Volem comercialitzar el kiwi vermell en mercats propers
L’empresa de Soses Vivers Viladegut, dedicada a l’assessorament tècnic en la plantació de varietats de fruita, ametller i olivera, ha posat en marxa durant la pandèmia altres projectes com un centre receptor d’ametlla i aposta per l’economia circular
En un context d’aturada econòmica provocada per la pandèmia, algunes empreses van poder superar els entrebancs i tirar endavant diferents projectes. És el cas de l’empresa de Soses Vivers Viladegut, centrada en l’assessorament en plantació i la introducció de noves varietats fructícoles. El director general, Andreu Viladegut, explica els ets i els uts d’aquestes noves iniciatives al voltant d’un sector productiu essencial, l’agroalimentari, que el coronavirus “ha posat en valor”, afirma.
Vostès han esmerçat esforços a introduir noves varietats com el kiwi vermell. Com està funcionant?
La primera fase preveu produir el kiwi vermell a les nostres terres i en la segona fase s’aborda la comercialització. Per tal d’impulsar-ho s’ha constituït un consorci a escala europea amb Itàlia, França, Grècia i Espanya, amb dos o tres comercialitzadores per país. Nosaltres començarem a produir el 2022 i confiem a obtenir entre 20 i 25 tones de kiwi vermell.
La producció es destinarà a mercats nacionals o internacionals?
El comercialitzarem enfocat a mercats de proximitat, ja que cada país té el seu productor, així que volem centrar-nos bàsicament en Catalunya i Aragó. Considerem que hi ha un mercat potent, perquè és un producte nou que interessa. Tenim força supermercats en l’àmbit català que han mostrat interès a incorporar-lo al seu estoc, és una tendència de futur tot el que fa referència a producte de proximitat. De fet, ja havíem introduït en algun punt kiwi procedent d’Itàlia i té força acceptació. Tanmateix, el preu és elevat, ja que està relacionat amb els costos de producció.
Pel que fa a altres conreus, hi ha alguna iniciativa en marxa?
Tenim un altre projecte que hem desenvolupat en plena pandèmia, com és el centre receptor d’ametlla. Enguany és el primer any que recepcionen ametlla, fem tot el procés de neteja de les impureses del fruit, li fem l’assecatge, el guardem i l’enviem a fàbrica. Tenim capacitat per processar fins a uns 3 milions de quilograms, si bé fins ara no hem superat el 25 o 30 per cent del total, ja que només hem operat una campanya. També ens dediquem a produir ametlla en finques pròpies, tot destinant-hi unes 160 hectàrees.
Aposteu per la sostenibilitat...
Volem reduir les aportacions d’adobs químics i substituir-les per orgànics. De fet, és una pràctica que els darrers anys estem intentant implantar. Per això, hem signat un conveni de cessió de terres a les explotacions ramaderes amb la idea d’aprofitar els purins que aquestes explotacions generen. L’important del conveni és convertir-lo en realitat, que no es quedi en una declaració d’intencions. Així, ens estalviem despesa en adobs i aprofitem també el recurs, un clar exemple d’economia circular.
Quant a l’eficiència energètica, és una prioritat?
A nivell de centre receptor d’ametlla no hem posat en marxa projectes en aquest àmbit, però en el cas de la Cooperativa de Soses a la qual estem vinculats intentarem el 2022 instal·lar plaques solars per a les cambres frigorífiques de fruita. Ho subvencionarem per altres programes operatius diferents dels fons Next Generation.
Per tal de materialitzar els vostres projectes, us han prestat suport les entitats bancàries?
BBVA ens ha donat suport per tirar endavant diversos projectes, prestant un bon servei, i aposten per la digitalització i la sostenibilitat. Ens han ajudat en matèria de finançament, per exemple avançant pagaments als proveïdors. Nosaltres sovint fem de banca, ja que els pagesos es proveeixen del nostre producte a l’iniciar la campanya, però no el paguen fins que finalitza la collita. El banc ens fa de pont entre uns i altres.