Lleida, refugi salvatge
Millorar la dieta dels ossos
Endesa i la Fundación Oso Pardo planten 7.000 nous arbres fruiters a Lladorre per enriquir la cadena tròfica i consolidar-ne la reintroducció
El projecte ha donat feina a gent del territori, contribueix a mitigar el canvi climàtic i permet recuperar el capital natural i la biodiversitat
La població d’ossos al Pirineu s’està recuperant després de la seua virtual extinció fa poc més de 30 anys. Es van alliberar llavors exemplars d’origen eslovè i la seua població supera ja els 80 animals, encara que és millorable la diversitat genètica i la qualitat del seu hàbitat, que està molt fragmentat. Plantar arbres fruiters que formen part de la dieta de l’os bru lluny dels pobles és una de les accions en les quals Endesa col·labora per fer compatible la conservació amb el desenvolupament rural a les zones on habita.
L’entorn natural de Lladorre, al Pallars Sobirà, és un dels punts estratègics on tècnics d’Endesa i de la Fundación Oso Pardo, una entitat privada que treballa per a la conservació de l’espècie, han plantat uns 7.000 fruiters de varietats autòctones repartits en 17 bosquets. L’objectiu és restaurar l’hàbitat de l’os bru en zones que han perdut cobertura vegetal. Alejandro Rodríguez, tècnic de Medi Ambient d’Endesa, assegura que “quan produeixin fruits, els cirerers, moixeres i pomeres plantades proveiran la cadena tròfica de l’os”, i afegeix que “millorant el seu entorn millorarem també la seua qualitat de vida al mateix temps que facilitem el moviment i la dispersió de l’espècie”.
Aquests bosquets estan repartits entre terrenys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i municipals, així com finques privades. Els conformen 1.840 pomeres de varietats tradicionals de muntanya, 4.000 moixeres i 1.160 cirerers, aquests dos últims conreats a partir de llavors d’arbres autòctons recollides en terrenys veïns als llocs de plantació. Això fa que conservin els ecotips de la zona, la qual cosa incrementa l’èxit de la plantaciómuntanya. Personal de Forestal Catalana va recollir les llavors dels cirerers i les moixeres, que van ser conreats al seu viver forestal ubicat a Tremp per poder plantar-los després en un punt òptim del seu creixement. Quant a les pomeres, es van recollir pues, un tipus de material vegetal, per fer empelts, per la qual cosa els arbres plantats donaran collites en pocs anys.
Economia local
Amb aquesta iniciativa, la companyia elèctrica va posar en marxa el seu projecte Bosque Endesa Pirineus, que forma part del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat i que té per objectiu plantar espècies autòctones per reforestar i restaurar terrenys degradats, contribuint així a recuperar el capital natural i dinamitzar l’economia local.
Clica aquí per a més informació dels projectes de medi ambient d'Endesa
Bosque Endesa Pirineus genera un triple benefici ambiental, econòmic i social en els entorns on es du a terme, per la qual cosa pot considerar-se un referent en sostenibilitat. En aquest sentit, la companyia ha contribuït a fomentar l’ocupació local i va contractar persones desocupades, joves, dones, majors de 45 anys o en risc d’exclusió social per a les tasques de plantació i manteniment del projecte. A més, els bosquets contribueixen a la mitigació del canvi climàtic, ja que els fruiters no només afavoreixen la biodiversitat de la zona, sinó que també absorbeixen i retenen CO2. En aquest sentit, Endesa estima que els arbres plantats a Lladorre absorbiran fins a 1.665 tones de CO2 en els propers 30 anys, cosa que equival a les emissions resultants de fer 1,7 voltes al món amb avió.
Evitar accidents i protegir els excursionistes
Iniciatives com la de Bosque Endesa Pirineus podrien contribuir que no es repeteixin imatges com la d’aquest estiu passat, quan un os va freqüentar el port de la Bonaigua fins al punt que va haver de ser foragitat per les autoritats, que temien per possibles accidents de trànsit i per la seguretat dels excursionistes
Allunyar els ossos dels assentaments humans
María Gómez, de la Fundación Oso Pardo, explica que “l’objectiu és augmentar la seua oferta d’aliment, creant punts d’alimentació repartits i sempre allunyats dels pobles per afavorir la convivència entre humans i ossos”, i afegeix que “adaptar l’hàbitat de l’os al canvi climàtic i millorar la seua disponibilitat d’aliment són aspectes claus per consolidar el creixement d’aquesta espècie amenaçada, i la conservació del qual és d’interès prioritari”.