La mort de dos óssos en els últims tres mesos és objecte d'investigacions judicials als dos costats de la frontera pirinenca

La mort de dos óssos en tres mesos és objecte d’investigacions als dos costats de la frontera pirinenca. A França, la Fiscalia busca la persona o persones que van abatre a trets un mascle sense identificar, després de trobar el seu cadàver dimarts a Uston, a prop del Pallars Sobirà. A Aran, el jutjat de Vielha manté sota secret de sumari les diligències sobre la mort de Cachou, trobat sense vida a l’abril. Entitats ecologistes van apuntar a la possibilitat que hagués estat emmezinat.

Aquestes investigacions se sumen als casos de tres ósses mortes per intervenció humana al Pirineu des de l’inici de les reintroduccions. Melba va morir a trets el 1997 i Cannelle el 2004. Els dos successos van tenir lloc a França, en tots dos es va identificar l’autor i cap no va anar a presó. El 2007, Franska va morir atropellada, però l’autòpsia va detectar que tenia nombrosos perdigons sota la pell.

La mort a trets de l’ós trobat aquesta setmana obre la porta a reintroduir-ne un altre per reemplaçar-lo. Encara que el president francès, Emmanuel Macron, es va comprometre el gener a no fer-ho, continua en vigor el pla de gestió de l’espècie a França, que preveu el “reemplaçament de tot ós desaparegut de forma prematura en mans de l’ésser humà”. S’hi acullen entitats com Pays de l’Ours per reclamar una altra reintroducció. A Lleida, també Ipcena exigeix “reposar” l’ós mort.

Per la seua part, els contraris a l’ós rebutgen una altra reintroducció. El president d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, va insistir que “posen en perill les persones i la ramaderia extensiva”, per la qual cosa va reclamar delimitar espais naturals aïllats per acollir-los. El cens d’óssos del Pirineu supera els 50.

Les morts d’óssos sota investigació arriben després de mobilitzacions de ramaders per demanar la retirada de tots els óssos. En canvi, al Cantàbric han decaigut amb els anys tant les protestes com els exemplars morts per intervenció humana. “Treballar en l’acceptació de l’ós és clau”, recalca Guillermo Palomero, president de la Fundación Oso Pardo. Va destacar l’esforç al Pirineu lleidatà per “compensar” els inconvenients que suposa l’ós per a l’activitat humana, amb mesures per prevenir atacs i indemnitzacions. “L’ós s’ha convertit en bandera per denunciar els problemes i dificultats de la ramaderia de muntanya”, va valorar.