Dr. Daniel Elies: “La cirurgia refractiva, eficaç per eliminar la dependència de les ulleres”

Avui parlem amb el doctor Daniel Elies, oftalmòleg i especialista en cirurgia refractiva de l’IMO Grup Miranza, amb més de trenta anys de trajectòria. Per les seves mans han passat milers de pacients, els quals li han confiat la salut dels seus ulls per eliminar la dependència de les ulleres. Ens parla sobre els seus inicis en la professió i la seva experiència personal, molt lligada a la ciutat de Tremp. 

Com van ser els seus anys de vida a Lleida? 

Em vaig criar a Tremp, ciutat a la qual segueixo molt vinculat perquè la meva mare continua vivint-hi. Cada dues o tres setmanes pujo a veure-la. A més, m’encanta la muntanya i la natura del Pallars Jussà. De petit, jugàvem al carrer o als camps propers. I, al col·legi, jugava a handbol. La meva mare era professora i especialment exigent amb mi (bromeja) i el meu pare tenia una botiga de productes agraris. L’anava a ajudar habitualment. || Recomano que el pacient busqui un oftalmòleg especialitzat que conegui totes les tècniques El doctor Daniel Elias comenta els seus inicis en la professió oftalmològica i la seua experiència personal, molt lligada a la ciutat de Tremp. 

Després de la seva infància i adolescència a Tremp, es va traslladar a Barcelona, on ja es quedaria. 

La veritat és que va ser una decisió marcada per la meva vocació d’estudiar Medicina. Als divuit anys vaig entrar a la universitat. La facultat de medicina de Lleida començava a funcionar i era la ciutat més propera per a mi, però tenia uns oncles que vivien a Barcelona, així que vaig optar per la Universitat de Barcelona (UB). 

Més endavant vaig obtenir plaça per a la meva residència a l’Hospital de Bellvitge, que està vinculat a la UB i, en acabar el MIR, se’m va oferir una plaça a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona, com a oftalmòleg especialitzat en retina, on vaig estar exercint dos anys.

Clínica IMOSempre ha posat al centre el pacient i s’esforça per millorar la qualitat assistencial

No obstant això, després es va especialitzar en cirurgia refractiva...

Resulta paradoxal, però en realitat crec que vaig tenir molta sort: estava en el moment indicat i en el lloc adequat. En aquella època, començaven a consolidar-se moltes clíniques privades i el meu adjunt durant la meva residència a Bellvitge, el doctor Joan Prats, em va cridar per treballar a una de les seves clíniques, perquè l’ajudés. Al cap de pocs anys, la clínica Carmelitana em va oferir una plaça permanent, ja que començava l’auge de la cirurgia refractiva i de cataractes i vaig canviar de rumb perquè m’era impossible compaginar la meva activitat professional a la clínica i a l’hospital. 

Com va ser aquella època? 

Puc dir que visc el boom de la cirurgia refractiva. Em vaig incorporar el 1998, quan aquestes tècniques començaven a consolidar-se i, alhora, a demostrar que eren segures i eficaces. A més, la tecnologia evolucionava alhora que nosaltres, els oftalmòlegs, aportant millores en els làsers i noves lents intraoculars per als pacients que no eren candidats al làser. 

A la clínica on treballava, l’Institut Oftalmològic de Barcelona (IOB), vam ser dels primers centres a dur a terme aquestes tècniques. Entre dos cirurgians, l’any 2002, vam arribar a operar uns dotze mil ulls! Vaig seguir creixent professionalment i el 2006 vaig deixar l’IOB i em van oferir la direcció mèdica d’una clínica, que llavors tenia dues seus als centres Corachan i Sagrada Família. 

Va ser una època de gran creixement professional, en què vaig obtenir molta experiència, tot i que he de dir que el reconeixement més important me l’han donat sempre els pacients satisfets i els que et recomanen a amics i familiars. Això m’enorgulleix. 

Com va ser el salt a l’IMO Grup Miranza? 

El 2008 em van contactar els doctors Óscar Gris i José Luis Güell per unir-me, com a cirurgià refractiu, a l’equip de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), que llavors era al carrer de Munner. Per a mi allò era com jugar a la Champions, així que no ho vaig dubtar: m’agradava la filosofia de la clínica, que sempre ha posat al centre el pacient i que s’esforça constantment per a la millora de la qualitat assistencial. I, a més, ofereix l’opció de compartir casos complexos amb reconeguts especialistes en totes les parts de l’ull. 

A midaNo hi ha dos ulls iguals, així que han d’individualitzar-se la cirurgia i postoperatori

La meva segona etapa a l’IMO Grupo Miranza comença el 2020, quan em proposen la direcció mèdica de la seu que s’inaugura a Madrid. Per a mi, és un orgull poder formar part dels processos de la clínica i, alhora, és un repte. Des d’aleshores, compagino la meva activitat professional entre Madrid i Barcelona. De vegades em costa una mica ubicar-me, saber quin dia de la setmana treballo a cada clínica (bromeja) però, com deia, m’omple molt des d’un punt de vista personal. Com ha evolucionat la cirurgia refractiva en els últims anys? En els darrers quinze anys diria que s’ha consolidat. Ara podem dir que és una opció vàlida i segura. Els especialistes tenim millors equips làser, lents personalitzades i més coneixement sobre com es comporten l’ull i la còrnia després de la cirurgia. No hi ha dos ulls iguals, cada persona és diferent i, per tant, les tècniques quirúrgiques s’han d’individualitzar al màxim. I també el postoperatori, no és el mateix per a tots els pacients.

I, per acabar, ens comparteix algun consell per a les persones que es plantegen una cirurgia refractiva?

En primer lloc, sempre recomano que el pacient busqui una clínica i un oftalmòleg especialitzat que disposi i sigui coneixedor de totes les tècniques (làser i diferents tipus de lents intraoculars), perquè així li podran recomanar la millor opció per al seu ull. Després de la cirurgia, és molt important seguir les cures que indiqui el cirurgià i els controls oftalmològics posteriors. És important tenir en compte que un ull miop, tot i que ja no depengui de les ulleres, continua tenint més risc de patir malalties associades a la miopia. 

Finalment, sempre m’agrada que els pacients tinguin expectatives reals sobre la cirurgia refractiva. L’objectiu és eliminar la dependència de les ulleres, no les diòptries: és a dir, que el pacient pugui dur a terme les seves activitats del dia a dia, amb independència i sense necessitat d’ulleres.