Els partits alemanys, inclosos els Verds, pacten augmentar la despesa en Defensa

La Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds van arribar ahir a un acord per aprovar una flexibilització del sostre de deute constitucional i poder aprovar noves inversions en Defensa i en infraestructures, un compromís que esperen tirar endavant la propera setmana al Bundestag, la Cambra Baixa del Parlament.

Conservadors i socialdemòcrates ja havien arribat a un principi d’acord, però necessitaven Els Verds per poder assolir la majoria de dos terços. Aquest últim partit hi va mostrar inicialment el seu recel, però va acabar per donar-hi el vistiplau, segons les parts.

“Alemanya ha tornat”, va proclamar el candidat de la CDU per ser el pròxim canceller alemany, Friedrich Merz, que en declaracions als mitjans va ressaltar el missatge que aquest acord envia tant a països aliats com rivals, al deixar clar que “no escatimaran” recursos per defensar la pau.

Per la seua part, un dels líders del Partit Socialdemòcrata, Lars Klingbeil, va destacar en un comunicat que la reforma “té el potencial de fer avançar el país diversos anys, potser dècades”. Suposa, segons la seua opinió, “una empenta potent per a Alemanya” i va definir l’acord com “un senyal històric”.

Els Verds han tret a canvi del seu vistiplau una promesa de 100.000 milions d’euros destinats a mesures per combatre el canvi climàtic i que, en paraules de la líder del partit al Parlament, Katharina Droge, “marcaran la diferència” i permetran “fer el correcte” al futur govern, encara per concretar.

La CDU i l’SPD, que estan immersos també en una negociació per formar-ne una gran coalició de govern després de les passades eleccions del 23 de febrer, havien acordat aprofitar l’actual aritmètica parlamentària per garantir el rearmament d’Alemanya i aprovar un fons destinat a infraestructures per valor de 500.000 milions d’euros.

L’augment de la presència tant de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) com de L’Esquerra (Die Linke) complica assolir la majoria de dos terços en la legislatura que arrancarà el 25 de març, quan està prevista la primera sessió del nou Bundestag. D’altra banda, l’acord ha comportat el desbloqueig d’una ajuda militar de 3.000 milions d’euros a Ucraïna que el canceller sortint, Olaf Scholz, mantenia paralitzat a l’espera del pacte més ampli per flexibilitzar el límit de deute.

❘ moscou ❘ El president de Rússia, Vladímir Putin, va declarar ahir que una de les seues condicions per acceptar l’alto el foc amb Ucraïna plantejat pels Estats Units és la rendició de les forces ucraïneses presents a la regió russa de Kursk.

Perquè l’oferta del president dels Estats Units, Donald Trump, pugui ser aplicada “Kíiv ha de donar l’ordre de rendició als seus militars a la regió de Kursk”, va fer saber el mandatari durant una reunió amb el Consell de Seguretat rus.

Les Forces Armades d’Ucraïna van llançar l’agost de l’any passat un sorprenent contraatac en aquesta regió russa i van arribar a tenir sota el seu control uns 1.200 quilòmetres quadrats de territori i més d’un centenar de localitats.

Durant els últims mesos, tanmateix, les forces ucraïneses han anat perdent terreny. La Intel·ligència militar britànica estima que amb prou feines controlen una tercera part del que van arribar a ocupar i Rússia dona fins i tot la contraofensiva per derrotada.

Per la seua part, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va assegurar que l’èxit de la proposta nord-americana per assolir un alto el foc dependrà de la “forta” resposta que pugui donar a les pretensions de Rússia.

❘ brussel·les ❘ El Consell de la Unió Europea va acordar ahir imposar aranzels a tots els productes agrícoles procedents de Rússia i de Bielorússia, així com a certs fertilitzants. Una vegada que els Vint-i-set han assolit aquest pacte, el Consell de la UE ara ha de negociar el text final amb el Parlament europeu.

Els productes agrícoles afectats pels nous aranzels representen aproximadament el 15 % de totes les importacions agrícoles de Rússia a la UE, segons càlculs del Consell partint de les dades del 2023. A més, Brussel·les va prolongar sis mesos més les sancions selectives contra personalitats i entitats russes per soscavar la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna, després de superar les reticències d’Hongria i treure de la llista negra quatre persones, així com unes altres tres que havien mort, segons van indicar fonts diplomàtiques.

Brussel·les insta els estats a la compra conjunta d’armament

La Comissió Europea ha instat els estats membre a reforçar l’autonomia estratègica de la Unió davant de la dependència dels EUA augmentant no només de forma massiva la seua despesa en defensa, sinó també a llançar projectes comuns i augmentar les compres conjuntes de material essencial per a la seguretat del club comunitari, com sistemes de defensa antiaèria i antimíssils, drons i municions, entre un altre material.

Mitjançant el denominat Llibre Blanc sobre Defensa, al qual han tingut accés mitjans de comunicació com El País o Financial Times, la Comissió Europea sosté que, per dotar-se d’autonomia estratègica, s’han de primar a més a més les adquisicions a les indústries de la Unió.Amb aquest missatge, es complementa la petició de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va fer la setmana passada als líders europeus per augmentar la despesa en defensa i mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros en els propers anys.