Trenca i Endesa impulsen accions al Prepirineu de Lleida per preservar i recuperar el voltor negre
Aquesta au necròfaga va ser reintroduïda el 2007 després de 200 anys desapareguda i la colònia supera els 65 exemplars
Una parella de voltors negres de la colònia que hi ha a Lleida.
Les muntanyes de Lleida són un dels pocs llocs en els quals poden observar- se les quatre espècies de voltor que volen pel cel d’Europa. Són el voltor comú, l’aufrany, el trencalòs i el voltor negre. En concret, aquest últim ha tornat a remuntar el vol a Catalunya aquests últims anys després d’estar desaparegut més de dos segles i la seua població supera ja els 65 exemplars.
La Fundació Trenca i Endesa duen a terme diverses accions al Prepirineu per conservar i expandir aquesta au necròfaga, que actua com a barrera natural davant de la propagació de malalties a l’alimentar-se de carronya i carn d’animals en descomposició, amb la qual cosa eviten possibles focus d’infecció. Entre aquestes hi ha la creació d’una xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) que proporciona a aquestes aus part de l’alimentació que necessiten, a fi de fixar la colònia d’animals reintroduïts al territori, a banda de fomentar altres espècies amenaçades.
Els esmentats punts es proveeixen amb carn d’animals morts no aptes per al consum humà cedits per ramaders, escorxadors i productors locals, la qual cosa els permet a ells al seu torn abaratir costos al no haver d’incinerar els cossos. Núria Vallverdú, tècnica de conservació de Trenca i coordinadora del projecte de conservació del voltor negre, explica que “aquests punts permeten a les aus alimentar-se d’una forma regular i totalment segura, ja que eviten així carn contaminada amb fàrmacs veterinaris, plaguicides i pesticides o munició de plom”.
Trenca distribueix la carn que ramaders, escorxadors i productors locals aporten a la xarxa de PAS.
En aquest sentit, el 2022 es van dipositar unes 18 tones de carronya en els quatre PAS repartits a Lleida. Gràcies a la participació d’Endesa, els tècnics de Trenca compten amb els mitjans necessaris per a un correcte funcionament de la xarxa de PAS i poden monitorar l’ús que els rapinyaires fan d’aquests espais. La companyia elèctrica participa en el projecte en el marc del seu Pla per a la Conservació de la Biodiversitat, un conjunt d’accions que impulsa i facilita a fi de mantenir i millorar el capital natural del territori, al mateix temps que minimitza l’impacte ambiental de la seua activitat empresarial. Les comarques lleidatanes, per la seua gran riquesa quant a ecosistemes, són escenari d’una gran part.
Clica aquí per conèixer el projecte d'Endesa per al voltor negre
Val a remarcar que el voltor negre, amb altres aus necròfagues i rapinyaires, és també un dels grans atractius per al turisme de naturalesa. Per aquesta raó, Trenca va construir a Senterada, al costat del PAS que gestiona, un aguait o amagatall fotogràfic des del qual poder observar aquestes aus. L’esmentat espai rep la visita de fotògrafs, científics i ornitòlegs arribats de tot el món.
Un vidre amb efecte mirall permet observar les aus des de l’aguait de Senterada sense espantar-les.
Gerard Plana, tècnic de conservació de Trenca i amant de la fotografia, explica que “vam triar aquesta ubicació per a l’aguait perquè les vistes són un gran al·licient per fer fotografies” i afegeix que “serveix també per dinamitzar l’economia local,”. “És una manera de tornar a la població local el que ens aporta amb tots aquests recursos naturals que mirem de conservar”, conclou Vallverdú.
Accions per conscienciar de la importància d’aquesta au
S’ha de remarcar que els voltors actuen com a barreres naturals davant de la propagació de malalties, ja que, a l’alimentar- se de carronya, netegen el medi natural i eviten possibles focus d’infecció. D’altra banda, tots els beneficis que Trenca obté gràcies a l’explotació de l’aguait fotogràfic els reinverteix en la conservació del voltor negre. En aquest sentit, projecta rehabilitar una antiga masia anomenada Casa Daniela, ubicada a pocs metres del PAS a Senterada.
