Amb l'aigua al coll

No va ser un tsunami, però si es fes la pel·lícula de la riuada del 1982 també podria titular-se 'L'impossible'. Les fortes pluges caigudes al Pirineu van provocar el caos de nord a sud a tota la conca del Segre entre el 7 i el 8 de novembre. Es van comptabilitzar una vintena de víctimes mortals i pèrdues multimilionàries en un centenar de municipis.

Demà es compliran quaranta anys de la gran riuada del 1982, el pitjor desastre natural que es recorda a les comarques de Lleida. Es van comptabilitzar 18 víctimes mortals que per primera vegada documentem amb nom i cognoms (vegeu la columna lateral), a qui cal afegir dos persones desaparegudes a Andorra i una veïna de Martinet de Cerdanya que va tenir un infart. Va ser un diumenge negre. Les fortes pluges que van caure al Pirineu, amb registres de fins a 323 l/m2 en 72 hores a Capdella, van desbordar el Segre i tots els seus afluents, que van arrasar tot el que van trobar al seu pas des d’Andorra fins a la desembocadura a l’Ebre, a la Granja d’Escarp.

Mitja província va haver de ser declarada zona catastròfica i les pèrdues van ser de 45.000 milions de pessetes de l’època (més de 270 milions d’euros) i van afectar un centenar de municipis de la demarcació. A Capdella la força de l’aigua va provocar una barrancada que es va carregar dos cases i va causar tres víctimes mortals. Al Pont de Bar no es van haver de lamentar pèrdues humanes, però el desastre va ser majúscul.

Els veïns van haver de refugiar-se a la caserna de la Guàrdia Civil, situada a la part alta de la localitat, perquè el riu ho devorava tot al seu pas. Era nit tancada i no hi havia electricitat ni funcionaven els telèfons, però se sentia com cedien les cases, una rere l’altra. Va ser un malson que va obligar a reconstruir el poble a escassos metres del seu emplaçament original.

Aquella mateixa nit arribaven a Oliana els crits desconsolats de la Susana, una jove que va sobreviure agafada a la branca d’un arbre fins al matí següent, quan va poder ser rescatada. El seu nòvio, Jordi Malé, no va tenir tanta sort.El dilluns 8 la destrucció va arribar a les comarques del pla. Balaguer, que celebrava les festes del Sant Crist, va veure com el Segre s’apropiava dels seus carrers, convertits en un mar de llot, i la ciutat va quedar dividida en dos.

Hores després, l’aigua arribava a Lleida. A Pardinyes, a l’altura de Mercolleida, el riu va entrar a la ciutat i ho va fer amb tanta fúria que es van veure zòdiacs solcant la rambla Ferran, perquè l’aigua va superar el metre d’alçada. Cap al migdia la destrucció va arribar a la Granja d’Escarp, on hi va haver dos riuades superposades, la del Cinca, que va inundar la part baixa del poble, que va haver de desallotjar-se, i més tard la del Segre, que va fer pujar el nivell de l’aigua a l’altura d’un primer pis, 2,60 metres.

Els danys van afectar un centenar de municipis i van causar estralls en les infraestructures, amb una trentena de ponts destruïts i carreteres inutilitzades. Agricultors i ramaders tardarien anys a reposar-se de les pèrdues multimilionàries, malgrat que la tragèdia també va mostrar la millor cara de la societat, amb brigades de voluntaris traient fang durant setmanes. Exposicions a Lleida, la Seu d’Urgell i la Granja d’Escarp recorden l’efemèride.

les víctimes

Jordi Malé

Oliana, 21 anys

Josep Mas Areny

Les Valls de Valira, 49 anys

Adela Cortés

Solsona, 22 anys

Providència Gairí

Capdella, 79 anys

Josep Moyes Areny

Capdella, 17 anys

Olga Moyes Areny

Capdella, 18 anys

Núria Viusà Galí

Andorra, 37 anys

Meritxell Flogny Viusà

Andorra, 6 anys

Xènia Armengol Domènech

Andorra, 6 anys

Òscar Armengol Domènech

Andorra, 8 anys

Josep Armengol Egea

Andorra, 31 anys

Elena Domènech Perarnau

Andorra, 33 anys

Michel Ducos

Andorra, 39 anys

Patrícia Ducos Castellví

Andorra, 11 anys

M. Lluïsa Piedrafita

Andorra, 44 anys

Cristina Vallmitjana

Andorra, 9 anys

Amadeu Rossell Ubach

Andorra, 38 anys

Francesc Joval Balletbó

Andorra, 63 anys

El pitjor desastre natural que es recorda La gran riuada va deixar divuit víctimes mortals documentades, la majoria a Andorra, on també hi va haver dos desapareguts. A més, una dona va morir d’un infart a Martinet de Cerdanya. És el pitjor desastre natural que es recorda.