Un quart de segle sense Lady Di

Avui es compleixen 25 anys de la tràgica mort de la princesa del poble. Diana Frances Spencer, Lady Di, va nàixer a Sandringham l’1 de juliol del 1961 i va morir en un accident a París el 31 d’agost del 1997. Va ser la primera esposa de Carles, príncep de Gal·les, hereva de la corona britànica.

Es van casar quan ella tenia 20 anys i ell 33 i van tenir dos fills, Guillem i Enric. La princesa del poble, un apel·latiu que va encunyar l’exprimer ministre Tony Blair, va conquerir els britànics amb el seu caràcter proper i va revolucionar els Windsor amb el seu rebuig de regir-se per anquilosats costums conreats durant segles. Va triar donar a llum en un hospital en lloc de fer-ho a casa, com mana el protocol a les princeses, i va enviar els seus fills al col·legi en lloc d’educar-los amb instructors particulars, perquè estiguessin integrats a la societat des de la primera infància.

El seu últim estiu, el del 1997, a la Costa Blava i Còrsega, va ser un caramel per als paparazzis que van fer l’agost amb les instantànies de Lady Di, abans d’iniciar una cursa mortífera a París en la qual va perdre la vida (vegeu les claus). Encara avui el rastre de l’afecte que molts ciutadans van sentir per ella es deixa veure als voltants del lloc en el qual va morir, el túnel que uneix la plaça de la Concòrdia amb el pont de l’Alma. Allà es concentren aquests dies turistes i admiradors de la princesa, on han deixat fotografies, flors i missatges de record d’una intensa vida marcada pel desamor, la persecució mediàtica i la tragèdia.Les últimes hores amb vida de Lady Di van posar en evidència la que segurament va ser una de les relacions d’amor més tòxiques de la història de la premsa.

Des que va ser fotografiada per primera vegada el 1980, Diana de Gal·les s’havia convertit en la celebritat més perseguida pels mitjans. Obtenir la instantània de la princesa amb el seu nou amant, Dodi al-Fayed, es va convertir en l’obsessió de la premsa durant l’estiu de l’any 1997. La seua mort va generar una complicitat més gran entre els seus fills, una sintonia avui inexistent atribuïda a la irrupció a la família reial britànica de la nord-americana Meghan, esposa d’Enric i duquessa de Sussex

Tenia 36 anys i va viure una intensa vida marcada pel desamor, la persecució mediàtica i la tragèdia

SEGRE es va fer ressò el 2007 de la vinculació de Diana de Gal·les amb una ballarina lleidatana.

Maria del Mig-Aran Ribó Parés va conèixer la princesa el 1989. La tristament desapareguda Lady Di era la padrina de l’English National Ballet, del qual formava part aleshores Ribó. Fins a en tres ocasions va tenir ocasió de conversar amb la princesa.

Aquell any, aquesta ballarina també va participar, l’1 de juliol del 2007 –el dia que Diana Spencer hauria fet els 46 anys–, en l’homenatge que van organitzar Enric i Guillem a l’estadi de Wembley, en un concert històric, irrepetible, en el qual van actuar els artistes que Diana més va admirar i, per descomptat, el seu adorat English National Ballet. “No actuaran totes les ballarines, sinó les seleccionades per interpretar el quart acte d’El llac dels cignes, entre elles Maria del Mig-Aran”, es comentava a la notícia que firmava Anna Sàez. Aquesta era la peça preferida de Lady Di, que sempre va confessar que li hauria agradat ser ballarina.

En el concert van actuar Elton John, Bryan Ferry, Duran Duran, Rod Stewart, Tom Jones o Madonna, entre moltes altres celebritats. Les ballarines de l’English National Ballet van sortir al final de la primera part del concert i van tornar a aparèixer al final de tot per ballar un tema que va reunir a l’escenari tots els artistes convidats. Era només una nena quan la Royal Ballet School es va fixar en Maria del Mig-Aran Ribó i la va becar per estudiar a la capital britànica.

El 1999 es va convertir en ballarina fixa de l’English National Ballet.