SEGRE

DEPORTES

El Lleida consuma el seu fracàs i descendeix a la quarta categoria estatal

Perd a casa de l'Hèrcules i baixa a la quarta categoria estatal, on no estava des de la 1970-71 |

Montse Balaguer i Albert i Jordi Esteve, a la llotja.

Montse Balaguer i Albert i Jordi Esteve, a la llotja.JORDI ECHEVARRIA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Es va consumar el fracàs. El Lleida Esportiu va caure derrotat ahir al Rico Pérez (3-1) i no només va perdre totes les opcions de forma matemàtica d’estar a la Primera RFEF la pròxima temporada, sinó que va descendir a la Segona RFEF, la quarta categoria del futbol espanyol, a dos de la Lliga professional de Segona, i en la qual no militava des de la campanya 70-71 en què una reestructuració de la Tercera divisió el va abocar a la Preferent. Després va estar a Tercera en els anys següents, però no hi havia Segona B ja que es va crear el 1977.

Després de superar la primera final dissabte passat contra el Llevant At., els de Molo, sense gairebé temps per recuperar-se, en tenien una altra aquesta vegada amb un Hèrcules que també esgotava les opcions i arribarà viu a l’última jornada en què ha de guanyar a Llagostera.

Després del descans, el conjunt blau va sortir collant el rival, però va encaixar molt aviat el 3-0

El Lleida va tornar a oferir la seua pitjor cara i va evidenciar la ja endèmica incapacitat de reaccionar quan les coses no li surten de cara. Molo va tornar a apostar per una defensa de cinc, amb tres centrals, però aquesta vegada, a diferència del duel a Bunyol, no li va funcionar.

L’Hèrcules va sortir més ficat en el partit i va arribar més i millor que els lleidatans. Va tenir dos ocasions clares a trets de Buenacasa (9’) i Moyita (13’), que va desbaratar Pau Torres abans que Abdu, el millor jugador al Rico Pérez, inaugurés el marcador culminant una jugada personal (30’).

El Lleida únicament ho va intentar amb un xut de Cano (11’) des de la frontal de l’àrea, que se’n va anar per sobre del travesser. I quasi sense adonar-se’n, va arribar el segon gol dels alacantins.

Pedro Sánchez va enviar una assistència d’or a Manu Garrido (39’) que el davanter no va desaprofitar. I encara va poder arribar un tercer gol en una jugada de Manu Garrido a la qual no va arribar per poc Moyita (24’), minuts abans del 2-0.

Va moure fitxa Molo ja al descans tornant a la defensa de quatre per potenciar l’atac i semblava que en els deu primers minuts la cosa funcionava. Abraham (48’) va obligar Falcón a enviar la pilota a córner i en el llançament, Van Rijn, primer, i Simic, després, no van encertar amb la rematada.

El punta va arribar poc després amb una altra gran jugada d’Abdu que Pedro Sánchez va culminar al segon pal (61’). A partir d’allà, l’Hèrcules es va fer enrere i el Lleida va atacar més amb el cor que amb el cap.

Sidoel (66’) va treure sota pals una rematada d’Abraham i Cano (68’) escurçava distàncies després d’una jugada personal. Els de Molo encara van disposar de dos ocasions més amb una xilena de Jauregi (78’) i un tret d’Araujo (81’).

Amb un Lleida bolcat, l’Hèrcules va poder augmentar el marcador. La primera va acabar al lateral de la xarxa (88’) i la segona (92’) la va desbaratar Pau Torres.

Molo: "Hem de reflexionar"

Manuel Jesús Casas Molo va eludir respondre, a la sala de premsa del Rico Pérez, sobre si es veia capaç de dirigir el nou projecte del Lleida, ja a la Segona RFEF. “Ara no és el moment de parlar d’aquestes coses. Ara toca analitzar el passat i reflexionar, i després, prendre les decisions que hagin de prendre’s.” Molo es va referir a la fortalesa del Lleida davant de situacions adverses. “Jo les he viscut com a jugador amb els tres play-offs que no vam guanyar, amb els penals de Sevilla i Jaén, o la pròrroga a Leganés. I vam tornar a aixecar-nos. Ara ens ha passat el mateix i tornarem a fer-ho.”

Va assegurar també que no era moment de buscar excuses però va recordar els deu dies que ha passat l’equip confinat, les lesions, la falta d’entrenament d’alguns jugadors, el fet de disputar tres encontres en una setmana i suportar dos pallisses amb autocar anant i venint de València, primer i d’Alacant, ara.

“Respecto totes les opinions però jo no considero un descens jugar la pròxima temporada a la Segona RFEF. Ha estat una reestructuració molt forta en un any molt complicat. Vam començar la Lliga 102 equips i tan sols 36, i els quatre descendits de Segona, estaran a la nova Primera RFEF; encara que és veritat que els nostres objectius eren estar-hi, com a mínim, i és cert, no ho hem aconseguit.”

Va tornar a demanar perdó als aficionats, “que sempre ens han donat suport i que tant hem trobat a faltar, sobretot al Camp d’Esports. Segurament amb ells a la grada les coses haurien estat diferents”. Es va confessar trist i dolgut i va afegir que “ara, davant de la Nucia, cal acabar de la millor manera possible”.

Punt final a 1.083 partits a Segona B

El Lleida, des de la seua condició d’equip fundacional de la Segona B, creada la campanya 77-78, hi ha jugat un total de 1.083 duels repartits en 34 temporades (1977-78 fins a la 85-86; de la 2001-2002 fins a la 2003-2004) i, la més llarga, des de la 2005-2006 fins a l’actual –el Lleida Esportiu no n’ha conegut cap altra des de la seua fundació el 2011–, en què desapareix el format actual. Des de la temporada 1970-71, en la qual va baixar a Preferent, el Lleida sempre ha jugat, com a mínim, a la tercera categoria del futbol estatal.

Els jugadors no ho veuen com un descens

A banda de coincidir en el fet que la derrota a Alacant i quedar-se sense opcions d’estar a la Primera RFEF havien estat “un pal” i en el desig de demanar “perdó als aficionats a qui assegurem que ho tornarem a intentar,” ni Quim Araujo, Pau Torres, Mate Simic ni José Ruiz van considerar baixar a la Segona RFEF com un descens. “Simplement es tracta d’una reestructuració i com a tal cal entendre-ho, encara que els nostres objectius eren uns altres”, admeten. José Ruiz serà baixa contra la Nucia, sancionat per acumulació d’amonestacions.

tracking