D'Alcoletge a Guinea

Amb l’equip de Guinea Equatorial vam comprar 20 entrades i les vam anar a repartir als nens per la capital, Malabo. En un país amb tanta pobresa, és una cosa bonica veure com la gent es mobilitza i l’alegria que sent quan juga la seua selecció”. És un detall que explica Joan López Elo, conegut futbolísticament com Joanet, sobre la seua experiència a la selecció de Guinea Equatorial, on va ser convocat fins dimecres passat per disputar dos partits de classificació de la Copa d’Àfrica.

Joanet, de 23 anys i capità del Lleida Esportiu en molts partits d’aquest final de temporada, va nàixer a Alcoletge, però pot defensar els colors de la selecció equatoguineana perquè la seua mare és natural d’allà. “Ella va venir a Espanya amb 16 anys, però té deu germans vivint a Guinea i també la seua àvia, la meua besàvia”, explica el centrecampista lleidatà. La federació del país africà es va posar en contacte amb ell el 2019 perquè obtingués la nacionalitat i pogués anar convocat amb la selecció.

Des d’aleshores ja ha assistit a cinc concentracions de la Nzalang Nacional –nom amb què s’anomena el conjunt equatoguineà–, dos de les quals aquest 2022, coincidint amb el gran final de temporada que ha fet el centrecampista sota les ordres de Gabri.Abans de ser convocat, Joanet només havia anat a Guinea Equatorial dos vegades en tota la seua vida. “Hi vaig anar amb 3 o 4 anys i després amb 12”, comenta el d’Alcoletge, que afegeix que la seua experiència des que juga a la selecció li ha canviat “la percepció que en tenia. Quan hi comences a anar creus que pot ser una cosa bona per a la teua carrera, però res més.

Després, comences a ser conscient del que suposa i la il·lusió que genera, també per a la teua família, i comences a sentir-te orgullós de defensar els orígens dels teus”, afirma.Per a ell, aquestes convocatòries amb la selecció també li serveixen per visitar familiars. “Després de jugar, ens donen un dia lliure i aprofito per anar a veure els germans i germanes de la meua mare que viuen a Malabo”, diu. El futbol li permet fer unes visites que per a la seua mare i la seua germana resulten més difícils, ja que “és molt car viatjar des d’Espanya, et pot costar 700 o 800 euros i ho has de mirar amb molta antelació.

Elles dos van venir fa poc, però jo no vaig poder perquè és difícil planificar tan a llarg termini sense saber les dates de l’equip”, admet.La capital, Malabo, ofereix molts contrastos. “Quan arribes al país, t’imagines un lloc sense gaires recursos i et trobes que amb la selecció anem a hotels a la capital que compten amb tots els serveis. Després, alguns familiars tenen cases com les d’aquí al centre de Malabo, però si vas al barri més pobre, la situació ja canvia.

Almenys hi ha llum elèctrica, perquè si surts de la ciutat i vas als pobles, on la meua família també té una casa, allà no hi ha ni tan sols electricitat”, explica Joanet. Aquests contrastos també els viu dins del mateix terreny de joc. “Vam anar a Tunísia –on van perdre 4-0 i ell va ser expulsat– i el camp és formidable.

Però, aquí a Guinea, la gespa sembla l’herba d’un jardí. Els desplaçaments també són molt durs, amb moltes escales i molt llargues.”Aquesta última convocatòria va servir per arrancar la fase de classificació per a la Copa Àfrica 2023 a la Costa d’Ivori. Després de caure a Tunísia, Guinea va guanyar contra Líbia (2-0) i és tercera al seu grup, amb els mateixos punts que el segon classificat, la mateixa Líbia, que accedeix al campionat.

Internacionals nascuts a EspanyaHistòries com la de Joanet estan lluny de ser l’excepció a la selecció equatoguineana. De fet, en l’última convocatòria 18 dels 25 seleccionats són jugadors nascuts i/o formats a Europa (sobretot a Espanya) amb arrels al país i que acaben sent internacionals.Desde la seua estrena com a selecció l’any 1975 fins a inicis de la dècada del 2000, la selecció Nzalang era un equip molt poc competitiu, basat únicament en jugadors locals. Però a inicis de segle, la Federació guineana va començar a reclutar jugadors amb orígens al país, nascuts majoritàriament a Espanya, o almenys formats allà des de petits, perquè poguessin competir amb la seua selecció si no tenien opcions de fer-ho amb l’equip espanyol.

Així, el nivell de Guinea va augmentar, fins a poder debutar, després de gairebé quaranta anys de competició, a la Copa d’Àfrica 2012, en la qual va arribar als quarts de final. Des d’aleshores, han disputat dos tornejos continentals més: el 2015, com a amfitrió, i aquest any, quan també van arribar a quarts.