L'esport mou la comunitat

L’esport desperta passions. Posa en forma, diverteix i és un poderós element de socialització. I contribueix a fer comunitat en territoris allunyats de l’urbs. En Lleida donen fe les pistes de bàsquet d’Erill la Vall i Boí, fruit de la intervenció de Rural Hoops. Un projecte artístic i social que aspira a expandir l’esport a qualsevol racó, fomentant els llaços entre els seus residents i afavorint el turisme rural. Per a això, recorre a la construcció i remodelació de pistes en espais públics i poc convencionals, dotant-los d’un disseny singular. Tot això li ha merescut ser una de les cinc històries finalistes de Lliga Endesa de Corazón 2023, el programa social d’Endesa i ACB, que pivota sobre el bàsquet, amb un clar comès: impactar de manera positiva en la societat a través dels valors esportius.

“Rural Hoops permet aprofitar espais no utilitzats i portar el bàsquet a llocs on no és tan present, com el medi rural”, apunta Ignacio Asensi, responsable de patrocini d’Endesa. És un dels cinc projectes seleccionats sobre un total de 300 propostes, rebudes a través de diferents canals. “En una segona fase, plantegem com dur a terme el projecte seleccionat. Després s’inicia una campanya de divulgació perquè la gent pugui votar el millor projecte. El guanyador rebrà una quantitat econòmica de 15.000 euros per al seu desenvolupament.

I és que aquesta disciplina és el cor que mou el patrocini esportiu d’Endesa, iniciat fa 11 anys amb el suport a la Lliga Endesa, tant masculina com femenina. “Buscàvem una notorietat de marca, una repercussió, i volíem associar-lo a una sèrie de valors que ens podien encaixar, com els que transmet bàsquet, que aposta pel treball en equip, a aprendre a guanyar o perdre.” El patrocini ha evolucionat al compàs de la societat. D’aquesta manera “si bé inicialment proposàvem experiències, ara ens centrem a generar contingut”, indica Asensi. “Apostem pel patrocini amb propòsit, plantejant projectes que poden aportar un gra de sorra per impulsar el territori.”

Més participació femenina

En col·laboració amb la FEB, Endesa ultima un projecte per promocionar el bàsquet femení. Un recent estudi va fer saltar les alarmes, en demostrar com un elevat percentatge de nenes entre 12 i 16 anys abandonaven la pràctica esportiva per incompatibilitat amb estudis o lleure. Així que “intentem aportar solucions per frenar aquest abandó”, indica Asensi. “Hem emprès diverses accions, com l’enregistrament d’una sèrie de 25 vídeos de jugadors i personalitats. Volem traslladar a les nenes que no és necessari que es dediquin professionalment al bàsquet, sinó que aquest pot aportar molt a la seua vida i es pot compaginar amb altres activitats”. Una guia per a pares i un documental on es duia a terme el seguiment de 5 escolars del club Segle XXI durant un any són altres actuacions.

“Busquem espais per donar visibilitat a zones rurals”

Rural Hoops va nàixer a iniciativa del director i fotògraf Daniel Arróniz, fundador d’Hoops Outside, una agència creativa que pretén connectar bàsquet i art. Rural Hoops es va iniciar fa tres anys, en plena pandèmia i amb el tancament de totes les instal·lacions. En aquest context, “plantejo la possibilitat d’implantar el concepte de pista pública, popular en els Estats Units, però a menor escala. Així que comencem a contactar amb els ajuntaments, buscant espais per donar visibilitat a zones rurals que viuen del turisme”, explica Arróniz. En la Vall de Boí, “l’alcaldessa, Sonia Bruguera va manifestar el seu interès per treure'l endavant”, de manera que es va optar per remodelar dos pistes en Erill la Vall i Boí, finançades per l’ajuntament i la firma 24 segons.

Les va dissenyar Fernando Miranda, imprimint un “estil molt minimalista i funcional amb els colors de la zona, que s’integrés bé a l’entorn. Primem el concepte menys és més”, indica. “No es tractava de crear un mural pensat a vista de dron, sinó que l’objectiu és que la gent gaudeixi de la pista.” L’acollida ha estat positiva, vencent fins i tot les reticències dels més grans. De fet, “valorem molt donar visibilitat a les generacions amb més presència en el medi rural”.

Per a Arróniz “és important no només habilitar la pista, sinó documentar tot el procés, perquè la gent conegui la història del poble”. Ambdós artistes han remodelat 25 pistes repartides entre Mèxic, l’Índia, Navarra i Catalunya i projecten obres a Itàlia i el Regne Unit.

Una vida vinculada a l’esport amb vocació social

Una de les protagonistes del documental gravat per Arróniz és Amparo Urbán. Mostra com l’edat no és obstacle per fer algun toc o llançar a cistella. I com l’esport esborra diferències entre generacions. Tot va començar de forma casual. “Fa dos anys, a Erill la Vall, davant de la casa on estiuegem, la meua mare va veure que estaven dibuixant una pista i va voler provar-la. Va entaular conversa amb el Daniel i es va interessar pel projecte, animant-se a fer alguns tocs.

La seua obsessió era jugar a bàsquet”, relata la seua filla Susana. “L’esport és la seua vida. Quan érem petites ens portava al bàsquet, i està vinculada al Club de Bàsquet Cat des dels seus inicis, fa cinquanta anys.” Fundat per Montserrat Vicent el 1973, el club va ser un dels impulsors del bàsquet femení per tot Catalunya. Però el seu impacte transcendia el pla merament esportiu. Fa mig segle la Verneda era un barri amb diverses problemàtiques, i el club va contribuir a desenvolupar diferents funcions socials, lúdiques i saludables en benefici dels seus habitants. L’Amparo “valora els principis que transmet el bàsquet, com la companyonia, saber perdre, el fet que guanyar depèn de totes. Sempre hi ha un respecte, té una dimensió més social”, assenyala la seua filla.

Per a l’Amparo, que “les petites poguessin jugar a bàsquet era positiu, una manera de crear vincles i fomentar la integració”. Per aquest motiu manté intacte l’amor per l’esport als seus 85 anys. Així que cada dia, de dilluns a divendres, s’exercita juntament amb el Vicent, encara en actiu.