El patrimoni llueix nova vida

L’arribada de les centrals hidroelèctriques va causar una destacable transformació al Pirineu. Va revolucionar l’economia i va deixar empremta al paisatge. “Suposava la construcció d’infraestructures importants que no hi havia a la zona, com carreteres d’accés, ferrocarril, habitatges per als treballadors i fins i tot refugis”, explica Laura Guim, responsable de patrimoni d’Endesa. Es tracta de diferents instal·lacions de muntanya “vinculades a l’activitat de generació hidràulica”.

Amb el pas dels anys, algunes d’aquestes instal·lacions van entrar en desús i a algunes se’ls va poder donar una nova oportunitat reconvertint-les en refugis per pernoctar. Són punts de partida de diferents rutes per conèixer l’entorn així com punts d’informació.

Tres d’aquests són fruit de la cessió per part d’Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, “sota la fórmula jurídica de cessió gratuïta a llarg termini”, apunta Guim. Són Coma de Vaca (Queralbs), Ernest Mallafré (Espot) i Colomina (Torre de Capdella). Aquests últims “situats a l’entorn del parc natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i associats a les centrals i preses de la Vall Fosca”.

Coma de Vaca funciona com a refugi des del 1999, “si bé el seu origen és una casa construïda als anys 50 per allotjar treballadors que participaven en un estudi de viabilitat d’un embassament al Pla de les Eugues”. El projecte no va arribar a bon port, “però com que la casa ja estava construïda es va decidir cedir-la a la FEEC perquè la utilitzés com a refugi”. Per la seua part, Mallafré és des del 1975 refugi guardat i punt de pas de la GR11. Colomina acredita més experiència, ja que funciona com a tal des del 1973.

Aquests tres refugis no són els únics exemples d’instal·lacions amb una segona vida. Altres entitats han subscrit acords per assumir la gestió d’altres recintes. És el cas dels refugis de Josep Maria Blanc i Amitges, cedits al Centre Excursionista Català, o Colomers, Restanca i Saboredo, a càrrec del Conselh Generau d’Aran. D’aquesta manera, “se’ls dona un nou ús, diferent d’aquell per al qual van ser concebuts originàriament i contribueixen a la promoció del patrimoni natural”, indica Guim.

CATALUNYA

Colomina, un edifici singular que aposta per l’eficiència

Colomina fa gala de singularitat per diferents motius. La seua història es remunta a fa 106 anys com a habitatge de l’enginyer suís Albert Keller, que dirigia les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca. “Es va construir per mòduls, en peces de fusta, mentre que altres refugis són d’obra o pedra”, explica el guarda del refugi, Gerard Garreta. “El cert és que manté la mateixa estructura que es va muntar el 1917. I és curiós perquè a l’haver-se condicionat en fusta, no estava previst que aguantés tant en un entorn tan complicat com aquest.” Arran de l’ampliació inaugurada el 2017, s’ha aconseguit “augmentar el nombre de places fins a les 49 i incrementar el nivell de confort per als usuaris”, assenyala. D’altra banda, “està concebuda com una casa passiva, amb estructures perquè no perdi la calor interior”, com captadors solars i un bon aïllament tèrmic. Una aposta per la sostenibilitat que aprecien els visitants, uns 4.000 a l’any. Responen a un perfil molt variat, “famílies, gent que participa en els Carros de Foc, escaladors i a l’hivern, si és factible, esquiadors de muntanya. Inclou des de joves fins a gent adulta”. A tots ells els atreuen les possibilitats que brinda el Parc Nacional. I és que “després de la pandèmia, la gent té ganes de respirar a l’aire lliure”. A causa de les temperatures extremes, el refugi queda tancat fins a Setmana Santa. En cas d’absència del guarda, l’annex acull “un espai d’emergència amb nou places”, adverteix.

“Més iniciatives mostren el compromís amb el territori”

“Revaloritzar els actius patrimonials que actualment no estan sent utilitzats inspira altres iniciatives més enllà dels refugis”, apunta Laura Guim. En el cas de Lleida, recentment s’ha formalitzat la cessió a l’ajuntament d’Espot de diversos trams de carreteres, a l’entrada del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici. “Són carreteres que inicialment es van construir per accedir a les obres, però que amb el pas del temps ja són de lliure accés i ús públic.” D’altra banda, s’ha cedit a l’ajuntament del Pont de Suert l’edifici del cine, tenis i la piscina d’estiu. “Enher va escollir el Pont de Suert com a base d’allotjament dels treballadors que participaven en la construcció de preses. Per això, el municipi va multiplicar la seua població per set entre el 1940 i el 1960. La presència de totes aquestes persones va requerir la construcció de tota una sèrie d’instal·lacions associades a les centrals, com habitatges, però també altres de caràcter lúdic i social”, explica Guim. Amb la cessió a l’ajuntament, “es pretén culminar un procés d’obertura del seu ús, que va començar fa uns anys, però que té una innegable transcendència social”. Totes aquestes accions “s’emmarquen dins de les actuacions de responsabilitat social corporativa i contribueixen a dinamitzar l’economia local”. D’aquesta manera, “es posa de manifest una vegada més el compromís social de la companyia cap als territoris on desenvolupa més intensament la seua activitat, amb la intenció de continuar mantenint aquest vincle social”, puntualitza.