Lleida i la segona electrificació

Lleida va ser protagonista fa més d’un segle de l’electrificació de Catalunya. Les primeres grans centrals hidroelèctriques que es van construir al Pirineu van proporcionar una alternativa a la crema de carbó, primer en la indústria i després de forma generalitzada. Des d’aleshores, les comarques lleidatanes han estat un contribuent net al sistema elèctric català, amb una producció molt superior al consum. Els últims anys han generat entre 4.871 i 5.784 GWh, mentre que consumeix poc més de 2.000 GWh anuals. Ara afronten un procés similar, aquesta vegada basat en les energies renovables i amb l’objectiu de convertir-se en un relleu viable per a les centrals nuclears. Fer-ho possible requereix complir algunes condicions.

La primera és posar en marxa instal·lacions per generar electricitat a partir de fonts renovables. Els projectes en curs sumen més d’un miler de MW de potència entre centrals solars i eòliques, mentre que d’altres estan en els primers passos de tramitació. Un exemple d’això són tres parcs eòlics que Endesa promou a les Garrigues i que sumen 149 MW. Tanmateix, les hidroelèctriques continuen portant el pes de la producció elèctrica lleidatana, fins i tot aquest any de sequera que l’ha rebaixat en un 36,6% respecte a la mitjana anual, la menor en dos dècades. La falta de cabal amenaça de tancar a partir d’aquest mes les centrals de Talarn, Escales, Mequinensa, Gavet i el Pont de Montanyana.

HIDROELÈCTRIQUES Generen més de la meitat de l’energia que produeix Lleida fins i tot amb sequera

Fins i tot sota aquestes circumstàncies adverses, les hidroelèctriques suposen més de la meitat de la generació d’electricitat de Lleida i poden tenir un paper decisiu en la transició energètica.

Així, es planteja convertir-les en centrals híbrides, ja sigui instal ·lant al costat de les preses panells solars i molins de vent que aprofitin les línies elèctriques ja existents per evacuar l’energia. També està en estudi la possibilitat de desplegar panells solars flotants als embassaments. Al marge de la hibridació, es planteja interconnectar pantans ja existents entre si per crear noves centrals reversibles com les de Moralets i Sallente-estany Gento. A la producció d’electricitatl’autoconsum solar. Lleida acull més de 5.000 instal·lacions i el seu número augmenta a un ritme cada vegada més ràpid. La segona condició per avançar en l’electrificació és tenir xarxes capaces d’evacuar des de l’energia que generen grans centrals solars i eòliques fins als excedents de petites instal·lacions d’autoconsum. Les de menor potència evacuen a la xarxa de distribució. Endesa, la principal operadora, invertirà a Lleida 82,4 milions en 1.300 quilòmetres de línies en 3 anys, en el marc d’un pla per reduir talls de llum i contribuir al desenvolupament de les renovables.

Panells solars per estalviar electricitat en bombatges d’aigua del canal Algerri-Balaguer.

La tercera condició són unes condicions de mercat favorables. Els contractes verds que exigeixen un subministrament procedent de fonts renovables i els que compensen al rebut de la llum els excedents que panells solars d’autoconsum aboquen a la xarxa hi contribueixen. Tanmateix, electrificar la demanda d’energia depèn en bona mesura que els consumidors acabin constatant a les seues factures que produir electricitat amb fonts renovables redueix i estabilitza els preus

LES CLAUS

Sequera elèctrica

La sequera d’aquest any ha reduït sensiblement la producció hidroelèctrica. Segons dades d’Endesa, que opera gran part de les centrals lleidatanes, la generació d’electricitat a les seues instal·lacions se situa en 1.717.419 MWh des del mes de novembre passat, la qual cosa representa un descens del 36,6% respecte a la mitjana anual, de 2.708.659 MWh. La falta de cabal ha obligat a aturar la central de Rialb, gestionada per Acciona, mentre que Endesa podria tancar a partir d’aquest mes les de Mequinensa, Talarn, Escales, Gavet i el Pont de Montanyana.

Autoconsum solar

L’autoconsum solar creix a un ritme cada vegada més ràpid a les comarques de Lleida, on funcionen ja més de 5.000 instal·lacions que sumen 34,6 MW de potència. L’escalada de preus de l’energia, esperonada per la guerra d’Ucraïna i les bonificacions fiscals que ofereixen cada vegada més ajuntaments per instal·lar plaques fotovoltaiques, contribueixen a aquest creixement.

Compartir energia

La possibilitat de compartir l’energia produïda per panells solars d’autoconsum es limitava fins a l’octubre a un radi de 500 metres. Ara aquest límit s’ha ampliat fins un quilòmetre i el Govern central ha anunciat que el situarà en dos quilòmetres