Putin i Trump pacten una treva a les infraestructures energètiques

El president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, van acordar ahir en una conversa telefònica que va durar poc més de dos hores i 28 minuts, que el camí cap a la pau començarà amb un alto el foc energètic i d’infraestructura durant 30 dies.

En comptes de la treva total de 30 dies plantejada per Washington i acceptada la setmana passada per Kíiv, Putin s’hauria compromès a un alto el foc parcial, començant per les infraestructures energètiques.

Paral·lelament, el líder rus va exigir el cessament total de l’ajuda militar estrangera a Ucraïna i també del subministrament de dades d’intel·ligència. Segons va informar el Kremlin, Putin va assegurar que aquestes són “condicions clau” per evitar una escalada de la contesa i també per aconseguir un arranjament politicodiplomàtic al conflicte a Ucraïna.

Segons un comunicat de la Casa Blanca, Trump i Putin també han pactat iniciar negociacions “tècniques” per un alto el foc al mar Negre, així com per “un alto el foc total i una pau permanent”. A més, l’acord inclouria un intercanvi equitatiu de 175 presoners russos i 175 ucraïnesos (entre els quals 23 oficials greument ferits).

Les converses es desenvoluparan al Pròxim Orient, segons va informar el Govern de Trump en un comunicat. “Ambdós líders han coincidit que aquest conflicte ha d’acabar amb una pau duradora”, va subratllar el comunicat de la Casa Blanca.

Mentrestant, els governs de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània han coordinat la seua sortida conjunta de la Convenció sobre la Prohibició de Mines Antipersona, conegut com Tractat d’Ottawa, en vigílies d’una “situació inestable” en l’àmbit de la seguretat i amb l’objectiu de tenir la màxima “flexibilitat” i “llibertat” a l’hora de triar les armes a utilitzar en cas d’amenaça.

“Les amenaces militars als països membres de l’OTAN fronterers amb Rússia i Bielorússia han augmentat significativament”, van indicar en un comunicat conjunt, a l’al·ludir a la invasió militar russa sobre Ucraïna i a les constants amenaces llançades des de Moscou sobre “la comunitat euroatlàntica” en el seu conjunt.

Brussel·les marca el 2030 per a l’autonomia militar

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assenyalar ahir l’any 2030 com a termini perquè Europa sigui capaç de defensar-se militarment, apuntant que aquest objectiu passa per elevar la producció armamentística al continent a través de compres conjuntes de material europeu i obrint-se al fet que la Comissió Europea apliqui mesures de simplificació per reforçar la base industrial europea. “Per estar preparats per al 2030, hem de moure’ns ja”, va indicar.

Alemanya aprova l’augment de la despesa en defensa

La Cambra Baixa del Parlament d’Alemanya va aprovar ahir una reforma constitucional que permetrà un històric augment de la despesa en defensa per rearmar el país.

Amb 517 vots a favor i 207 en contra d’un total de 720 vots emesos (més dels dos terços de suport que necessitava la reforma), el bloc conservador, socialdemòcrates i ecologistes van tirar endavant modificacions de la llei fonamental que inclouen l’exclusió del límit d’endeutament per a tota despesa militar que superi l’1 per cent del Producte Interior Brut, uns 43.000 milions d’euros.