“És essencial un diagnòstic precoç per tractar el glaucoma”

Unir tecnologia, coneixements i professionalitat és la filosofia del grup oftalmològic Oftalvist, adherit a Lleida al centre hospitalari HLA Perpetu Socors. Al capdavant de la direcció mèdica de la clínica lleidatana se situa la doctora Maria Isabel Canut, especialitzada en glaucoma.

Quines són les patologies més freqüents a la consulta d’un oftalmòleg?

Va per franges d’edat. Fins a l’adolescència per problemes de visió que requereixen ulleres. A partir de l’adolescència, volen prescindir-ne, i busquen alternatives. I a partir dels 40, arriben per patologies com cataractes o degeneració macular.

Centrant-nos en el glaucoma, la seua especialitat. Què és?

És una afectació del nervi òptic, que es pot registrar en totes les edats. Pot ser congènit, en nadons quan naixen; bé associat a altres patologies, secundari...

FACTORS DE RISC Pressió intraocular, herència i ètnia són els tres pilars

Amb quins factors de risc s’associa?

El principal factor de risc és la hipertensió intraocular. A l’interior de l’ull hi ha un líquid, l’humor aquós, que flueix i drena de forma contínua. Quan es produeix una disfunció, el drenatge pot obstruir-se, i en acumular-se el líquid, augmenta la pressió interna de l’ull. Això afecta el nervi òptic, que connecta l’ull amb el cervell, subministrant-li la informació. I com està configurat per cèl·lules nervioses, que formen una estructura complexa, no es poden replicar per cèl·lules mare com passa en alguns teixits. Així que el procés és irreversible, no hi ha manera de suplir aquestes connexions o sinapsi. Un altre factor de risc és l’herència familiar, i un tercer factor és l’ètnia. Així, en el cas de la raça blanca hi ha una prevalença entre el 2 i el 3%, i en la raça negra, entre el 6 i el 8%. Respecte al glaucoma congènit, la proporció és d’un afectat entre 18.000 nounats.

Quins són els símptomes?

No és fàcil constatar que es pateix glaucoma. Desgraciadament, produeix símptomes quan el camp visual ja s'ha reduït en gran part. En alguns casos, segons tipus de glaucoma, hi pot haver un dolor punxant. De fet, al glaucoma se l’ha batejat com la ceguesa silenciosa i s’estima que la meitat dels casos estan per diagnosticar. Tant és així que la revista Lancet calculava que el 2020 hi hauria uns 80 milions de persones al món amb glaucoma, i dels quals 11 milions patirien ceguesa. Si bé és irreversible, si es detecta a temps és possible frenar o alentir la seua progressió.

És essencial, doncs, un diagnòstic precoç...

Sì, cal practicar una exploració ocular completa. L’oftalmòleg comprovarà si la pressió intraocular és elevada mitjançant proves com la tonometria. Cal advertir, tanmateix, que el pacient pot tenir la pressió elevada i no patir glaucoma. L’especialista també procedirà a examinar el nervi òptic.

TRACTAMENT Les opcions són gotes, làser o cirurgia, segons l’evolució

Amb quina freqüència s’ha d’acudir a l’oftalmòleg?

És aconsellable acudir una vegada a l’any. Un examen ajuda a descartar possibles patologies.

Quins tractaments s’apliquen?

Existeixen tres tipus. Una la teràpia mèdica, a base de gotes per augmentar el drenatge i minvar la pressió intraocular. Una segona opció és el làser, i la tercera la quirúrgica, que es poden aplicar segons l’estadi evolutiu, si és més incipient o més avançat.

Hi ha avenços en aquest camp?

Se centren en dos línies. Una, la genètica per determinar què està afectant la persona. Creen perfils genètics, vinculats a la farmacogenètica i farmacogenómica, que estudia la manera en què els gens d’una persona afecten la seua resposta als medicaments. Així es determina l’eficàcia del fàrmac o la manera de reduir els efectes adversos si n’hi ha. La teràpia gènica serà el futur de tota mena de malalties, però queda molt per investigar. Una altra línia, més pragmàtica, se centra en el tractament. Ara disposem de tecnologia punta en intervenció quirúrgica i un diagnòstic més precoç que ens permet un abordatge més avançat i no haver d’assumir riscos innecessaris.

Sovint s’acusa a les pantalles de causar o accelerar els trastorns de visió...

El que és nociu en espais tancats és l’anomenada convergència ocular, la concentració a les pantalles un llarg temps. Genera una miopización que serà una pandèmia. Per això, l’ús de la tecnologia s’ha de fraccionar, fer descansos de les pantalles, practicar una visió més a llarga distància i si és precís recórrer a llàgrimes artificials.

Què recomana per cuidar-se de la nostra salut visual en el dia a dia?

D’entrada, una correcta graduació de la vista. En segon lloc, una bona hidratació de l’ull, utilitzant recursos com llàgrimes artificials. En tercer lloc, una bona alimentació, i en aquest sentit la dieta mediterrània, amb fruites, verdures, oli d’oliva, és molt indicada. De fet, tots els bons hàbits afavoriran la salut dels ulls.

Instal·lacions de la clínica Oftalvist a Lleida.

‘L’oftalmologia catalana té bona salut’

Des del novembre passat, la doctora Canut compagina la seua tasca professional i docent amb la presidència de la Societat Catalana d’Oftalmologia. Una entitat de la qual confessa sentir-se “molt orgullosa, ja que respon a una trajectòria positiva, fruit del treball de molts experts”. “L’oftalmologia catalana té molt bona salut, tant pública com privada. Som punters en totes les tecnologies i intervencions”, comenta. “Però no hem d’abaixar la guàrdia. Hi ha patologies oculars que encara no es coneixen a fons”. Com a oftalmòlegs “hem de ser capaços d’arribar més a la societat”, que hi hagi un feedback positiu, assenyala. I malgrat l’avenç tecnològic, “no es pot desatendre el factor humà”. El futur en oftalmologia s’orienta cap a la visió artificial, “on som pioners i estem duent a terme avenços que donaran fruit a curt i llarg termini”. Ja hi ha alguns exemples en trasplantaments.