Els judicis franquistes, nuls

Després de quaranta anys de democràcia, prop de 64.000 persones processades pel franquisme –3.358 de les quals van ser executades– van recuperar aquest dijous la innocència. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya durant la dictadura franquista.

El debat de la llei el van seguir des del Parlament més de dos-centes persones, entre víctimes del franquisme i familiars i representants d’entitats memorialistes. 

La llei, que van presentar conjuntament JxSí, CSQP i la CUP, declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, denominat posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

El text aprovat també autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i faci pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i la condemna imposada. El PPC va votar finalment a favor de la llei, encara que el 2007 els populars van votar al Congrés en contra de la llei de memòria històrica que va declarar “il·legítims” els tribunals i les condemnes del franquisme.

A la llotja del saló de sessions hi havia, entre d’altres, Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera; Josep Companys, nebot del president Companys, i Mercè Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich.

EN PRIMERA PERSONA

Antonieta Jarné, professora de Història Contemporània de la UdL: 

«És un acte de ruptura amb el Govern central»

Com valora aquesta llei?

És una notícia excel·lent, perquè restitueix la justícia, la veritat i la reparació del mal, la qual cosa contribueix a crear una societat més cohesionada i madura. A més a més, representa un gran pas per a la memòria històrica, perquè la mal anomenada Transició va decretar una amnèsia institucional injustificable.

Què significa la llei a nivell polític?

Des del meu punt de vista, l’aprovació d’aquesta llei té una gran càrrega simbòlica, perquè el Parlament ha fet el que el Govern espanyol no ha fet mai, o sigui que és un acte de ruptura important amb aquell Estat creat el 1978.

Per què ha costat tant arribar fins aquí?

Perquè el franquisme sociològic encara és molt poderós. A Lleida encara hi ha carrers amb noms de franquistes.

Pere Culleré, represaliat lleidatà:

«Ha estat un dia molt especial i emotiu»

Vostè ha estat avui (aquest dijous per al lector) al Parlament. Com ha viscut la votació?

Ha estat un dia molt especial i emotiu, que arriba quaranta anys tard. Ara esperem que el Govern espanyol no faci el que fa amb tot el que aprova el Parlament i porti la llei al Constitucional.

Vostè és represaliat pel franquisme i, alhora, fill de represaliat.

Sí. El meu pare, Joan Culleré, va estar a la presó com a militant de l’Estat Català abans de la guerra i va haver d’exiliar-se a França des del 1939 fins al 1948. Jo vaig ser un dels 113 detinguts el 28 d’octubre de 1973 per formar part de l’Assemblea de Catalunya. Vaig estar un mes a la Model.

Com valora la llei?

Demostra que fins ara no hi ha hagut cap govern amb interès per solucionar el tema de la memòria històrica.