El Govern avança en el desplegament del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya

El març de 2023 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. D’aquesta manera, l’executiu català feia seves les recomanacions de la Unió Europea de retirar aquest material nociu —prohibit a Espanya des de l’any 2002— en tots els edificis públics abans del 2028, i en el conjunt del territori abans del 2032. “Erradicar l’amiant és un repte de país i una prioritat del Govern”, va afirmar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació dels ajuts per a la retirada de residus de materials d'aïllament i de construcció amb amiant, el març de l’any passat.

El repte continua vigent perquè, segons alguns estudis, encara quedarien 4 milions de tones d’amiant a Catalunya, tot i que ja s’han fet moltes passes endavant.

El Govern va crear el 2019 la Comissió per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya (CEAC), que està integrada per administracions públiques (Generalitat de Catalunya, diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona), entitats municipalistes, sindicats, patronals i entitats del tercer sector, com federacions veïnals i associacions d’afectats per l’amiant.

La Comissió havia d'abordar la problemàtica al voltant de l'amiant i els seus efectes sobre la salut amb la finalitat de constituir un espai de treball interdepartamental per fixar, a mitjà termini, un pla de treball per eliminar aquest material a Catalunya i els seus efectes sobre les persones i el medi ambient.

Com a fruit del treball dut a terme per la CEAC, els objectius vinculats amb algunes de les funcions que tenia encomanades ja s'han assolit, com ara: identificar els principals agents implicats, tant públics com privats, i les seves competències envers l'amiant; establir els mecanismes de cooperació i coordinació entre aquests agents, i proposar al Govern que aprovés el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya i impulsar-lo.

El Pla s’organitza en quatre grans blocs, que marquen un total de 21 línies estratègiques: la identificació i localització de l’amiant, les actuacions per retirar-lo, la prevenció dels efectes sobre la salut i l’impuls d’un nou marc normatiu autonòmic i estatal que permeti assolir els objectius previstos. A hores d’ara ja s’han fet algunes actuacions rellevants.

Accions desplegades per assolir el compromís cap a l’amiant zero a Catalunya

D’una banda, s’ha encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya la detecció de les cobertes amb fibrociment de tot el territori. Aquesta informació, juntament amb les inspeccions que s’estan fent a tots els edificis públics, constituirà el nucli del cens de l’amiant a Catalunya, que permetrà conèixer quant material es troba realment al territori, i prioritzar les actuacions de retirada.

Alhora, també s’han desplegat diferents iniciatives per tal d’obtenir informació sobre la resta d’ubicacions amb amiant, com ara el que es troba en llocs diferents a les cobertes, o als immobles privats.

En paral·lel als treballs per elaborar el cens de l’amiant, s’han publicat nombroses convocatòries d’ajuts per subvencionar la retirada d’aquest material, amb un import màxim assolit el 2023 de 50 milions d’euros.

També cal destacar, en l’àmbit normatiu, l’impuls per l’aprovació de la Llei per a la gestió i la retirada de l’amiant de Catalunya, que ha de dotar d’un marc legal i reforçar les actuacions previstes al Pla nacional.

A més, s’han habilitat diferents vies per donar suport i assessorar els municipis de Catalunya en la retirada de l’amiant, a banda de programar de manera regular cursos de formació sobre amiant destinat al personal d’ajuntaments, diputacions i consells comarcals.

Finalment, també s’ha creat el portal web amiant.gencat.cat, com a punt central d’informació especialitzada sobre l’amiant, tant amb informació tècnica i recursos per a professionals com amb informació de caràcter més general per a la ciutadania

Un material perillós

L’amiant és un mineral que està compost de fibres molt resistents a la fricció, als productes químics i a la calor, i que es troba de manera abundant a la natura.

Entre els anys 50 i 90 es va fer servir en grans quantitats en materials com el fibrociment (ciment al qual se li afegien fibres d’amiant), que tenia molt bones propietats aïllants i de durabilitat a un baix cost. També es coneix com a “uralita”, ja que era el principal nom comercial.

Es pot trobar, principalment, a plaques ondulades a les cobertes, però també en forma de baixants, dipòsits d’aigua, canonades, jardineres, o com a protecció ignífuga per a columnes metàl·liques, entre d’altres.

Si els materials que contenen amiant es troben en mal estat o es manipulen poden desprendre fibres. L’exposició a aquestes es produeix a través de les vies respiratòries, cosa que pot esdevenir un risc per a la salut, en afectar els pulmons i la pleura, i provocar malalties com asbestosi, mesotelioma i determinats tipus de càncer. El desenvolupament d’una malaltia depèn tant del tipus i característiques de les fibres, com de la intensitat i la durada de l’exposició, així com de les característiques individuals de la persona.

És per totes aquestes raons que la Generalitat de Catalunya impulsa la gestió i retirada de l’amiant al país, per evitar el risc laboral, mediambiental i de salut que suposa.