Aprendre a viure amb el dol

Davant la pèrdua d’un ésser estimat, experimentem tota mena d’emocions. Tristesa, enyorança, però també ràbia i impotència. I sovint desconeixem com gestionar-ho. A afrontar el procés de dol, en el cas dels familiars, hi contribueixen programes d’àmbit estatal com l’impulsat per Fundació “la Caixa”, per a l’atenció integral a persones amb malalties avançades. 

L’objectiu és contribuir a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones que arriben a l’etapa final de la seua vida i dels seus familiars. En setze anys de trajectòria, a Lleida ha atès 7.316 pacients i a 8.937 familiars en l’acompanyament del dol. Una circumstància per la que travessa Rosa Maria Porta. “En el meu cas, en un any he experimentat la pèrdua del meu pare i el meu germà. I això és un trencament tremend en tots els sentits, emocionals, amb la vida, en el dia a dia”, explica. Un professional de l’àmbit de la sanitat li va fer veure i fins i tot l’entorn de casa, que” necessitava d’aquest espai de conversa perquè a més a més és un dol que pateixis tu però transcendeix als que t’envolten”, reflexiona. 

Ella és una de les persones ateses per la psicòloga Vanesa Aresté, coordinadora de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) Domus Vi Lleida. Un equip de cinc professionals opera arreu de la província per tal de “donar servei i cobertura a aquestes necessitats que a l’atenció sanitària pública no es contemplen o no entren en la cartera de serveis”, explica Aresté. En aquest sentit, “nosaltres acompanyem en el procés de dol en aquest camí per anar elaborant aquest sentiment de pèrdua”. Tal com assenyala, “el que fem com a psicòlegs és crear un espai de seguretat, de confiança, on la persona pugui expressar lliurament aquests sentiments sobre la pèrdua”. I, el que és força important, “orientar i validar sobretot aquelles emocions i reaccions que es viuen al voltant d’un procés de dol”, remarca Aresté. 

Amb la teràpia, es pretén “naturalitzar i normalitzar aquesta vivència. Jo sempre dic que el dol és el cost de la vinculació, és a dir, si has estimat a una persona, quan mor o deixa d’estar amb nosaltres es viu com una pèrdua”. I en aquestes situacions, sigui per mort, però també per absència de la persona, que requereixen un suport emocional, “es tracta d’intentar trobar un sentit a la vida sense la persona, intentar facilitar tota la gestió d’aquelles emocions com poden ser la tristesa, la desesperança, l’enyor, però també la ràbia o la por al futur”, argumenta la psicòloga. D’altra banda, com a professionals, “també som un pont perquè la gent faci molta autocura”. 

I és que, com afirma la Rosa Maria, “estàs parlant de sentiments, coses que t’han passat i saps que la teràpia serà una hora en què segurament et buidaràs. Perquè no vens per parlar de coses sense gaire transcendència, no vens per distreure’t, sinó que vens a una teràpia per expressar els sentiments. Moltes vegades li he comentat a la Vanesa, perquè no t’he trucat abans per venir? perquè realment quan surts de la consulta és com si haguessis sanat una mica, saps que t’ajuda a sanar”.

Projecte innovador que complementa l’assistència sanitària

Nascut el 2008, aquesta iniciativa pionera brinda atenció integral a les persones amb malalties avançades i els seus familiars. Així que, a banda de l’atenció sanitària, ho complementa amb equips professionals que ofereixen intervenció psicosocial i espiritual . Arreu de l’Estat disposa de 65 equips d’atenció psicosocial (EAPS) formats per 300 professionals entre psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges, agents pastorals i voluntaris, i té presència a les 17 comunitats autònomes i a la ciutat autònoma de Ceuta, que fan feina en l’àmbit hospitalari, en el domiciliari . I des de l’any 2020, han ampliat el seu radi d’acció a les residències de gent gran. 

Les xifres són il·lustratives. En setze anys, han atès més de 300.000 pacients i 385.000 familiars a tot l’Estat i en un any, tracten de mitjana més de 34.000 pacients i més de 39.000 familiars. 

Amb aquest programa, avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i mereixedor de premis internacionals, la Fundació pretén complementar l’actuació de l’Administració en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció a les persones amb malalties avançades a Espanya. D’altra banda, també aspira a sensibilitzar a la societat per tal que conegui què són les cures pal·liatives i entengui les peculiaritats de l’etapa final de la vida. 

Per fer-ho possible, el projecte s’articula en set línies d’acció. D’una banda, l’atenció psicosocial, millorant les cures pal·liatives als malalts avançats i ajudant al pacient i famíli a afrontar el dia a dia de la malaltia. De l’altra, l’atenció espiritual, sempre amb el màxim respecte a les creences i conviccions de cada persona. En tercer lloc, l’atenció a totes aquelles persones afectades per la pèrdua d’un ésser estimat i que demanen i requereixen ajut professional , així com prestar suport als professionals sanitaris en aspectes com la comunicació en situacions difícils i la gestió de l’estrès.

Tanmateix, una baula essencial del programa són els voluntaris. Més d’un miler de persones ofereixen de manera altruista acompanyament a aquells malalts avançats que viuen en soledat o afegeixen valors humans i complementen l’atenció a malalts i els seus familiars. Aquests, per tal que puguin relaxar-se, descansar i disposar d’intimitat en un entorn acollidor, poden disposar de sis espais d’atenció integral ubicats en sis centres sanitaris, com ara l’Hospital Clínica de Barcelona o el Consorci Sanitari del Garraf a Sant Pere de Ribes.