FUTBOL SEGONA RFEF
El Lleida Esportiu, amb 15 fitxes a dia d'avui, en risc també de no poder complir amb el mínim de 14 que exigeix l'RFEF
L'RFEF obliga, sota sanció, a tenir un mínim de 14 professionals per competir || Amb les llicències alliberades de Quim Araujo, Pedro Inglés i Modest en queden 15, i està pendent la de Víctor Vidal
El Lleida Esportiu corre el risc de quedar-se de forma imminent sense el mínim de catorze fitxes professionals que exigeix la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per poder competir a Segona RFEF. Segons l’article 3 de la disposició general tercera de les normes reguladores de la competició, els equips inscrits han “de comprometre’s a disposar al llarg de la temporada” d’aquest nombre mínim de llicències. L’omissió d’aquesta obligació, segons recull l’article 88 del Codi Disciplinari federatiu, suposa un “incompliment greu” i, per tant, pot portar sancions en forma de multa de fins a 3.006 euros, a més de la deducció de punts a la classificació final, la clausura de l’estadi o la inhabilitació o suspensió fins als dos anys.
Segons va assenyalar la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Lleida té donades d’alta divuit fitxes, inclosa la d’Abdoulaye Fall, però tres és qüestió de temps que siguin baixa: es tracta de les de Quim Araujo, Pedro Inglés i Modest, el procediment abreujat dels quals ja ha resolt la Comissió Mixta i ja no podrien tornar a jugar, malgrat que continuen entrenant-se per tenir encara contracte en vigor a l’espera de rescindir-lo. A més, falta que la Comissió Mixta es reuneixi, de forma imminent, per resoldre la situació de Víctor Vidal, que va iniciar el procediment abreujat per alliberar la llicència el 5 de gener i el club no va aclarir si l’esmenaria, ja sigui pagant les nòmines pendents o presentant-hi al·legacions. Si no ho fes i la comissió decidís alliberar la fitxa del porter, l’equip quedaria amb tretze fitxes sense comptar Fall.
A això s’hi ha d’afegir que, amb tota probabilitat, i segons fonts pròximes a la plantilla, hi haurà més jugadors que abans de finalitzar el mes iniciaran el procediment abreujat –una cosa que poden fer sempre que el club els degui tres o més mensualitats–, atès que el club ha pagat les quantitats per esmenar els procediments però segueix acumulant nòmines impagades.Aquesta setmana no hi ha Lliga per disputar-se la Copa del Rei i el pròxim partit és el primer de la segona volta, el dia 23 a les 12.00 al camp del Prat. Per ara, continua havent-hi dos positius per Covid-19: David López i Mejía, mentre que Toni Vicente ja s’ha reincorporat al grup.
AEM i Atlètic Lleida es mostren disposats a jugar al Camp d’Esports
Després que dimecres passat, l’alcalde Miquel Pueyo apostés per fer “foc nou” i animés altres clubs a utilitzar el Camp d’Esports, l’AEM i l’Atlètic Lleida van mostrar ahir predisposició a utilitzar l’estadi, en tots dos casos no com una necessitat imminent, però sí com una aposta de futur.
“Necessitem descongestionar les nostres instal·lacions”, admetia Carlos Sisteré, president de l’AEM. “Tenim quaranta-un equips i hi ha una evident manca d’espai, tant per als conjunts masculins com per als femenins. Està clar que cal esperar esdeveniments, però no ens tanquem a res”, afegia el dirigent, partidari també de compartir la instal·lació pel que suposa un elevat cost en el manteniment de les instal·lacions.“Estem en una categoria important i l’any que ve encara serà més professional i més seriosa.
Per descomptat que ens agradaria jugar-hi algun partit. I, en qualsevol cas, cal pensar que es farà amb aquesta instal·lació, perquè és evident que no pot quedar en desús.”Per la seua part, Xavier Batalla, president de l’Atlètic Lleida, explicava que “per créixer, ens aniria bé jugar algun dia al Camp d’Esports. A Primera Catalana no és una necessitat, però si aconseguim l’ascens a la Tercera RFEF ja ens interessaria anar a aquesta instal·lació”.Batalla també fa menció al manteniment d’una instal·lació tan gran com el Camp d’Esports.
“Seria un punt a negociar amb la Paeria. Però sense ser una necessitat imminent, sí que anar al Camp d’Esports és una possibilitat que contemplem de cara al futur”, va afegir.
Missatges de suport a l’afició d’exjugadors i tècnics
Les reaccions davant de l’anunci d’expulsió del club de l’estadi no es van fer esperar.
Jordi Gonzalvo, entrenador de la UE Lleida entre els anys 1985 i 1988 i compositor de l’himne, va escriure a Twitter: “Quina llàstima veure el meu Lleida deixat de la mà per una nefasta gestió. Estic molt trist, de veritat, i espero que tothom faci el que faci falta per tornar a disfrutar del nostre Lleida”. També van enviar missatges públics jugadors de l’etapa recent com Raúl Fuster, Matej Simic, Álex Felip o fins i tot Molo, entrenador de la temporada passada.
Per la seua banda, ni el club ni cap dels dirigents encara no s’han pronunciat encara sobre la qüestió.
Al Xerez també li va treure l’estadi el seu consistori l’any 2013
Hi ha un precedent similar al del Lleida fa menys d’una dècada. L’històric Xerez, que va jugar a Primera per primera i única vegada la temporada 2009-10, també va ser expulsat per l’ajuntament de la ciutat del seu estadi, l’històric Chapín, després de perdre el suport institucional i social.
El club de Jerez va passar aleshores a disputar els partits en un camp municipal dels afores de la ciutat, on, curiosament, va rebre el Lleida a la tercera ronda de la Copa del Rei la temporada 2013-14. A l’estadi gran, llavors, va passar a jugar el Xerez Deportivo, club creat per l’afició i que va començar a competir a la Segona Provincial andalusa.