ENTREVISTA. «La publicitat va ajudar a democratitzar l'art»

Com va sorgir la idea de crear el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç de Salàs de Pallars, que ja compta amb vuit botigues museu?

Tot va començar fa vint o vint-i-cinc anys, quan es van jubilar els meus pares i van tancar la botiga d’ultramarins que regentaven. Em van regalar unes antigues prestatgeries i vaig començar una petita col·lecció com a hobby.

I la va fer créixer.

De vegades portava objectes a classe per explicar un moment històric i em vaig adonar de la força que tenien aquests productes quotidians, aparentment sense valor. Es creaven anells de memòria que enllaçaven la generació actual amb la dels seus avis. I després van venir les botigues pròpiament dites, un projecte inèdit a nivell de país que ara continuarà creixent amb la inauguració del cafè.

Per què una exposició sobre la I Guerra Mundial? Va tenir impacte al món del petit comerç?

Molt més del que es pugui imaginar. És trist dir-ho, però les guerres, històricament, també han suposat avenços que han modificat els hàbits quotidians. La Primera Guerra Mundial va fer desaparèixer els rellotges de butxaca al generalitzar-se els de braçalet, perquè eren més pràctics per als soldats. De la mateixa manera que es va deixar d’utilitzar la navalla d’afaitar i es va substituir per la popular Gillette.

Les grans marques publicitàries formen part de la història?

Grans marques com Danone o Nestlé van entrar a les cases a través de la publicitat i això va suposar, en certa manera, una democratització de l’art. Tu et compraves una botella de lleixiu perquè la necessitaves, però cada vegada que la utilitzaves veies un Apel·les Mestres. A nivell efímer i humil, l’art va entrar a les cases.

A les seues botigues es venen records?

Per als majors de 50 són un espai de memòria, per als més joves, de descoberta.