una mica menys del 2% del nostre PIB en defensa, però tots els anàlisis coincideixen que necessitem passar al 3% i és evident que la major part de les noves inversions han de venir dels estats membres", ha assenyalat.

Suport a Ucraïna

En la seva intervenció davant els eurodiputats, Von der Leyen ha assenyalat que el rearmament dels 27 és necessari no només per la seguretat del bloc comunitari, sinó “sobretot” per Ucraïna. “Hem de cobrir les deficiències del subministrament militar de Kíiv i proporcionar-los garanties de seguretat sòlides. Es tracta de la seguretat del nostre continent”, ha afirmat.

L’alemanya ha tornat a deixar clar que el president de Rússia, Vladímir Putin, és “el veí hostil” i ha demanat aïllar-lo. “No es pot confiar en ell, només se’l pot dissuadir”, ha afegit. En aquest sentit, ha alertat que Moscou té una indústria de la defensa “superior” a l'europea i que la despesa militar del Kremlin és més gran que tota la d’Europa junta.

En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Europeu, António Costa, que ha defensat que per poder “tirar endavant”, la UE necessita “més confiança en ella mateixa, més confiança en el seu poder col·lectiu i més unitat per fer front a una nova era geopolítica”.

“La seguretat d’Ucraïna no es pot separar de la seguretat d’Europa”, ha insistit Costa, que ha assenyalat que la “millor garantia de seguretat” per Kíiv és una “Europa de la Defensa robusta”. “Estem posant els nostres diners on estan les nostres paraules, i estem complint amb allò que hem promès”, ha apuntat.

Costa també ha subratllat que la UE “està preparant Ucraïna” per a les negociacions de pau. “Hem estat amb Ucraïna des del dia u, i ara ens hem compromès a incrementar el nostre suport encara més”, ha assegurat. Tot i això, el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, es va desmarcar dijous passat de la declaració de la cimera dels 27 en què subratllaven el seu suport “unívoc” a la integritat territorial de Kíiv.

En la seva intervenció, Costa també ha fet valdre que la UE “es manté al costat d’Ucraïna” juntament amb altres “socis afins”, entre els quals ha mencionat el Regne Unit, Canadà, Turquia, Noruega i Islàndia, tots membres de l’OTAN.

Debat al ple

En el debat al ple de l’Eurocambra, el president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, ha titllat “d’escàndol” la situació que es va viure fa dues setmanes durant la reunió entre Donald Trump i Volodímir Zelenski a la Casa Blanca i ha subratllat que fer Ucraïna responsable de la guerra “és simplement una mentida”. “Fins i tot amb una llarga història d’amistat amb els EUA, nosaltres hem de dir que una mentida és una mentida”, ha reiterat.

Al seu torn, la presidenta dels Socialistes i Demòcrates (S&D), Iratxe García, ha afirmat que el retorn de Trump és una “oportunitat sense precedents” per rearmar la UE, però ha avisat que la suspensió de les regles fiscals “no garanteix” que s’arribi a les xifres d’inversió proposades per Von der Leyen “perquè no tots els estats tenen el mateix múscul fiscal”. “Necessitem més deute comú i més solidaritat”, ha defensat. La presidenta dels liberals de Renew, Valérie Hayer, ha donat suport al pla de Von der Leyen, però ha emfatitzat la necessitat que les inversions siguin per a la indústria europea. “Sense preferència europea, els nostres diners continuaran alimentant altres economies i no la nostra”, ha sentenciat.

El líder dels Verds, Bas Eickhout, ha afirmat que la formació està a favor de reforçar la defensa europea, però ha qüestionat que “contínuament” s’activi la clàusula que permet flexibilitzar les regles fiscals. “Potser és el moment de preguntar-se si les normes fiscals són adequades pel seu propòsit”, ha dit, alhora que ha avisat que la seguretat europea “no va només d’armes i munició”, sinó també d’infraestructures, transport, ciberseguretat i independència energètica, entre d’altres. Des de l’Esquerra, l’eurodiputat Martin Schirdewan ha afirmat que l’OTAN “és història”. “La UE necessita la seva estructura de seguretat, en què la diplomàcia sempre ha d’anar per davant de les solucions militars i això no contradiu la idea que la defensa -de la UE- és necessària”.

Per la seva banda, el líder del grup d’extrema dreta Patriotes per Europa, Jordan Bardella, ha acusat Von der Leyen de “delegar” la seguretat de la UE als Estats Units, la indústria europea a la Xina i la política energètica a Rússia, ha demanat refer ponts amb Washington i ha erigit França en “l’interlocutor natural del nou món”. Des de la ultradreta de Conservadors i Reformistes (ECR), Nicola Procaccini, ha dit que els expresidents nord-americans Barack Obama i Joe Biden ja van “avisar” que Europa havia de fer-se càrrec de la seva seguretat i ha criticat que "la resposta de la UE fos el Pacte Verd”.