Llegendes, monuments i naturalesa privilegiada a la Costa Daurada

No només de la gran bellesa dels seus paratges naturals viu la Costa Daurada, amb les seues cornises, terrasses incrustades a les roques i talaies espectaculars provocades pels elements o per la mà humana. Monestirs, ermites, campanars, fars i altres edificacions emblemàtiques s’assenten com els punts idonis per observar tot el territori.

Moltes d’aquestes edificacions són joies aïllades en la naturalesa, però d’altres pertanyen a rutes establertes. Juntes, conformen les espectaculars vistes de la Costa Daurada i són una excel·lent manera de recórrer la rica orografia del territori.

Cims que es posen al mar

Les cristal·lines aigües recorren la Costa Daurada al llarg de 81 quilòmetres en forma de platges, cales i paratges recòndits als quals, en ocasions, només és possible arribar a peu. Encara que el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt, és recomanable realitzar-lo de sud a nord, vorejant tota la costa. En primera línia de mar trobem la comarca del Baix Camp, amb municipis com L’Hospitalet de l’Infant o Mont-roig del Camp-Miami platja. La ruta d’aquesta comarca s’articula per vint municipis i és gestionada pel Consell Comarcal del Baix Camp.

L’essència del paisatge mediterrani

Al municipi de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, el mirador està situat a peu de carretera, poc abans d’arribar al nucli de Masboquera; des d’ell es poden entreveure les muntanyes de Tivissa-Vandellòs fonent-se a l’oceà, un espectacle digne de veure com una gran mostra de l’essència més pura del paisatge mediterrani.

Disset són els quilòmetres que separen L’Hospitalet de l’Infant de Mont-roig, un municipi que té un punt d’observació al costat d’una torrassa al nucli de Miami Platja. La construcció, circular de nova planta amb merlets i obertures, s’ubica entre la cala de les Sirenes i la del Solitari, amb un valor paisatgístic d’excepció que et convida a contemplar-ho.

Pratdip deu el seu nom als ‘dips’, gossos salvatges, llops o el mateix dimoni. ALBA VAIG MARINAR

Màgia i llegendes

Al Baix Camp i dins de la ruta de miradors es troba una altra localitat amb vistes immillorables, Pratdip, porta d’entrada a la Serra de Llaberia des de la Costa Daurada. Aquesta localitat deu la seua nomenclatura a uns gossos salvatges anomenats ‘dips’. La llegenda explica que els agricultors feien referència a un llop o fins i tot al mateix dimoni, que deixava la marca dels seus ullals en les seues víctimes, normalment animals de bestiar. D’aquesta forma, el poble va passar a ser conegut com el prat dels dips, i cada any té lloc una recreació en el Día de Tots Sants.

També pertanyent al Baix Camp es troba La Mussara, al terme de Vilaplana, prestigiosa per la seua bellesa paisatgística, les seues vies d’escalada i fins i tot pels seus fantasmes. Abandonada des de fa més de mig segle, la seua situació, sumada al clima, especialment la típica boira persistent de la zona, va donar lloc a innombrables històries de fets sobrenaturals, des de portes a una altra dimensió fins aparicions divines i desaparicions.

Biodiversitat a les vores de la platja

Tornant a primera línia de mar, la localitat de Salou ofereix 23 miradors, que formen, en una proposta de l’Ajuntament, una rica unió entre cultura i biodiversitat.

En aquesta zona sobresurt el mirador de la Platja Llarga, que combina bosc mediterrani, platja i mar; el de les Roques Puntxoses, per la seua riquesa geològica; i el de Mar i Pins per la manera en la que les muntanyes de Salou s’endinsen al mar.

Mirador de Mar i Pins, a Salou. PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME

A més de la naturalesa, aquest lloc vessa històries de bandolers i pirates. Els corsaris tenien fixació pel port salouenc, un dels epicentres del comerç marítim als segles XVI, XVII i XVIII. Per foragitar-los, van emergir les torres de defensa i, en l’actualitat, el Mirador de Cala Morisca permet fer un exercici per imaginar-se tan terrible arribada. Retrocedint encara més en el temps, el Mirador de l’Antic Moll remet al Rei Jaume I el Conqueridor i a tota la seua flota, amb la qual va sortir des de Salou a la conquesta de Mallorca al segle XIII, moment en què encara es trobava a mans musulmanes.

El lloc exacte des d’on va partir és l’actual Cala de les Ferreries, les mateixes costes des de les quals fa 2.500 anys atalaiaven els antics ibers a la recerca de conqueridors. El Mirador de Kal·lípolis homenatja i recorda aquest poble, del qual es conserven restes, concretament d’una antiga ciutat ibèrica al Cap de Salou on comunitats formades per cartaginesos, ibers i grecs van conviure en harmonia.

La presència del modernisme

El reusenc Antoni Gaudí va ser una de les principals figures del Modernisme en les primeres dècades del segle XX. I a la Costa Daurada es poden visitar joies modernistes, com per exemple el Museu del Celle de Vila-seca, una població a escassos cinc quilòmetres de Salou. L’edifici actual combina tecnologia i tradició a través d’una innovadora experiència sensorial, visual i virtual de cinc minuts de durada.

Així, els visitants poden saber quin era el procés de la primera construcció de l’edifici per part del seu arquitecte Pere Domènech i Roura fa ja un segle, i en la participació dels mateixos socis de la cooperativa. Aquest espai funciona també per promoure la cultura, amb la programació d’espectacles i exposicions.

Museu del Celler de Vila-seca. TURISME VILA-SECA

Allunyats de la línia de mar però encara a la comarca del Tarragonès, trobem a Els Pallaresos la sublim Casa Bofarull, obra del tarragoní Josep Maria Jujol, un dels màxims referents del Modernisme i deixeble de l’esmentat Gaudí. Aquest edifici es tracta d’una antiga masia agrícola anterior al segle XIV que, gràcies a aquest arquitecte, es va convertir en el que és avui dia. Aquest geni va començar la seua intervenció en 1913 i la va acabar després de vint anys. La torre descoberta està oberta als quatre vents i presenta diferents vistes dels voltants.

Una mirada a l’Antiga Roma

Continuant la línia de platja i només 12 quilòmetres cap al nord arribem Tarragona, la capital de la Hispània Citerior en l’època de l’Imperi romà i actual capital de la Costa Daurada. La Catedral de la ciutat es troba en la part alta, a l’antic temple de l’emperador August. Consagrada al segle XIV, el seu campanar compta amb una altura de 70 metres i disposa de 19 campanes foses entre 1250 i 1867, sent la més gran de totes la denominada Capona. Des del campanar es pot disfrutar una impressionant vista tant de la mateixa ciutat com de l’horitzó, amb vaixells mercants esperant a entrar al port.

Els fars, la guia dels marins

Una altra de les talaies més representatives aixecades per l’ésser humà és la de Torredembarra, a 20 quilòmetres al nord, amb el seu monumental far. Dissenyat per Josep Maria Llinàs, va ser l’últim construït a l’Estat espanyol durant el segle passat, ja que va entrar en servei l’1 de gener de l’any 2000. A una altura sobre el nivell del mar de 58 metres, el far de Torredembarra té la torre més alta de tots els fars de Catalunya. A més, el Patronat de Turisme ofereix visites guiades amb reserva pròpia.

El far de Torredembarra. AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

Diferents panoràmiques del litoral

Des del far de Torredembarra, una de les possibilitats és dirigir-se cap a la comarca del Baix Penedès, terra de poetes, músics, escultors i dramaturgs, d’artistes de renom com Apel·les Fenosa, Àngel Guimerà, Carlos Barral i Pau Casals. Allà es pot seguir la ruta que, en primera línia de mar, té Cunit, Vendrell i Calafell com els seus màxims exponents.

A Vendrell, a 88 metres d’altitud, es troba el Mirador del Parc de Sant Vicenç, pertanyent a Sant Vicenç de Calders, des d’on els visitants podran apreciar les vistes de la serra litoral catalana i part de la Costa Daurada. Es pot identificar l’antiga Via Augusta de forma paral·lela a la línia costanera, que transcorria pel municipi de Vendrell i que es va convertir en Camí Real posteriorment.

Talaia de Calafell, un mirador en el Baix Penedès. TURISME BAIX PENEDÈS

En el Baix Penedés també pot visitar-se la Talaia de Calafell, amb una impressionant panoràmica de 360 graus del litoral gràcies a la seua estratègica posició. Des d’aquest punt, encapçalat per la Mediterrània, pot veure’s des del Cap de Salou fins el Massís del Garraf. Al cim es troben les restes d’una torre antiga de vigilància datada al segle XVI, en la qual es conserven els murs de fonamentació i el paviment del fons de la torre.

Una de les talaies ubicades en el Baix Penedés és la Giralda de l’Arboç, realitzada pel veí Joan Roquer Marí que, després del seu viatge de noces a Andalusia, va voler imitar l’arquitectura àrab que el va deixar corprès. En el conjunt, datat el 1908, es va aixecar una rèplica del Saló dels Ambaixadors dels Reials Alcàssers de Sevilla i del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada.

La Giralda de l'Arboç, amb una rèplicadel Pati dels Lleons. PERE FERRÉ

L’escala de Déu

La comarca del Priorat deu el seu nom al prior de l’ordre monàstica catòlica de la Cartoixa. Va ser precisament en aquests territoris rics en vi, en un paratge emmarcat per la serra de Montsant, on uns monjos arribats de la Provença al segle XII van fundar la primera cartoixa de la península ibèrica. La van denominar Escaladei, que significa escala de Déu, perquè un pastor havia somiat que uns àngels pujaven al cel per una escala recolzada en un pi. D’aquella Cartoixa d’Escaladei, que va sobreviure fins 1835, es poden recorren les ruïnes i visitar l’exterior dels tres claustres, l’església i el refectori, així com una cel·la reconstruïda al detall.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, de Montferri. ALBA MARINÉ

Sense deixar el Priorat enrere, és del tot imprescindible una visita a Siurana, un poble paradisíac atapeït de contes i llegendes, de guerrers, princeses i conquestes. Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya i explica la llegenda que la princesa, la bonica Abdelàzia, va preferir llançar-se a l’abisme des del penya-segat abans que caure a mans enemigues. Tanmateix, el seu cavall, presa del pànic, va intentar frenar-se, encara que no ho va aconseguir. El seu moviment va ser tan fervent que una de les seues ferradures va deixar una marca a la roca que encara es pot apreciar. Més enllà de faules i mites, a Siurana també es pot contemplar una de les vistes més boniques de tot el territori.

Si Siurana és una vertiginosa cornisa al Priorat, Forès és el mirador de la Conca de Barberà, anomenat així per la seua excepcional elevació natural amb una vista superior de tota la comarca i de bona part de la veïna, La Segarra. La bellesa històrica del poble va impulsar els veïns a decidir que a les cases només s’utilitzaria la pedra natural a les façanes, el que li atorga un aire august i manté l’harmonia. Amb menys de cent habitants, aquest municipi ret homenatge al poeta Joan Margarit, que es refugiava de la bullícia urbana de Barcelona a Forès. El poeta, amb una imatge d’aquest municipi cobert de neu, va il·lustrar el seu llibre pòstum, Animal de bosc.

En la mateixa línia de transportar i interpretar un monument en el temps i l’espai trobem el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, de Montferri, a la comarca del Alt Camp, aixecat per Josep Maria Jujol a la semblança de les muntanyes del Montserrat. Es va iniciar la seua construcció el 1925 al cim del turó del Corralet, amb forma de vaixell orientat cap a Montserrat, a partir de cent vint arcs catenaris. Les obres es van interrompre a causa de la Guerra Civil i no es van reprendre fins 1989.

Les talaies i edificis emblemàtics disposats per atalaiar la Costa Daurada, ja fossin cisellats per la naturalesa o per la mà de l’home, són avui accessibles a peu o amb cotxe. Tots ells, en el seu conjunt, expliquen la unió entre realitat i ficció, entre la llegenda i la història, conformant un singular i atractiva destinació per als visitants.

Més informació al web

https://costadaurada.info/es/experiencias/miradores-de-mar-y-montana-en-la-costa-daurada