ÀSIA
Birmània xifra ja per sobre de 1.600 els morts i 3.400 els ferits pel terratrèmol
Les forces prodemocràtiques anuncien una treva a la junta militar després del devastador sisme que va assolar bona part del país. Bangkok continua buscant persones entre la runa de diversos edificis

Rescatistes caminen davant un edifici danyat pel terratrèmol a Mandalay, Birmània. - EFE/EPA/STRINGER
La junta militar de Birmània (Myanmar) va elevar ahir a 1.644 els morts, 3.408 els ferits i 139 els desapareguts pel terratrèmol de magnitud 7,7 que divendres va sacsejar el país, que viu un conflicte armat entre l’Exèrcit i guerrilles rebels.
El Govern castrense, que deté el poder des del cop d’Estat del 2021, va actualitzar les xifres al butlletí informatiu de les 20.00 hora local (13.30 GMT) de la cadena de ràdio i televisió estatal (MRTV), apujant la xifra de més de 1.000 morts que havia comunicat hores abans.
La junta també va indicar que més de 2.600 edificis han col·lapsat, inclosos habitatges, col·legis i pagodes del país de majoria budista, després d’un terratrèmol l’epicentre del qual es va situar entre les ciutats de Sagaing i Mandalay. Per exemple, el principal aeroport de Birmània, el de la seua capital, Nay Pyi Taw, va deixar d’operar a l’esfondrar-se la torre de control.
Des de Mandalay, la segona ciutat més gran del país amb 1,5 milions d’habitants, un treballador d’un grup de rescat local va explicar la dificultat de les tasques i va oferir detalls sobre el devastador impacte de la tremolor. “Portem més gent al cementiri que a l’hospital”, va afirmar.
La junta colpista va advertir que la xifra de víctimes pot augmentar, amb l’estat d’emergència declarat a sis regions: Sagaing, Mandalay, Magway, Shan, Nay Pyi Taw (on és la capital homònima) i Bago.
La regió de Sagaing, on va tenir lloc l’epicentre, és un dels feus rebels més importants, amb guerrilles de minories ètniques i les forces populars de defensa (PDF, sigles en anglès), formades sobretot per joves civils després de l’aldarull, guanyant territori als militars en els últims anys.
El conflicte, la semianarquia –la junta no controla gran part del país–, els talls en les telecomunicacions –l’Exèrcit és acusat de deixar sense connexions les zones rebels– i els danys a la infraestructura causats pel sisme dificulten els rescats i la distribució d’ajuda. La catàstrofe és de tal magnitud que el Govern d’Unitat Nacional (NUG), que reclama la legitimitat democràtica a Birmània, va anunciar una treva de dos setmanes.
D’altra banda, amb drons, mapes en 3D i detectors de calor els equips de rescat buscaven ahir contra rellotge supervivents entre la muntanya de runa en la qual va quedar reduït un edifici en obres a Bangkok, on se suposa que van quedar atrapades prop d’un centenar de persones.
L’ONU i la Creu Roja demanen ajuda urgent per a Myanmar
El Comitè Internacional de la Creu Roja va avisar ahir que la situació a Birmània és crítica a les 24 hores del sisme que ha deixat ja més de 1.600 morts a tot el país, una estimació que augmentarà a mesura que vagin passant les hores. “Passades les 24 hores, parts de Sagaing, Mandalay i Nay Pyi Taw continuen sent les zones més afectades”, va avisar el cap de la delegació del CICR a Birmània, Arnaud de Baecque. Va relatar que “la gent encara segueix fora, al carrer”, per por a rèpliques com la que va seguir poc després del terratrèmol inicial.
Per la seua banda, Nacions Unides va demanar a la comunitat internacional “ajuda urgent i consistent” per a Birmània, en un “moment crític” per al país. “El terratrèmol ha impactat contra Birmània, que ja veia com la seua situació humanitària trontollava abans a causa del conflicte armat”, va dir el coordinador humanitari de l’ONU per a Birmània, Marcoluigi Corsi.